L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 972
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 14.221

dimarts, 26 de juliol de 2011

ARTICLE D'OPINIÓ: Carta a Aras



Aras és una dona de vint-i-tants anys de Tavernes que treballa de tot: auxiliar d’infermera, restauradora de mobles antics,  administrativa, i el que siga. Té els seus estudis, un en Belles Arts,  però com tothom sap son títols i notes , eixes qualificacions de les paperetes d’examen. Per a ella  el més important es tindre  trellat, ser responsable dels seus actes, i aplicar a la vida diària els seus  estudis. Continua en  que vol ser respectuosa amb la seua societat i donar una resposta entrant en un partit després d’haver fet una campanya electoral.

Em pregunta que és un partit en la societat actual? És com un caixó  de taronges on entren totes les persones per anar juntes, respondre juntes i al mateix temps portar una marca que identifica la qualitat de les taronges. Ja que anant soltes seria un desgavell. Per tant, és important com en el comerç, la marca.

I em demana,  què és estar en un partit? És discutir el model de societat que tenim, normalment per a millorar-la, canviar si podem el que no ens agrada des de la crítica o l’acció de govern. Tenint en compte unes màximes importants: primer,  saber que no hi ha una veritat absoluta, si no moltes, i per la discussió en grup arribem a canviar la nostra visió personal i ens posicionem, normalment votant en la pluralitat,en la veritat més acceptada. Segon en les nostres discussions és normal enganyar-se però és un repte que s’ha d’assumir a l’ immòbil  del no fer res. Som com un grup de grans pensadors que ens aventurem en donar solucions avaluant els encerts i els errors,   ja que estem en temps real sense tindre tota la informació del present. Tercer, ve de l’anterior,  és la importància de rectificar, és la solució que ens porta a continuar militant en un partit, no errar seria com no voler experimentar canvis socials.  Però atenció a les paraules, “rectificar és de savis, rectificar constantment és de necis “, va dir l’ expresident González del president Zapatero. Quart en un partit, pots pensar que els folls, els que no pensen com tu  en un moment,  poden pensar com tu en un altre. És molt important saber que un foll i i una persona amb trellat poden coincidir moltes vegades. Per això existeixen grups que opinen diferent i actuen conjuntament, la resta es sectarisme , grups d’interessos. De vegades un plantejament errat pot ser a la llarga, quan hi ha més informació històrica, un encert social. Cinqué en un partit la importància, Aras, està en el procés de cercar la veritat, mai la veritat es un fi en ella mateixa.

En eixe procés que participem tots i totes és quan resolem el present amb les bases que en eixe moment tenim - Per això , és tan important la transparència, la informació verídica, i el coneixement dels interessos que el poden portar a entendre-ho passat el temps - Però eixa veritat no la pots  arribar a tindre si et manca informació.  Podríem arribar a tindre el “ vostés s’equivoquen amb raons, i jo tenia raó a l’equivocar-me “. Si te n’adones “el pitjor error és el que es fa de bona fe “, deia Lacan.

 Per això ens necessitem tothom en la discussió conjunta , això és  militar en un partit. Pensar molts i actuar en conjunt. El meu partit és el BLOC I amb més pluralitat COMPROMÍS: el Bloc amb les persones d’esquerra que no tenen marca de caducitat. Aras, això és millor que tots els estudis que t’han donat, és l’aplicació pràctica del que eres o vols ser en el teu poble.  I tu ho has assumit, com diria el nostre poeta  Vicent Andrés Estellés.

                                                                  Jaume Talens, 25 de juliol 2011.
-

Cap comentari: