L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.182
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:11.868

dimecres, 1 de novembre del 2023

Tradicions que perdem: La nit d'ànimes


 
Avui Tots Sant  quan en l'imaginari popular envaeixen la nit els dracs, les bruixes, els donyets i les ànimes en moviment.  Una nit molt arrelada en la tradició secular i popular valenciana, i que cal recordar que encara no fa massa anys donava motiu per reunir-se al costat del foc de la llar per contar històries de sempre de por, relats on intervenien els monstres tradicionals valencians (com el Moroti, la Tarasca, la Quarantamaula, el Butoni o la Cuca Fera ), junt a relats de morts i aparicions de fantasmes,  mols dels quals tornaven durant unes hores al món dels vius.

Això va donar lloc a un conjunt de relats tradicionals i rondalles valencianes, protagonitzades per aquests personatges que han passat de generació en generació per tradició oral, tot i que algunes han estat recollides en llibres i  antologies, cas per exemple "I queixalets també" d'Enric Valor.

Avui en dia, i ací ho hem dit moltes vegades, els monstres valencians han perdut vigència,  empesos per celebracions estrangeres com la de Halloween, que damunt  impulsen mitjans de comunicació i entitats i associacions valencianes per tot arreu del País Valencià. Així aquests dies vegem com es bandegen les tradicions dels nostres pobles per sumar-se a la moda que ens imposen des d'Estats Units a través del cinema, les sèries de televisió i amb l'acceptació general, fins i tot de les Administracions, que organitzen activitats o passatges "de por" per a xiquets.

Durant la nit, els xiquets i xiquetes que van a soles pel carrer o que desobeixen els pares i les mares ja no són perseguits pel Moroti, ni per l'Home del Sac, ni pels donyets ni cap altre monstre, ni tampoc la Quarantamaula que diuen pren la forma de gat, o fins i tot de gallina amb plomes, i que sol amagar-se en els pantans fins a arribar a una nit com la d'avui, quan es passeja per les teulades de les cases i fa el soroll que espanta la xicalla.

Cal dir també que la nit de les ànimes, una tradició que en el fons del segles era celta  i que hem de relacionar amb el ritus Samhain, celebrat l’1 de novembre, obria un període en què la frontera entre el món dels vius i el dels morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven a la terra. 

Les  tradicions valencianes la van adaptar al llarg del temps, i ens diuen que les ànimes del purgatori tornen a casa. I cal facilitar-los el camí i que no es perden en la nit, d'ací el costum d'encendre ciris o allò que a Tavernes en deien "encendre una animeta", una metxa o una torçuda dins d'un recipient amb oli que cremava tota la nit i demà, dia de Tots Sants. Tradicions que es van perdent, per no dir que s'han perdut per complet, i ara els menuts han encés una "terrorífica" carabassa, completament despersonalitzada i industrialitzada, mentre pel carrer el "truc o tracte" ha imperat de porta en porta.