L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.802
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:41.775

diumenge, 30 d’octubre del 2022

Aquesta matinada hem canviat l'hora del rellotge. Cinc consells per adaptar-nos millor a l'horari d'hivern

 Tiempo relojes blandos

Aquesta passada matinada, a les 3 hores, vam endarrerir el rellotge fins a les 2: hem canviat a l'horari d'hivern. Després de bastants mesos d'horari d'estiu, ara toca el d'hivern. Aquest costum del canvi d'hora ens ve de la Primera Guerra Mundial, a l'any 1914, quan es va instaurar amb l'argument que, amb més hores de sol, estalviaríem energia. Cal notar que aleshores es depenia molt del carbó i tenia el seu sentit però ara... això de l'energia i l'estalvi es posa en dubte i fins i tot hi ha investigacions de que canviar  horari es perjudicial per a la salut.

El canvi d'hora a molta gent li presenta molèsties diverses: més irritable, dorm menys, nota més fatiga i fins i tot hi ha malalties que s'agreugen i altres es donen amb més freqüència com infarts, vessaments cerebrals i augment en accidents, laborals i de trànsit.

Això passa i tenim més problemes les primeres setmanes. Hem afectat el nostre rellotge intern, aquell que controla les funcions fisiològiques bàsiques del cos. Anomenat  ritme circadiari - del llatí circa (al voltant de) i dies (dia) -, dura sobre les 24 hores i regula processos bioquímics, fisiològics o de comportament de la persona.

Pensem en el moment d'aixecar-nos: el rellotge intern ens prepara per despertar i  atura la producció de l'hormona del son, la melanina, i allibera cortisol, hormona reguladora del metabolisme; accelerem la espiració, el cor batega més de pressa i puja la temperatura del cos. Tot regit pel rellotge biològic intern, controlat en el cervell per l'hipotàlem, que garanteix que tots els teixits i òrgans  per 

Però canviem l'hora, i modifiquem el senyal més fiable per al nostre cos, la llum, i dues vegades a l'any patim una desincronització del nostre rellotge. L'adaptació pot ser cosa d'uns dies o setmanes perquè tot funcione de nou amb harmonia. 

 


 

I per adaptar-se al nou horari, res millor que seguir unes pautes aquests dies:
 
1.Mantindre un patró de son regular abans i després del canvi d’hora i també aixecar-se a la mateixa hora.
 
2. Cal adaptar al nou horari de son durant una setmana aproximadament, gitar-se uns 10-15 minuts abans o després cada dia ajudarà el cos a adaptar-se a la nova hora i a reduir el "trastorn del jet lag", el desfase horari perquè el rellotge del cos encara està sincronitzat amb l'hora anterior.

3. Cal buscar la llum del sol al matí, la millor ajuda perquè el cos s'adapte ràpid i sincronitze el rellotge corporal. Això també millora l’estat d’ànim durant el dia i ajuda a dormir a la nit.

4. Atenció a la llum brillant a la nit, i això implica la llum blava dels telèfons mòbils, les tauletes i dispositius electrònics, perquè poden endarrerir l’alliberament de l’hormona del son. El millor ambient per a dormir és el fosc.

5. Cal mantindre un patró regular en el menjar, sempre més o menys a la mateixa hora per ajudar els rellotges corporals. Cal complir els horaris dels menjars i evitar els retards.
 
I paciència mentre duren els canvis horaris, perquè tal com vam publicar ahir, el BOE ja informa dels canvis d'hora, a la primavera i a la tardor fins al 2026, o siga que com a mínim, encara durarà uns anys més. Tot i això cal dir que els científics s'inclinen més per seguir sempre l'horari que hem començat avui, el d'hivern, està més d’acord amb els cicles naturals i la llum del sol és més coherent amb el treball i altres activitats socials.
 

Adaptació d'un article de Gisela Helfer, professora de Fisiologia i Metabolisme a la Universitat de Bradford, publicat a The Conversation.