Al marge de confinaments... o no tant?: Perímetres

      Quan Kapuściński llegia Hemingway per alliberar-se de la presó de la llengua per l’antiga colònia anglesa, l’Índia, ho feia, amb raó, per poder entendre’s amb els hindús, que, poc o molt, la tenien com a llengua franca envers el foraster. Quan va arribar a la Xina s’entenia en rus amb els pocs que li posaren d’escorta, i realment li va resultar una infranquejable murada això del xinés. Era polonès, l’home, i segurament, un cop passada la frontera, li era molt més atractiu el món que se li podia obrir amb l’anglès que no pas arraconar-se amb el rus i la seva àrea d’influència. Eren els anys durs de la guerra freda, mitjans dels cinquanta i següents. No se li pot retreure res.

 

 

         A un català que trepitja el seu sòl, se li pot retreure que vulga parlar la seva llengua, en tots els casos, si no ha traspassat cap frontera? L’hindi que tan amable li era a Kapuściński en anglès a l’Índia, hagués tingut alguna oportunitat a Polònia en anglès, la que creuria amb certesa que seria també la llengua franca? O hagués hagut de córrer i aprendre el polonès, o el rus si és que arribava de suprem? El xinés que parlava el rus a la Xina amb Kapuściński, hagués pogut senzillament seguir parlant rus a Polònia? I durant quant de temps, abans no el titllaren de persona non grata? Un català a ca seua, pot o no pot seguir parlant la seva llengua, en tots els casos. Si hi arriba un francès i li fas veure que preferiries entendre’t en català, seria possible fer-ho? I si és un alemany?

 

         Amb açò de la COVID en passen de curioses. A Mallorca m’he trobat germànics atents amb la llengua pròpia. També me n’he trobat força esquius. Però aviat entenen que el solar no els pertany, malgrat que el varen voler comprar una vegada, tota l’illa. Quan fas cua per agafar l’avió, si viatges a Bremen, posem per cas, la cosa ja s’estira una mica més. No són encara a casa, però basta que tanquen les portes per fer-t’ho veure, que a partir d’ara el foraster seràs tu. Ja t’ho faràs si no parles anglès, perquè no esperen en cap cas que arribes a parlar alemany. Bé, a mi ja em va bé, a ca meua, parlar català, sempre, i ja pot ser de la nacionalitat que siga que segur que entén que basta fer-li-ho saber per evitar-me, si és que el negoci que li plantege no li va bé. Per això els alemanys a Mallorca estan tan bé. Són dos móns que no es toquen. Qui vol fer caixa amb ells ja s’ho inventa i parla més ràpid que Kapuściński per l’Índia l’anglès, com a mínim, però ja van aprenent els illencs que amb els germànics si t’espaviles amb l’alemany, millor. La consideren, l’illa, ca seua, i amb raó. Les cases que molta gent hem comprat a Mallorca estan finançades amb diners europeus, això és del BCE, que és tant com dir d’Alemanya. I si es paguen els interessos que es paguen és únicament per aquest motiu. Fora de l’Euro molta gent no hi podria aspirar, però tampoc no van pel món fent-t’ho saber. Ho saben ells i prou.

 

       A ca nostra el solar és dels espanyols, i aquests sí que t’ho fan saber, i t’ho fan pagar. Exigeixen, d’entrada, que els parles en la seua llengua, tant si vols com si no vols. Són una mena de russos per Polònia que no volen ni per una espitllera aprendre de parlar el polonès. El xinès d’abans sí que ho hagués arribat a fer, segur, com un francès per aquí amb la nostra llengua, si no és que et trobes amb un poca-solta, que també n’hi ha. A l’hindi no se li hagués ni acudit no aprendre el polonès a Polònia, per bé que si convenia, i per pujar en l’escala social, hagués aprés de grat també el rus. Però mai li hagués dit a un polonès “háblame en ruso”. Seria el cas d’un alemany de per aquí, si no és que era un cas perdut. Però el madrileny, no. És a ca seua, com el rus per Polònia els anys cinquanta i seixanta del segle passat. Kapuściński, què hagués fet? Li parlaria rus a un rus per Polònia, o procuraria fer-ho en polonès per poder-lo dur a ca seua, i fer-li veure que també se’n podia considerar el rus si acceptava franquejar la frontera?

 

          

Ara mateix un madrileny, en teoria, no pot venir a ca meua si no és agafant un vol i fent escala entre francesos o alemanys. En canvi, un francès o un alemany hi pot venir sense escales. La murada que s’estableix és més gran per al madrileny que no pas per al ciutadà de la UE, en principi. I és lògic que siga així, i que Déu no cal que intervinga, perquè la frontera lingüística és molt més gran i ampla entre un madrileny i jo que entre un francès o un alemany i jo, tot i no saber parlar la llengua franca dels nassos. M’hi entendré, segur. En canvi amb aqueix senyor que hi arriba i pretén fer-me veure que jo ja no tinc ni les claus de ca meua, difícilment mai m’hi podré avenir. 
         

       Kapuściński va entendre que s’havia d’espavilar i tot i que usava el rus entre xinesos no li anava bé. Hagués preferit el xinès. L’anglès, llengua franca, ja li anava bé per anar pel món. Però a ca seua mai hagués acceptat el joc del rus. Jo tampoc accepte el joc de l’espanyol, i a ca meua, davant d’un francès, alemany o madrileny, sempre parle en català. I que rebé que estem confinats, Déu.

 

Josep Franco i Giner