REPORTATGE: Així era el paisatge i la vegetació de la Valldigna fa més de 100.000 anys.

L'equip d'investigadors del jaciment de Bolomor ha aconseguit elaborar una reconstrucció paisatgística de la Valldigna que és, a hores d'ara i segons la tecnologia disponible, la més fidel possible. Les il·lustracions on s'ha plasmat la reconstrucció són obra de Gabriela Amorós.

"La reconstrucció de com era durant el Quaternari Mitja el paisatge d'una part de la Valldigna prehistòrica, i alhora un tram del litoral central valencià, era l’essència i objectiu principal del treball i on estaven dipositats el nostre somni i esforços. Aquest avui dia podem dir que s’ha materialitzat en una gran part, sempre amb les lògiques limitacions que imposen un passat tan llunyà i les contínues diferències que han tingut aquests paisatges, tan dinàmics i canviants, en la pròpia evolució temporal" ens comentava Josep Fernández, director de les excavacions de Bolomor durant més de 30 anys.

 

 La idea inicial era desenvolupar una reconstrucció fidel del paisatge valldignenc de fa més de 100.000 anys, tenint en compte que mai no s’havia elaborat un projecte així en territori valencià, i  partint de les troballes i exhumacions d'espores de pol·len dels sediment de la cova.

"Hem desenvolupat tot el treball en tres anys d'investigacions en el jaciment, en concret en els períodes entre el 2016 i el 2019, i van prendre nombroses mostres en tota la seqüència estratigràfica del jaciment, però sense oblidar que eixe treball venia també recolzat per tot un procés d'investigacions i excavacions durant els últims 30 anys" confessava Fernàndez.

I les mostres sedimentològiques donaran pas després a l'obtenció del pol·len fòssil i tota l'analítica, la redacció del treball final que va ser  publicat Quaternary Science Reviews, una de les revistes més prestigioses a nivell internacional,  al seu volum 217, de l'any 2019.

El director de les excavacions de Bolomor ens confessava que "l'objectiu que ens marcarem inicialment era obtindre una reconstrucció paisatgística el més fidel possible amb la tecnologia disponible.  La nostra recreació és com una fotografia que recull i captura un instant d’aquest passat en forma d’imatge estàtica, que també ha estat publicada en la mateixa revista, Quaternary Science Reviews al numero 256 del 2021".

 

Josep Fernàndez ens ha explicat la conformació orogràfica i com era el paisatge a la Valldigna fa 100.000 anys, on gràcies a les serres que la envolten i la seua direcció cap a la mar creen un paisatge en mosaic de gran varietat i riquesa, ocupat per diferents biòtops. 

"Els estudis de la paleovegetació de la Cova de Bolomor confirmen un component arbori superior al 90%, amb la qual cosa es fàcil imaginar frondosos boscos majoritàriament de les espècies Pinus (les pinades) i Quercus (rouredes), tot completat amb una bona diversitat de plantes arbustives que s'han plasmat en els dibuixos" feia notar Fernández que afegia que, en termes generals podem parlar d’un bosc mixt principal, però també variat, amb una alta diversitat de plantes llenyoses. 

I molt important també, des del punt de vista de l'alimentació humana, era l’existència d'espècies potencialment comestibles com l’avellana, el castanyer, el lledoner mediterrani, l’arboç, el garrofer, el grèvol, l’olivera, el saüc i altres que, amb bastant probabilitat,  van intervenir en els processos de subsistència dels neandertals. De fet, comentava, els investigadors han pogut recollir una bona col·lecció de fruits fòssils que estan ara pendents d’estudi. 

 

Fernàndez destacava que, la Valldigna i el seu paisatge, tot el que envolta el territori quan a flora i fauna, fa de Bolomor un lloc molt important per a l’estudi de l’evolució dels primers europeus, cosa que al llarg d'aquests 30 anys s'ha plasmat en descobriment al voltant del foc, però també en les troballes de restes de petits mamífers o tortugues, processats per a poder-se menjar. 

Aquests treballs, a banda de ser interessants per al gran públic, són també una ajuda als investigadors en allò que són la síntesi i plasmació de molt de temps d'investigació en els jaciments. El mateix Fernández ens confirmava i anunciava la seua publicació el passat dimarts, dia 9, en un dels principals "magazins" d'Estats Units 

Enllaç: https://www.sciencenews.org/article/neandertal-spain-cave-warm-weather-landscape-art-illustration

 

De fa 100.000 anys al moment actual 

 

No cal ni dir que algunes activitats humanes actuals, com per exemple la pràctica del senderisme a la Valldigna, ens permet gaudir de paisatges meravellosos, conéixer millor la nostra flora i fauna, la qual podem trobar en las caminades per les nostres muntanyes. Una visió que no canviaria en massa, quan espècies vegetals, de la que guaitaria qualsevol membre de les tribus neandertals des de la cova.

El jaciment de Bolomor es troba al barranc del mateix nom, és un paratge ombrívol i humit, amb microclima especial, i un gran valedor de  la nostra flora. Un paratge amb vegetació típicament mediterrània, amb espècies com el  "freixe de flor", que a Bolomor presenta com a característica ser un dels punts on més aprop viu de la mar Mediterrània, al costat del llorer, el romer o la murta, la pebrella, el timó sense oblidar altres espècies presents també  fa 100.000 anys com el margalló, el coscoll, el lledoner, l'arborç, l'olivera, el garrofer, pràcticament les mateixes.

 

 

Antirrhinum valentinum, els conillets blancs.

 

I volem centrar la nostra atenció en una “raresa” actual, una espècie endèmica que viu a la zona de Bolomor i altres indrets de la Valldigna, com seria el cas de l’Antirrhinum valentinum, coneguts popularment com els conillets blancs. És una espècie protegida  - Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada- , amenaçada de desaparició i que hem de preservar el seu estat natural, per tant no l’hem d’arrancar  ni tallar tiges o flors.

Espècie rupícola arbustiva que viu en les escletxes i replanells de les roques calcàries del massís del Montdúver, en zones d’ombria, que té de 15 a 30 cms d'alçada, tiges rastreres que no arrelen i lleugerament llenyoses. Sobre les tiges, s’hi disposen fulles el·líptiques, crasses, verdoses i amb el envers roig en algunes ocasions. Sol florir entre febrer i juny i el fruit és una càpsula amb tres porus per on escapen les llavors que hi conté.