Un pavelló esportiu de la ciutat d’Ontinyent porta des del passat divendres el nom d’un fill de Tavernes: Fernando Rubio Gimeno (1949-1973), mort en un desafortunat accident de circulació el 5 de maig del 1973. Es tracta del pavelló esportiu construït en el col·legi franciscà La Concepció d'Ontinyent. instal·lació esportiva que ha estat sufragada per Juan Roig, l'empresari de Mercadona.
La història arranca fa ara dos anys, quan l'empresari va visitar el col·legi on havia estudiat amb ocasió del 50 aniversari de la seua promoció, i va manifestar l'oferiment a col·laborar amb el col·legi en la construcció d'un pavelló esportiu que portaria el nom del valler Fernando Rubio, antic alumne del centre i company de Juan Roig que va morir poc després d'acabar la seua etapa en el col·legi ontinyentí.
L'oferiment s'ha fet realitat en un pavelló que té els últims avanços quant a eficiència energètica i que inclou una pista central, a més d'un gimnàs completament equipat, amplis vestuaris, aules polivalents i despatxos.
La part central és una gran pista per a futbol sala, bàsquet, entre altres modalitats, amb graderia per a 432 persones assegudes. El pavelló té 3.250 metres construïts, en una superfície urbanitzada de 8.500 metres quadrats, amb una part posterior del pavelló on hi ha pistes exteriors de bàsquet, futbol,volei i handbol. Va ser inaugurat el passat divendres dins dels actes del 125 aniversari del col·legi.
La proposta que el pavelló porte el nom del valler Fernando Rubio Gimeno va nàixer del mateix empresari com a un homenatge al que va ser íntim amic i, com ell mateix va indicar en el seu parlament en la inauguració “li va inculcar l’amor al bàsquet i també l’amor i l’estima a la llengua pròpia dels valencians”.
Juan Roig va fer un parlament molt emotiu on va recordar que quan va arribar al col·legi ontinyentí parlava en castellà, encara que en casa els seus pares parlaven entre ells en valencià, com una manera de distinció en aquell temps i com va ser Fernando Rubio qui li va dir que parlara en valencià, cosa que va fer.
Juan Roig narrava que la amistat amb Fernando Rubio va fer que visitara Tavernes en moltes ocasions en temps de vacances i estiu, i va ser ací on un dels amics de Rubio "una de les persones més valencianistes que he conegut", segons va dir, li va regalar una gramàtica valenciana perquè aprofundira en el coneixement del valencià.
L'empresari va fer confessió de l'estima de la nostra llengua, de fet tot el parlament va ser en valencià i ben acurat, cosa que va contrastar en el castellà emprat per l'estament religiós del col·legi i el provincial franciscà. Amb referències als episodis de joventut i el pas col·legis, va acabar fent una crida "a totes les persones que tenen una responsabilitat en matèria d'educació", perquè en els centres els programes contemplen l'ensenyament tant en castellà, com en valencià i en anglés, sense cap tipus de distinció.
L'acte del divendres, a més de la inauguració oficial del pavelló, va incloure una missa de celebració del 125 aniversari de la fundació del col·legi, a més de la visita a les instal·lacions.
I potser els lectors i les lectores es preguntaran ¿qui era Fernando Rubio Gimeno?, perquè segur el seu nom no els dirà massa 46 anys després del seu traspàs.
Fernando Rubio era un jove valler, estudiant d’aparellador a Granada, que en el viatge a Tavernes per assistir a la primera comunió d’un nebot, va tindre la desgràcia de morir en un accident de circulació. Havia de tornar a València en tren, però un amic li va proposar que tornarà en cotxe amb ell i, la fatalitat es va creuar en la vida dels dos, morts al mateix accident.
El soterrar a Tavernes va ser una mostra de dol de tota la població. I no va estar exempta de polèmica perquè va ser un diumenge, un dia que no se celebraven misses de difunts i el rector valler no va voler trencar el costum malgrat que l’ofici religiós l’anava a celebrar un capellà del col·legi ontinyentí, amic del finat que havia arribat amb un grup de condeixebles per donar-li el darrer adéu. Tampoc no es va poder celebrar l’ofici religiós en la capella del cementeri municipal i, finalment, aquests amics van celebrar una missa pel seu descans etern a la capella del col·legi de las Hermanas de la Doctrina Cristiana, de la nostra ciutat.
Com bé va recordar recordat l’empresari Juan Roig, aquest jova valler li va fer estimar la nostra llengua. I és que, a banda de que Fernando Rubio era un jove amb les inquietuds de qualsevol jove de l’època, hi havia una altra inquietud que aleshores – i fins i tot ara- no era massa habitual: la preocupació per la nostra llengua, la nostra cultura i la història del país, una inquietud que, cal dir-ho compartia amb altres joves vallers, majorment estudiants com ell.
 |
| Fernando Rubio Gimeno, en un dels Jocs Florals a Tavernes |
Tot això es va plasmar en la creació als anys 1970 del Centre de Cultura Valenciana de Tavernes i els Jocs Florals en les festes del poble, però millor que rellegiu els articles al voltant que vam publicar fa ara poc més d'un any, i que ens recorden una petita part de la història local de Tavernes. Ací teniu els dos enllaços
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada