L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.455
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 8.063

divendres, 29 de juliol del 2011

TEMA DEL DIA: Ja tenim president i adaptat a la inèrcia




Ràpid, floral i sense estridències. Així va ser el discurs amb el qual Alberto Fabra va jurar ahir la Presidència de la Generalitat i va donar pràcticament per conclòs el curs polític, en un acte que no va comptar amb presència de cap pes pesat del PP estatal. Dos detalls que molts van interpretar com el pas dels valencians a un segon pla de la política estatal del seu partit i l'adaptació d'una actitud menys bel·ligerant respecte al govern central, preparant el possible aterratge de Mariano Rajoy en la Moncloa.

Si algú cercava ahir alguna pista o novetat sobre cap a on s'adreçarà  el govern de la Generalitat sota el comandament d’Alberto Fabra, poc més trobaria per a dur-se a la boca. "Aspire a aconseguir que es torne a parlar en positiu de la Comunitat Valenciana" deixava caure Fabra després de ser envestit President, i solament amb açò marcava ja una diferència insalvable respecte al seu predecessor; un Francisco Camps que, encegat pel poder i la por  que el va allunyar de la lectura de premsa des de l'esclat del cas Gürtel, aparentment desconeixia que havia fet de València i els valencians la rialla en tot l'estat i fins i tot fora de les seues fronteres.

El nou President de la Generalitat anunciava la seua aspiració a canviar eixa dinàmica, i poc més. El seu discurs de presa de possessió estava plagat de grans paraules, però exempt de densitat. Les seues ambicions es despatxaven d'una plomada, i no suposaven cap sorpresa: "l'arribada de l'aigua", la de "l'AVE a Alacant i Castelló en el termini més breu possible", i la del redescobert Corredor Mediterrani, que no gaudim ja pel bloqueig en el seu moment del govern Aznar i que ara perilla de nou per la irrupció dels governs populars de Castella-la Manxa i Aragó.

La principal atracció de la cerimònia es trobava en la imatge. I la imatge reflectia dos punts d'interès i la reacció dividida de la bancada popular:hi havia els que acudien ràpids a felicitar al nou posseïdor de la vara de comandament, i altres s'acostaven a aplaudir al dimitit Camps. Tot un clar exemple del desconcert que regna ara en el PP de la CV.

Malgrat l'anunci previ, ni  Dolores de Cospedal ni Esteban González Pons acudien a la cita. ¿No pinta gens el nou president ni la nostra autonomia per als caps a Madrid? ¿Fabra subordinarà els interessos dels valencians als del PP estatal i els seus pesos pesats en cas d'arribar Rajoy a la Moncloa?

En tot cas, a Fabra no li va faltar l'afecte dels seus, i ja en la recepció en el pati de les Corts, en nombroses ocasions s’escoltaren els aplaudiments de grups d'alcaldes del PP desplaçats des de la província de Castelló, excompanys de la corporació municipal de la capital de la Plana, o alts càrrecs del PP provincial castellonenc. A més de la voluminosa delegació castellonenca, cridava també l'atenció la important delegació d'alcaldes alacantins.  I Camps? Esta vegada no es va barrejar amb la plebs. A la sessió va arribar a soles i per la porta de darrere. Potser es marxara igual.

Després de la recepció, Fabra convocava ple del Consell sense contingut i ratificava l'equip heretat del seu antecessor sense canviar ni una coma. Potser, d'antuvi, no vulga molestar. Després de l'estiu, ja es vorà

-Segons l'Informatiu
-