L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.379
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 23.482

diumenge, 23 de juny de 2019

EL SOL IX PER A TOTS: ¿Posem el signe dels temps a Tavernes?



Ix el sol i s'amaga. Una dualitat, com la notícia i la crònica. Umberto Eco a un informe al Senat italià sobre la premsa escrivia sobre la necessitat de la notícia, les quatre línies, dita abans que ningú. L’arribada de les xarxes ha obert la lluita pel qui la diu més prompte, però aquells que distingim entre noticia i crònica, esperem per poder formar pensament.

En política, quan hi ha interessos, per alguns val una cosa i l'altra, fins i tot la contrària. Tot s’aprofita com en el porc.  Si Jordi Joan no hagués acceptat el càrrec de secretari autonòmic, segurament els mateixos ara el criticarien pel contrari: dirien que era molt bo per al poble estar de Secretari Autonòmic d'Innovació i ho ha desaprofitat. I això ho vorem amb el temps, quan puguem escriure  una crònica i no dues línies, com passa a les xarxes.

Quan les felicitacions...  no em val cap felicitació que acabe atacant una decisió política per qüestions personals. Com opinar i pensar, dir el que vols o respondre del que dius. Amor i indiferència al mateix temps.

Acabe  parlant de l'ètica, quan realment volen dir la seua moral, el seu interès. Ser ètic presenta un dubte,  sense saber si has fet bé o mal,  però arrisques en la decisió, per ajudar com creus. Ser ètic és ser comprensiu i compassiu, i sempre millor la segona opció.

Però, primer, poca comprensió hi ha hagut cap Jordi Joan, quan ben segur tothom, i més si eres polític, voldries estar en el seu lloc i diries que acceptes pel bé del poble. Segon, ha sigut una persona que per jove, preparat i sabent què volia, amb sentit de vida, no han tingut ni un minut de compassió amb ell:  Atacs en el personal, si era maricó  el primer dia de ser alcalde, mocions contra la seua persona, plantejar la ruptura del seu matrimoni de forma denigrant com han fet alguns a Tavernes, en fi...  Una persona que ha tingut poca comprensió dels moralistes de caixó de Tavernes, dogmàtics que poden canviar a dir el contrari, ara i adés. Quin malviure.

Jordi estarà ara en un altre graó polític important per ajudar. Fem ja política per a Tavernes? Posem el signe dels temps el nostre poble?

Jaume Talens

Cap comentari: