L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 972
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 14.221

divendres, 29 de juliol de 2011

ARTICLE D'OPINIO: Democràcia deliberativa: els altres, tractats de vosté, vos-altres.




Democràcia deliberativa, de Joseph Bessete, un americà que ha portat ara l’adjectiu de moda de la nostra democràcia, parlem de la participació de l’elector  en la tasca de govern, o millor dit, en fer sentir la seua opinió. Sobretot mitjançant el conegut consens entre les forces que actuen. Per això Habermas, el conegut filòsof alemany demana en concret l’argumentació i la discussió pública de les diferents propostes polítiques que interactuen en una societat. 

La professora d’Ètica de la Universitat de València, Adela Cortina, demanava aquest adjectiu a la justa indignació del moviment del 15 de maig. Ho resumia: no votar a qui no vullga’m , llistes obertes, en contra dels aparells dels partits; transparència en les despeses dels partits per estalviar la corrupció; eliminar els argumentaris que solen donar els partits als seus militants i mitjans de comunicació afins, intentant que la gent pense per ella mateix; prohibir el mal marketing partidista que és el clavar-se amb altres partits per vendre el seu producte; penalitzar els grups que arriben al poder i no compleixen el que han promès; afavorir el contacte directe dels representants amb els electors. 

Però tot i ser importants aquestos punts, parlem de la participació, que no sols es escoltar o conèixer, com ha demostrat en diferents treballs Habermas, l’opinió pública i publicada, quan els mitjos decideixen per nosaltres i els politics entenen el que volen els ciudatans sense consultar-los, si no el participar sense esperar els quatre anys emetent el vot.

Però no pot existir una participació sense un concepte tan important com és la falta de respecte per les eleccions, quan passa que no es reconeix, ni amb les formules que els partits majoritaris han posat, les seues derrotes, és difícil fer aquestos plantejaments . En concret a Tavernes la victòria del Tripartit és democràticament correcta. Quan llegesc que el tripartit no ha guanyat, entenc les dificultats culturals que tenim a l’eliminar de sobte l’objectivitat com l’entenia Kant, i d’ací es passa a l’enfrontament que impossibilitat les negociacions ,fomenta  la compra d’electes, i la desfeta de projectes en una mateixa societat. Ara s’entén l’elegància d’Al Gore al reconèixer com va perdre les eleccions  als EEUU al perdre Florida i tindre molts més vots que Bush. Ni una paraula, elegància, cultura política. 

Però amb una plantejament semblant de dignitat democràtica tenim a Tavernes una gran possibilitat de poder tindre uns pressupostos participatius. Per dos raons, els temps actuals ens ho demanen i l’equip de govern pot fer-ho possible, i seria un exemple educatiu pel futur de la nostra ciutat. Una praxi de com es resolen els temes politics a la nostra ciutat.   

 Per això hem de revindicar el que ens aporta un filòsof com Levinas ,  jueu de Kaunas i Paris,  aquell que diu que Europa es la Bíblia dels grecs.Pel tema del proïsme: l’altrisme..  Aquell que li dona més importància a l’ètica que al saber. El que ens demana que la relació amb l’altre siga la pràctica habitual .I el que creu en temps difícils que la justícia, que es eixe tercer entre el jo i l’altre, ha de reduir llibertats per poder preocupar-nos pels demés. Els altres també ens necessiten. I jo dic que ens esperen per a decidir conjuntament. I el tripartit ho pot fer.
                                                                                                         
Jaume Talens.

Cap comentari: