L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.449
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:19.074

dijous, 20 d’octubre del 2022

TAVERNES LA GRAN OBLIDADA: Avui fa 40 anys que la "pantanà" de Tous va arrasar la platja i mig terme.


 
Avui fa 40 anys de la denominada “pantanada de Tous”, una de les majors catàstrofes naturals de la història recent que ha patit les comarques de les dues Riberes perquè va destrossar vides, esforços, treballs, il·lusions i poblacions.

 El Xúquer (el Devastador en àrab) va arrasar les localitats de la comarca un 20 d’octubre del 1982, després d’un període d’intenses pluges, molt intenses, on el pantà de Tous sobre les set i quart de la vesprada d’aqueix dia no va resistir i es va enfonsar i va deixar escampar un cabdal de 16.000 metres cúbics per segons d'aigua, uns 20 milions de metres cúbics que va arrasar tota la conca del Xúquer, i va arribar fins el litoral, fins a la costa de Tavernes convertint en un llac la zona del terme municipal compresa entre la carretera nacional i la platja.

El terme de Tavernes, i molt especialment la zona urbana de la platja, està dins de la planura d’inundació del Xúquer. Si el Xúquer desborda, les aigües es desvien cap al sud buscant la mar, i aleshores s’inunda tota la zona costera, i amb ella el terme valler. 
 
 
Zona inundable del riu Xúquer. Mig terme nostre està afectat
 

Mig terme i la platja inundats, fins a 2 metres 

Ho acabem de dir: la zona situada entre la carretera nacional i la mar (La Partida, els Marenys i tota la platja) va estar dies i dies inundada, setmanes, fins i tot amb nivells de 2 metres. A la Partida tot era un lluent, i per la carretera a la platja, molt més fonda aleshores que ara, era impossible circular, ni cotxes, ni camions. Només algunes llanxes pneumàtiques s’atreviren a arribar fins la platja, que estava sense llum i sense aigua, aïllada per complet.

La platja de Tavernes i les persones que hi vivien patiren molt les conseqüències, però també els baixos, les finques i les collites que, inundades durant setmanes, es perderen. Ara, Tavernes va estar afectat a la platja i segones residències, no el nucli urbà de la ciutat, i els mitjans de comunicació en parlaren poc, ben poc i l’atenció s’hi va dedicar a Alzira, Carcaixent… localitats on l’afecció era el nucli urbà. Tavernes va ser, i encara ho és, informativament parlant, la gran oblidada de la pantanà, tot i patir durant dies i dies l'aigua inundada i una platja destrossada, talment com qualsevol altre nucli urbà de la Ribera.
 
 
 
 

Eixe dia 20 d’octubre, a l’Ajuntament hi havia comissions informatives per la vesprada. Al igual que a la resta de les comarques del sud de València havia estat plovent des dels dies anteriors. Les noticies que arribaven a l’Ajuntament sobre la situació del Xúquer eren alarmants, des de Cullera s’avisava que estava a punt de desbordar, però no es coneixia encara el que havia passat a Tous. Els mitjans de comunicació no eren com ara, ni la tecnologia donava per a fer un avís immediat a la població.
 
Acabades les comissions i més enllà de les 11 de la nit – les comissions es feien després de sopar- un grup de regidors amb els seus cotxes i un cotxe de la Policia Local vam mamprendre sota la constant pluja un viatge cap al Xúquer pel Camí Reial. Ja hi havien notícies del desastre i que el terme valler podia inundar-se pel desbordament del Xúquer, com així va passar a partir de la matinada del dia 21.
 
 
 

La carretera a Cullera ja anava en alguns trams prou plena perquè els horts del voltant eren ben amerats. Era vora mitja nit quan van arribar fins a la vora del riu Xúquer. La nit era fosca i no parava de ploure però les llums de Cullera i les dels mateixos cotxes permetia comprovar com a eixes hores el Xúquer començava a eixir-se’n de mare, només faltaven uns centímetres. L’onada d’aigua produïda per la desfeta del pantà de Tous encara no havia arribat a Cullera, era qüestió de temps. Aquella nit, va ser una nit de vetla per a molts regidors vallers.

I a meitat matí de l’endemà, dia 21, la platja, la Partida, els Marenys, tot el tram del terme entre la carretera i el mar, com hem dit era un lluent. La pantanà ens havia alcançat de ple.
 
 

Tavernes, centre d'ajuda a la Ribera, especialment Carcaixent i Alzira 

 Tavernes, platja i terme, estava ben afectada, malgrat això es va iniciar coordinat per l’Ajuntament un dispositiu d’ajuda a les ciutats afectades, sobre tot Carcaixent i Alzira, donat que la comarcal Tavernes-Llíria era la via amb millor accés a la Ribera una vegada les aigües van baixar de nivell i es podia, mal que bé, accedir-hi. De fet va ser la primera carretera que es va obrir i per on es va canalitzar molta ajuda. 

 Els primers vehicles que arribaren a Carcaixent foren camions d’ajuda des de Tavernes i de veïns de Tavernes per la zona on hi ha ara l'IES Arabista Ribera. L’espectacle de Carcaixent era dantesc: una ciutat assolada per l’aigua i plena de fang pels carrers. Les primeres persones de Tavernes que recorreguérem els carrers de Carcaixent ho férem amb aigua i fang fins els genolls.

 
Una vegada comprovat que s’hi podia accedir, Tavernes es convertí en el centre d’operacions de l’ajuda que arribava des de la Valldigna i les poblacions de la Safor. El camp de futbol es va convertir en un heliport improvisat i durant uns dies l’arribada i tornada d’helicòpter amb mantes, menjar i objectes de primera necessitat va ser constant.
 
L’Ajuntament és va convertir en el centre neuràlgic de tot el dispositiu i des d’on s’organitzaven camions, la confecció de lots d’ajuda als veïns de les comarques veïnes afectades, que es va fer en distints locals cedits de manera altruista per empresaris i particulars. 
 
Un mesos després els horts estaven completament secs, ofegat per l'aigua.
 
 
 Tots, regidors, funcionaris, empresaris, veïns i veïnes de Tavernes es bolcaren en la tasca humanitària, amb una actuació que dóna ben a entendre el tarannà del nostre poble, afectat també, però com hem dit potser massa oblidat a l’hora de quantificar danys, perquè a més de la platja molts horts, molts, s’ofegaren i hagueren de plantar-se de nou, a més d’haver de reposar tota la infraestructura de reg i dels camps afectats. 
 

Nota: No disposem de  massa fotos pròpies i algunes de les que hem usat són de Paco Sales, ens hem pres la llibertat per l'interés informatiu de prendre-les del seu facebook. Servesca aquesta nota per demanar-li permís i agrair-li el seu treball.  Si algú ens en pot facilitar alguna més, li ho agraïm. Les pot enviar al nostre correu   
lacotorradelavall@gmail.com