El canvi horari en aquesta tardor tindrà lloc la matinada de demà diumenge, en concret a les 03:00 hores quan haurem de tornar enrere, endarrerir les busques del rellotge i fer que marquen les 02:00 hores. La primera conseqüència: el diumenge tindrà una hora més.
Una hora més de dormir, però eixa hora suposa un canvi en el rellotge biològic del nostre cos perquè sempre prenem referència de l’activitat que desenvolupem, siga el treball, el menjar o l’esport, i la conseqüència pot ser irritabilitat, falta de concentració i cansament.
La melatonina, una hormona que està influenciada per la llum solar i és la que ajuda a dormir, patirà alteracions: menys llum del sol farà que el sol produesca més hormona i tindrem més sensació de son.
Per tal de superar aquest estat, cal aprofitar les hores de sol, que també ens aporta el benefici de la vitamina D, estar el màxim possible en llocs amb bon sol (una finestra per exemple, practicar esport a l’aire lliure i fer activitats com llegir, veure alguna pel·lícula, una conversa tranquil·la abans de dormir.
El passat 23 de setembre va començar la tardor i és més evident que, tot i que va el dia va començar a acurtar el 22 de juny, és ara quan ho notem més, el sol ix cada dia més tard i es pon més aviat. És un anunci que s'apropa l'hivern, que enguany començarà el dimecres, 21 de desembre, a les 22'48 hores segons les dades de l'IGN (Institut Geogràfic Nacional). I a partir d'eixe dia, a poc a poc, aniran allargant-se les hores de sol fins a arribar el 21 de juny del 2023, quan començarà l'estiu i els dies novament començaran a acurtar-se.
Ja fa temps que quan arriba aquest moment, tant a l'estiu com a la tardor, ens fem la mateixa pregunta. I la resposta és: NO, per una informació publicada en el BOE que defineix els pròxims canvis horaris i ho fa fins a l'any 2026, tant a l'horari d'hivern com d'estiu. Els canvis anunciats són: el 2023 el 26 de març i 29 d'octubre; el 2024 el 31 de març i 27 d'octube; el 2025 el 30 de març i 26 d'octubre i el 2026 el 29 de març i 25 d'octubre.
Fent un poc d'història de tot l'embolic del canvi d'hora, cal recordar que el juliol i agost de 2018 la Comissió Europea va realitzar una enquesta a 4,6 milions de ciutadans europeus: el 84% dels enquestats vol que acabe el canvi d’hora, i una majoria del 64% vol que s’adopte per a sempre l’horari d’estiu.
Fins i tot es va decidir que el 2019 fóra l'últim any dels canvis, però el març del 2019, el Parlament Europeu va ajornar la resolució definitiva. A més, cada estat haurà de triar quin fus horari vol tenir, i cal saber que n’hi ha tres: el d’Europa occidental - Regne Unit i Portugal -; Europa central - en què hi ha Bèlgica, Espanya...- i Europa oriental –Grècia i Finlàndia.
A Espanya la decisió no està presa, perquè el comissió d'experts que es va crear encara no s’han posat d’acord sobre l’horari final. Opinions en tenen dels dos tipus: alguns volem mantindré horari d'estiu, més hores de llum i impacte positiu en el turisme, d'altres miren mes aconsellable l'horari d'hivern, amb menys diferència respecte a la llum solar.
I si pensem en els ciutadans, sobre un 70% (baròmetre del CIS) vol que es mantinga l’horari d’estiu, més hores de llum i més activitat durant les vacances, i afavorir el turisme remarcant que a l’estat espanyol és una gran activitat econòmica.
Els sectors que opten per l’horari d’hivern argumenten que, ara amb el canvi d’horari , hi ha zones on es fa de dia a les nou o les deu del matí i això implica començar la jornada laboral o entrar a l’escola a les fosques. I això s’ha d’evitar.
La iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa que s’ha de mantindré un únic horari tot l’any i que ha de ser el d’hivern perquè la llum al matí és un sincronitzador important i la gent ajusta més la seua activitat a les hores de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada