L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.210
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 24.674

divendres, 28 de juny de 2019

Temps era temps: les fogueres de Sant Pere a Tavernes fins la dècada dels 60




Avui és la vespra de Sant Pere, i ja fa temps, més de 50 anys, encara era costum a Tavernes fer cremar les fogueres en honor a Sant Pere. I ho fèiem la vespra, el dia 28, nomes fer-se foc i després que les campanes de la parroquial de San Pere, única parròquia de la ciutat fins la dècada dels anys 1950, avisaren després de la missa de la vesprada de l’imminent dia del sant parroquial.

A Tavernes en aquell temps el dia de Sant Pere, el 29 era festa local. Com eren festes locals el segon dimecres de juliol, Dia de la Sang, el 10 d’agost dia de Sant Llorenç i el dia Sant Jaume, la festa més característica a la nostra ciutat de l’estiu. Aleshores les festes no estaven tan regulades i fixades perquè foren més o menys per igual a tot l’estat espanyol, que eixes normes vindrien més tard.

Ni més ni menys, com fan en la pràctica molts pobles de la nostra zona lingüística, Tavernes també celebrava i festejava amb fogueres l'entrada de l'estiu. Caldrà que preguntem als majors i que ens conten com ho celebraven quan eren petits i petites.

El dia 28, amb l’escola ja acabada i les classes de les acadèmies (no hi havia instituts)  els xiquets i jovenets s’afanyaven durant tot el dia, anaven casa per casa dels carrers per arreplega trastos vells, qualsevulla andròmina, que amuntegaven enmig del carrer, normalment en els  encreuament. Cal recordar que no hi havia cotxes ni motos i els centenars i centenars de carros, a boqueta nit ja havien tornat cap a casa.

Una foguera de Xàbia. Les de Tavernes no eren tan grans ni amb tant de trastos


Tot aquest material recollit al llarg del dia (trossos de fustes que aconseguien de les fusteries, branques de tarongers, canyes del riu, cadires velles, ropa vella que reomplien formant un incipient ninot... ) tot allò que cremés servia per bastir una pira, de vegades bastant alta.

I amb el revol de les campanes, l’encesa. De vegades ràpida i altres vegades costava un poc de prendre la flama, però sempre al final s’aconseguia l’objectiu i la pira cremava llançant milers i milers d’espurnes cap al cel.  
 
Una vegada el foc i les flames havien minvat, i quan quedaven les brases entremesclades amb la cendra, els xiquets i joves dedicaven a botar-les, a saltar per damunt, ajudant-se en el salt per canyes llargues i fortes que prèviament havien preparat agafades del riu, d’algun canyar.  No cal ni dir que la reacció de les mares era de marmolons: no botes que et faràs mal, posa atenció que et cremaràs, etc.
 
Parroquial de Sant Pere
La tradició va desaparèixer a partir dels anys 60, al mateix temps que els carrers de terra van ser substituïts per asfalt i els cotxes van anar fent-se els amos del carrer. També hi contribuïa que no es veia amb bons ulls això de desfer l’asfaltatge i  el mateix Ajuntament sempre aconsellava “llocs alternatius” a les colles que començaven a muntar la pira, uns llocs que cada vegada eren més llunyans del casc urbà perquè carrers de terra en quedaven poc. Fins que un any, l'Ajuntament de l'època les va prohibir.

I Tavernes va perdre una tradició més. Com tantes s'han quedat pel camí.  Per cert una tradició semblant, la de saltar la foguera, es manté a Xàbia, d’ on hem pres la imatge que il·lustra l’article. Llàstima, però ni tenim ni coneixem cap fotografia de les fogueres de Sant Pere a la nostra ciutat!  En honor de la veritat les fogueres de Tavernes eren més humils, no tan plens d’elements, al cap i a la fi era més cosa de xiquets i de joves.  


Cap comentari: