El Suprem ha declarat com a ferma la sentència de novembre passat del TSJ valencià que, va considerar nul el procediment d'ocupació de les terres de 5 veïns quan es va construir el vial i col·lector de la platja. El motiu és un defecte de forma per haver superat el termini de tres mesos en resoldre l’expedient d'ocupació.
La
sentència atorga a 5 veïns el dret a una indemnització en diners per les terres ocupades. No obstant, el tribunal considera en les sentències que la construcció del col·lector i el vial perimetral és una obra
d’interés general per a Tavernes, que està per damunt d’interessos particulars
dels 5 propietaris recurrents i a més, era una obra ja contemplada en el PGOU.
En cap moment s'afirma en la sentència l'obligatorietat de tornar les terres i revertir-les a la situació primera perquè, com s'indica clarament, l'ocupació dels terrenys és un fet indemnitzable per l'Ajuntament, i per tant no es va atendre la demanda dels veïns recurrents de paralitzar les obres ni tornar els terrenys a l'estat anterior. De fet la sentencia afirma que “els demandants ja consideraven en la fase declarativa del recurs que els terrenys no es podien tornar i van demanar una indemnització substitutòria”.
El defecte de forma no afectava a les obres que, com hem dit, es consideren d’interés general per a Tavernes i estan contemplades en el PGOU del 2004. L'Ajuntament va indicar que recorreria en cassació al Suprem, però segons s'ha sabut ara, la procuradora per un conjunt de problemes no havia registrat l'escrit al Suprem i, com que ja havia passat el termini, s'ha considerat que l'Ajuntament desistia i s'ha dictat la fermesa de la sentencia del TSJ valencià.
¿Perden o guanyen els propietaris per no acceptar l'aprofitament urbanístic oferit per l'Ajuntament?
L'Ajuntament haurà d'indemnitzar als 5 propietaris pels terrenys, que s'hauran de valorar sobre la base d'un sòl urbanitzable, sense agent urbanitzador ni cap programa d'actuació, amb la circumstància que paguen l'IBI com a rústica i per tant s'haurà d'aplicar el valor cadastral de rústica que, en bona lògica, serà molt lluny del terreny urbà.
L'Ajuntament en el seu dia, i per tal de beneficiar els propietaris, va oferir en lloc de pagar-los els terrenys a preu de rústica, donar-los un reconeixement de l'aprofitament urbanístic, o siga, tindrien la propietat d'una parcel·la en la urbanització, segons el terreny ocupat. L'Ajuntament afirmava que els beneficiava perquè tindrien un terreny edificable en la futura urbanització i, fins i tot, els va atorgar escriptura publica de l'aprofitament urbanístic en el Registre de la Propietat, amb un títol de propietat del dret urbanístic i d'edificabilitat a tots els afectats en l'ocupació dels terrenys.
De
tots els propietaris, només cinc no van acceptar i recorregueren al jutjat. La
sentència els reconeix que tenen dret a una
indemnització en diners, però com també deixa clar i hem dit "els demandants ja
consideraven en la fase declarativa del recurs que els terrenys no es podien tornar i van demanar una indemnització substitutòria”.
Ara ens podem plantejar ¿quina elecció era millor? ¿Sobre quin càlcul es pagarà? El Tribunal Suprem, el maig del 2014, va sentenciar que els terrenys urbanitzables sense cap actuació urbanística, passaven a ser rústics. A Tavernes els terrenys dels sectors 13, 14, 15 i 17 de la platja van passar a ser rústics, amb valors cadastrals de rústics i un IBI com a tals, i tot seguit canviaren els valors cadastrals i això va suposar una rebaixa de l'impost entre el 90% i el 95%.
Aquesta sentència del 2014 afecta els terrenys motiu del recurs, l'ocupació és molt posterior i seria el valor cadastral de rústica
el que ha de prevaldre en les indemnitzacions.
És legitim que cadascú defense
els seus interessos com millor crega, però sempre quedarà el dubte: ¿que és millor cobrar ara a preu de terra
rústica o esperar i tindre una parcel·la urbanística a futur?. Això, com s'ha vist, ha estat decisió de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada