L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.069
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 2.109

dijous, 27 d’octubre del 2022

Halloween no és valencià, ni tant sols espanyol.


 
Ni de Tavernes, ni valencians ni tant sols espanyol. Els valencians i valencianes, totalment influïts per l'imaginari i els costums nord-americà de la festa de Halloween, potenciades també a tot arreu per instàncies tan dispars com centres educatius, les activitats falleres o els mateixos mitjans de comunicació i premsa, hem oblidat els monstres i personatges desagradables del nostre País Valencià  que encara perviuen - cada dia menys - en la tradició oral dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan eren menuts.

A ca nostra ens hem oblidat del Butoni (que entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts i rebels); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.




Tots aquestes monstres populars,  segons siga la comarca on vius, servien per espantar amb més o menys grau els menuts i menudes, per fer-los obeir o simplement eren els personatges dels contes a la vora del foc en les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i tauletes, no se’ls imaginava ningú.

Aquests personatges que feien por els menuts eren els veritables protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes, que eixe és realment el nostre Halloween, i també a les nits d'hivern quan la família es reunia al voltant de la llar. 

I com ja hem dit i denunciat ací moltes vegades: el poble valencià viu una constant pèrdua de les nostres tradicions, bombejats per tradicions anglosaxons introduïts via televisió o la repetitiva propaganda de la televisió o premsa. En aquests dies tenim l'exemple del Halloweewn, en uns mesos vindrà Sant Valentí, invent i impuls fa dècades del Corte Inglés, mentre la veritable festa valenciana dels enamorats, Sant Dionis, el 9 d'octubre, són pocs qui la celebren. 

Com diu la nostra dita: "Forasters vindran que de casa ens trauran!. El problema rau en que massa vegades som els valencians i valencianes els que més fem perquè la dita siga realitat. 

El Butoni en un monument faller
 
Cal bandejar la festa a la manera americana

La celebració de la Nit d'Ànimes, a la qual fins i tot li hem canviat el nom a "Halloween, a la manera americana" ha arrelat molt, massa i tot,  en els nostres pobles i ho podeu comprovar en tantes i tantes noticies, propagandes, etc que es publiquen en els mitjans de comunicació, on la carabassa americana es fa l'ama i senyora de les celebracions de Tots Sants. 
 
La seua festivitat Halloween té l'origen en les  antiquíssimes celebracions celtes, foren assumides i acceptades pel cristianisme, i van arribar als Estats Units duta pels irlandesos que emigraren amb la gran fam. Allí l'han pres com a pròpia i són els grans importadors a la resta del món a traves de pel·lícules, series de TV, dibuixos animats, etc.
 
I aquests dies vorem carabasses amb cares terrorífiques als aparadors de comerços i les cases, un fidel retrat del consumisme i de la globalització cultural imposada, i vorem  la xicalla disfressada fent "truc o tracte", pels carrers com a senyal de la nova cultura aliena que s'hi acosta a passes de gegant, res a vore amb el nostre costumari i tradicions.
 
 
Elaboració pròpia