L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 972
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 14.221

dijous, 28 de juliol de 2011

INFORME: La desfeta de la CAM o ningú no té la culpa



                   Camps i Crespo

Es pagaven viatges de luxe a directius, el sou del president fregava els 300.000 euros a l'any, les seues inversions es van centrar en el boom de la rajola i en negocis amb El Pocero, Terra Mítica o empresaris sota sospita com Enrique Ortiz. La Generalitat la utilitzava com i quan volia per a continuar endeutant-se. I ara, segons el PP, la culpa de la seua desfeta seria, en tot cas, del Banc Central.

El mal ja està fet i no hi ha tornada enrere. La CAM eixirà a subhasta i la comprarà el millor postor (s'especula que el Banc Santander), perdrà la seua obligatòria Obra Social i potser també llocs de treball. Un canvi substancial, asseguren, serà la despolitització dels seus òrgans directius, assignats pels polítics, al seu torn triats pels ciutadans. Els accionistes en seran els amos i els beneficis seran el seu objectiu, i per a açò hauran de ser més prudents que els gestors anteriors. Encara així, l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, es va atrevir a exigir als nous gestors de la caixa i futur banc “territorialitat” i “bona gestió”. Dels responsables anteriors triats pel seu partit, els que han dut la caixa a aquesta situació, res de res.

Des de Generalitat ningú ha comentat tampoc que els últims temps d'esta caixa d'estalvis amb 136 anys d'història s'han caracteritzat per la imprudència de les seues inversions, els favors dels seus directius i la servitud al partit polític que governava caixa i administracions. El control d'administració sobre caixa era tan gran que, a quatre dies de ser intervinguda, i després d'haver aconseguit la pitjor qualificació de les proves de solvència exigides per Brussel·les, la CAM encara es permetia el luxe de prestar-li 200 milions d'euros a la Generalitat, els comptes de la quals fa temps que ja no són fiables per a cap banc de gestió privada. A data de 31 de març d'enguany, Ajuntaments, Diputació i Generalitat li devien a aquesta entitat més de 1.114 milions d'euros. La van esprémer fins a l'últim moment.

I no solament les administracions afins hi tenien facilitats, els consellers d'aquesta entitat s'autoconcediren amb permís de la Generalitat 161 milions d'euros en crèdits blans, alguns d'estos fins i tot al 0% d'interès, a més de viatges amb la família a compte de la CAM a l'Índia, Japó o la Patagònia. Per si això no fóra prou, abans d'arribar la intervenció del Govern Central, molts directius van ser prejubilats per un muntant total de deu milions d'euros. El seu president, Modesto Crespo, escollit per Francisco Camps en substitució del zaplanista Vicente Sala, gaudia d'un sou anual de 300.000 euros i també va rebre en aterrar en la CAM un préstec tou de cinc milions. Crespo, segons va revelar Levante-EMV també cobrava 16.000 euros al mes per reunions fictícies del consell d'una societat (Tinser Cartera) propietat de la CAM.

Però sens dubte, per als experts el que ha marcat aquest final de la caixa alacantina ha sigut la seua irracionalitat a l'hora d'invertir. La que va ser quarta caixa d'estalvis d'Espanya actualment posseeix un grup de 65 promotores immobiliàries en les quals es juga més de 17.000 milions d'euros. La seua estratègia es va centrar en la rajola i l'especulació. També va finançar fracassos teledirigits des del Consell com el de Terra Mítica, al qual es creu que la caixa va prestar 400 milions que ja es donen per perduts, o de gegants immobiliaris que van fer fallida com Martinsa, en la qual va invertir 155 milions. Fins i tot a Paco “El Pocero”, amic personal de Zaplana, li van prestar 100 milions d'euros. Al final, la caixa va acabar acumulant 3.000 milions d'euros en pisos i solars (que es difícilment es venen) a causa dels impagaments de promotors i compradors quan va esclatar la bombolla immobiliària. 

Va esclatar la bombolla, els diners fàcils va deixar de fluir, i algú -els ciutadans- ha de pagar els malbarataments, això si els gestors i responsables polítics es fan fonedissos, es culpen uns a uns altres, miren a un altre lloc i van a una altra cosa.

-          Segons l’Informatiu
-          -

2 comentaris:

Anònim ha dit...

yo creo que tienen la misma culpa que los que quebraron la CAJA CASTILLA LA MANCHA

Indignat de la CAM ha dit...

Si però aquesta l'havia de controlar i no desbancar la Generalitat Valenciana, i el seu tribunal de comptes. I el que hem vist es pitjor com s'han deixat els polítics al cero per cent d'interés diners, com han comprat deute velnacia , 200 milions, quan ja estava essent intervinguda. Comissió de Control i justicia per eixe ordre. No em diga que l'altre ha robat, i vosté que ha fet pel seu País ? Clar em dirà com és d'Espanya, poc pot dir-me del meu País. No m'atrevesc a dir que vosté faria el mateix. Sóc client de la CAM de sempre. On quedaran les obres socials pel que molts haviem apostat pel seu valencià sense enfrontaments artificials de l'altra caixa. I encara comparacions????