El pergamí que confirma la venta d’Almussafes i la compra per l’abat de Valldigna ha estat trobat de manera casual per un antiquari de València, segons publica el diari Levante-EMV. La troballa del document és molt important per a Almussafes, però també ho és per a la Valldigna, que en cert aspecte recupera un document que forma part de la nostra història col·lectiva com a territori abacial (foto superior, la vall de Valldigna).
El pergamí, segons el rotatiu, conta la confiscació i posterior venta de la
vil·la d’Almussafes feta l’any 1.351 pel rei Pere IV d’Aragó a l’abat Bernat Boix, que va ser abat de Valldigna entre el 1343 i el 1357.
 |
| L'escut d'Almussafes recorda amb el bàcul l'antiga pertinença a Valldigna |
Si recordem un poc la història, cal dir que la Corona d’Aragó i la corona de Castella - estats independents i sense massa bones relacions històriques- van guerrejar en moltes ocasions al llarg de la història. Així, essen abat de Valldigna Bernat Boix va tindre lloc una d'aquestes guerres, la denominada “Guerra dels Peres” pel nom dels dos reis protagonistes: Pedro I el Cruel de Castilla i Pere IV d’Aragó, el Cerimoniós.
El monestir de Valldigna va donar tot el seu suport al nostre rei Pere IV el qual, en acabar la guerra i com a agraïment, a més de donar a l’abat el privilegi del crim de collera, una distinció que mai cap senyor va obtindre, va consentir també en vendre-li Almussafes després d’ajusticiar el seu senyor, Joan Rois de Corella, que havia lluitat al costat dels castellans. Almussafes romandrà i serà territori Valldigna més de 400 anys, cosa que és bastant desconeguda, en concret fins a l’any 1766 quan passava a ser de nou una possessió reial.
Almussafes va ser una adquisició abacial més, com tantes altres que va fer Valldigna al llarg dels temps, tot i que el Cister ho prohibia, i més encara si eren bens o propietats de reialenc. Així Valldigna amb el temps va disposar de cases a València, Gandia, Alzira i Xàtiva, d’una alqueria al terme de Borriana, de l’alqueria de Benivaire al terme de Carcaixent, feu adquisicions a l’Horta de València (alqueries a la Rambla, l’Olleria i Algirós), les alqueries de Fortaleny, Aitona i Lliber en el que era terme de Corbera, l’alqueria de Rugat...
Finalment l’abat Arnau d’Aranyó adquiria també l’alqueria de Rascanya, a l’Horta de València, on fundaria en 1381 el monestir de Sant Bernat de Rascanya, filial de Valldigna. En 1545, el duc de Calàbria gràcies a la butlla papal de Pau III suprimia l’orde cistercenca i en el seu lloc s’instaurava la dels jerònims, i el monestir passaria a denominar-se de Sant Miquel dels Reis, actual seu de la Biblioteca Valenciana.
Dades històriques del llibre "El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna" de M.Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada