Ni
de Tavernes, ni valencians ni tant sols espanyol. Els valencians i
valencianes, totalment influïts per l'imaginari i els costums
nord-americà
de la festa de Halloween, potenciades també a tot arreu per instàncies tan
dispars com centres educatius, les activitats falleres o els mateixos mitjans
de comunicació i premsa, hem oblidat els
monstres i personatges desagradables del nostre País Valencià que
encara perviuen - cada dia menys - en la tradició oral
dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies
quan
eren menuts.
A ca nostra ens hem
oblidat del Butoni (que entra a les cases pel forat del pany); del dimoni
Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts i rebels);
de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets
per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a
la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels
nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més
insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als
donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.
Tots aquestes monstres populars, segons siga la comarca on vius, servien per espantar amb més o menys grau els
menuts i menudes, per fer-los obeir o simplement eren els personatges dels contes a la vora del foc en
les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i
tauletes, no se’ls imaginava ningú.
Aquests
personatges que feien por els
menuts eren els veritables protagonistes dels contes a la vora del foc
la Nit d'Ànimes, que eixe és realment el nostre Halloween, i també a les nits
d'hivern quan la família es reunia al voltant de la llar.
I com ja hem dit i denunciat ací moltes vegades: el poble valencià viu una constant pèrdua de
les nostres tradicions, bombejats per tradicions anglosaxons introduïts
via
televisió o la repetitiva propaganda de la televisió o premsa. En aquests dies tenim l'exemple del Halloweewn, en uns mesos vindrà Sant Valentí, invent i impuls fa dècades del Corte Inglés, mentre la veritable festa valenciana dels
enamorats,
Sant Dionis, el 9 d'octubre, són pocs qui la celebren.
Com diu la nostra dita: "Forasters vindran que de
casa ens trauran!. El problema rau en que massa vegades som els valencians i valencianes els que més fem perquè la dita siga realitat.
 |
| El Butoni en un monument faller |
Cal bandejar la festa a la manera americana
La celebració de la Nit d'Ànimes, a la qual fins i tot li hem canviat el nom a "Halloween, a la manera americana" ha arrelat molt, massa i tot, en els nostres
pobles i ho podeu comprovar en tantes i tantes noticies, propagandes, etc que es publiquen en els mitjans de comunicació, on la carabassa americana es fa l'ama i senyora de les celebracions de Tots Sants.
La
seua festivitat Halloween té l'origen en les
antiquíssimes celebracions
celtes, foren assumides i acceptades pel cristianisme, i van arribar als
Estats Units duta pels irlandesos que emigraren amb la gran fam. Allí
l'han pres com a pròpia i són els grans importadors a la
resta del món a traves de pel·lícules, series de TV, dibuixos animats, etc.
I aquests dies vorem carabasses amb cares terrorífiques als aparadors de comerços i les cases, un fidel retrat del consumisme i de la globalització cultural imposada, i vorem la xicalla disfressada fent "truc o tracte", pels carrers com a senyal de la nova cultura aliena que s'hi acosta a passes de gegant, res a vore amb el nostre costumari i tradicions.
Elaboració pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada