La Casa de la Cultura acull avui dijous, 2 de novembre, a les 19 hores la presentació del llibre "Les descàrregues del caçador", traducció en la nostra llengua de la novel·la homònima en castellà. Aquesta és la segona novel·la, després de "La bona lletra", traduïda a la llengua materna del nostre escriptor i fill predilecte Rafael Chirbes, com a fruit de la col·laboració editorial entre la Fundació Rafael Chirbes i Lletra Impresa Edicions.
El llibre narra la vida de Carlos, un home ja retirat que, mentre deixa passar el temps, fa un recompte dels records i de les persones amb les quals ha compartit –o, simplement, departit– emocions, vivències, traïcions, misèries… Viu en una casa a voramar, sense forces ni al·licients, amb la sola companyia de Ramón, el criat, que li ho fa absolutament tot, impotent davant d’un present estàtic, un passat de plenitud que ja s’ha esvaït per complet i un futur més aviat desesperançador.
Chirbes indaga
en aquesta obra l'entorn de la dimensió moral de l’ésser humà, amb el retrat d’un
personatge que transita entre la decadència d’un fatxenda sense
escrúpols i una mort propera i irreversible. Una novel·la que parla
sense embuts d’una generació de nous rics que va prosperar sobre els
fonaments de l’especulació i els tractes de favor, en un Madrid gris i
mediocre, acompanyat d’amants fugissers i amics de circumstàncies, sota
el jou d’un règim ranci que vetllava, de boqueta, per preservar la moral
oficial.
"Les descàrregues del caçador" es converteix en una reivindicació de la memòria col·lectiva i en la crònica de tota una època fins a esdevenir un dels cims de la nostra narrativa recent. "Les descàrregues del caçador" (1994), amb "Mimoun" (1988) i "La buena letra" (1992) formen part del cicle inicial o fundacional de la narrativa de Rafael Chirbes.
L'acte comptarà amb la presència del traductor Carles Mulet, Maria José Mico, de la Fundació Rafael Chirbés i Encar Mifsud, regidora de Cultura.
Cal recordar que...
Rafael Chirbes, nascut a Tavernes (1949) i mort a Beniarbeig ( 2015), va estudiar en els col·legis d'orfes de ferroviaris, a Àvila i Lleó. Als 16 va marxar a Madrid, on va estudiar Història Moderna i Contemporània. El 1969 es va traslladar a París i va viure al Marroc, Barcelona, la Corunya, Extremadura i Alacant.
Escriptor i crític literari, és un dels narradors valencians més destacats de les darreres dècades. Guanyador dues vegades del Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 amb "Crematorio", un retrat de l'especulació i la bombolla immobiliària i el 2013 amb "En la orilla" on continua el retrat de l'Espanya en crisi.
Entre les seues obres cal esmentar "Mimoun" (1988), finalista del Premi Herralde, i "La larga marcha" (1996) guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste, i que podem considerar com a iniciadora de la trilogia sobre la societat espanyola que abasta des de la postguerra fins a la transició. Autor de "Mediterráneos", "El novelista perplejo", "El año que nevó en Valencia" o "El viajero sedentario", entre altres, pòstumament s'han publicat "Paris-Austerlitz (2016), tres volums dels seus "Diarios" (2021, 2022, 2023) i "Asentir o desestabilitzar. Crónica contracultural de la Transición" (2023).
Més informació:
https://lacotorradelavall.blogspot.com/2023/10/la-casa-natal-de-dali-museu-la-casa.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada