L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.187
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 21.921

divendres, 14 d’octubre del 2022

INFORME: Coneixeu els ullals de Tavernes? Són espais naturals que cal descobrir, preservar i conservar

 

Les pluges que hem gaudit a la Valldigna enguany - fins aquest més d'octubre ja portem  registres aproximats totals de 1.500 litres a Barx i poc més de 1.000 a Benifairó i Tavernes- s’han plasmat en la millora ben evident que presenten els ullals, sobretot “El Gran” i “Les Penyetes”, que són al costat de la carretera que du a la platja junt a la rodona que anomenem “Las Cinco Hermanas”.

La pluja ha fet el seu paper, però també hem de recordar que no ha estat l'únic factor en la recuperació i bon estat actual d’aquest dos ullals perquè hi té molt a vore la tasca duta a cap per les regidories de Medi Ambient i l’àrea de Foment, dirigits respectivament pels dos regidors de Compromís Mònica Palomares i Josep Llacer. 

 

Conveni amb Diputació per millorar els "Ullals"

 

La regidoria de Medi Ambient gràcies al conveni amb la Diputació de València, va aconseguir fa uns mesos invertir 36.294 euros de l'ens provincial, mentre que l’àrea de Foment a través del treball dut a cap aquests anys pel alumnes dels Tallers d’Ocupació ha millorat i condicionat aquest espai per convertir-lo en un paratge atractiu i de gaudi per als vallers i valleres.

Com a resum dels treballs que han fet possible que la zona d’ullals oferesca l’aspecte actual podem indicar el desbrossament de més de 20.000 metres quadrats, el dragat de 1.290 metres en canals lateral i neteja d'escombraries dels dos ullals (més de 20 metres cúbics de rodes, botelles, garrafes, portes, bidons, trossos de fanals... detalls de la poca consciència cívica) i finalment  la col·locació d'una comporta en el espai de comunicació entre els dos.

 

Visita dels regidors als treballs de regeneració i millora dels Ullals

 

Els alumnes del Taller d’Ocupació han retirat la flora invasora i han reintroduït i repoblat el paratge  amb espècies autòctones seguint els consells del Centre d’Espècies El Saler, han desbrossat el paratge de males herbes, han tractat els arbres contra les plagues, duen a cap el reg de plantes i el despedregar d'algunes zones, a més de  la preparació de reg de degoteig i la  desinfecció de les zones comunes que solen emprar els visitants. Igualment s’ha millorat la tanca de fusta tractada que tanca el vas perimetral de la zona humida i s’han col·locat panells informatius que parlen de la flora i fauna dels ullals.  Cal dir que en aquesta tasca també col·laboren a l’estiu les persones contractades per l’àrea de Foment dins del programa d’ajuda a pal·liar “l’atur agrícola temporal”.

Cal recordar també que aquests paratge d'ullals, inclosos en el catàleg de les Zones Humides de la Safor, són zona protegida i formen part de la "Ruta dels Sentits", un sender mediambiental impulsat fa unes legislatures pol govern de Compromís i que ha estat sempre guardonat amb la distinció de Sender Blau, pels seus valors mediambientals i ecològics.




 

ELS ULLALS A TAVERNES I LA VALLDIGNA

L'estructura tectònica de la Valldigna té com a conseqüència que el subsistema hidrogeològic de la serra de les Agulles presente una orientació NO-SE en les aigües subterrànies. Aquestes aboquen a la plana costera de la nostra comarca i són les que majorment alimenten els ullals que podem trobar en el nostre terme.

Els ullals a la Valldigna s’ubiquen en la marjal de Tavernes, on podem trobar cinc ullals principals històrics. De nord a sud del nostre terme localitzem l’ullal del Passiego, l’ullal del Conill, l’ullal del Gat, l’ullal de les Penyetes, l’ullal Gran, l’ullal del Cavaller i l’ullal de Beltrà. Tots ells es troben pròxims a les muntanyes i distants de la mar sobre els 2 km, on cal esmentar que molts estan en procés de desaparició per aterraments que han modificat llur morfologia original i aquesta, ara mateix, no ofereix sempre el tipus de fauna i flora que identifiquen aquests tipus de paisatges palustres. 

Si els hi visitem, ens n’adonarem que l’ullal del Passiego,  localitzat  vora les muntanyetes de Sant Llorenç, té una extensió sobre els 2.400 m2, mentre l’ullal del Gat és circular, d'uns 2.500 m2. Conegut com a “terra erma” s’alinea amb l'ullal del Conill, de 1.000 m2. Aquests ullals generalment estan aterrats o coberts de bova, i només hi presenten una petita làmina d'aigua molt contaminada perquè la gent els usa com abocadors. 

Si que hi ha hagut una bona i exemplar intervenció, com ja hem explicat, el conjunt format pels l’ullal de les Penyetes (de forma irregular de 40 ha) i l’ullal Gran (de forma circular d'unes 130 ha). Els dos plegats formen el conjunt que popularment diguem a Tavernes “Els Ullals”, on tot i ser ullals no s’hi observa els característics “brolls” de contacte directe amb l'aqüífer, ni la presència d'aigua cristal·lina de gran qualitat. 

 

Un ullal ben conservat, malgrat haver patit una degradació important en els darrers anys, és l'ullal del Cavaller, circular, enclotat i de reduïdes dimensions (25 m2). Ubicat al marge esquerre del camí Vell de Gandia és el protagonista d’una narració històrica ( any 1509), convertida en llegenda que ha passat a l'etnografia popular a través d'una cançó. La crònica fa referència a la caiguda d'un cavaller, amb el cavall i l'armadura, a l'interior de l'ullal, i el desenllaç trist final, on hi ha diverses versions del tràgic succés (García Oliver 2003; Monjo 1990; Pons 2011).

El trist final d'una experiència pionera a l'ullal del Gat

Cal esperar i desitjar estudis més a fons per establir algun projecte de protecció i recuperació, i, sobre tot, no repetir l'experiència en l'ullal del Gat, que havia de ser reserva del samaruc a la Valldigna quan aquells 1998-99 es van fer obres per a condicionar-lo:  es va aïllar el vas d’aigua de les terres del voltant, es van fer obres per impedir filtracions d’adobs i aigües contaminades del horts i es va delimitar la zona humida, envoltant amb una tanca de fusta el perímetre de reserva de l’ullal. Tot amb el condicionament d'una zona d’estada i gaudi de la natura, i s’enjardinava amb espècies autòctones.

 

Imatges d'arxiu de l'ullal del Gat, uns anys després de la fallida recuperació

L'ullal, quan va tindre l'aigua neta, gaudia d’una solta i repoblació de milers i milers de samarucs. I quedava oficialment constituïda la reserva de samaruc de la Valldigna. Però al cap de pocs anys el govern municipal del PP es va oblidar del tema, va vindre la falta de manteniment i atenció i tot seguit, l’abandó del projecte, i les actuacions vandàliques de la gent, trencant i cremant les tanques…. I un ullal de nou contaminat, envaït per la malesa i convertit per la gent en lloc on tirar de tot i com no…. sense samarucs. 

Elaboració pròpia. Les fotografies dels "Ullals" (Penyetes i Gran) són del 12 d'octubre.