L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.094
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:44.907

dilluns, 17 d’octubre del 2022

El Camí Reial es via pecuària i la Justícia sentencia que no es pot traspassar la titularitat als Ajuntaments. El cas de Tavernes i Xeraco

Imatge del tram afectat a Tavernes que s'inicia en la rotonda


A hores d'ara Tavernes està a l'espera a que la Justícia done a conéixer la sentència del contenciós presentat per la nostra ciutat contra el decret de la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat que li cedia la titularitat, i per tant l'obligació del manteniment d'un tram del Camí Reial  en base a la resolució del Catàleg del Sistema Viari valencià
 
La veïna localitat de Xeraco es troba en la mateixa situació que Tavernes, però  ja coneix la sentència judicial: li és favorable per ser via pecuària i anul·la la resolució que li cedia la titularitat i l'obligació de manteniment del tram que, en el seu terme, va des del pont del riu Vaca fins a la rotonda de la seua platja. 
 
 
 
Terme de Xeraco:  imatges de la via afectada
 
 
Hi ha una diferència entre els recursos que presentaren les dues localitats: Xeraco presentava impugnava la part resolutiva que li afectava,  però Tavernes anava més lluny i va demanar en el jutjat nul·litat del catàleg del decret.  D'ací que el contenciós i  la resolució siga diferent, i la Justícia encara no ha resolt el cas de Tavernes.
 
Amb independència d'això, Tavernes podrà assimilar-se a la sentència guanyada per Xeraco i, en el nostre terme,  el tram afectat de la carretera CV-605 (Natzaret i Oliva), que va des de la rotonda de la nostra platja fins al pont del Vaca, perquè és també una via pecuària. 
 
La sentència indica que la Conselleria d'Obres Públiques no hi té competències per cedir aquests trams perquè en formen part de la Xarxa de Vies Pecuàries i, per tant, la titularitat seria de la Conselleria d'Agricultura, i no d'Obres Públiques, que no podia traspassar eixa titularitat, i menys si els ajuntaments no l'accepten. 
 

 
 
Imatge del Camí Reial en el nostre terme
 
Els antecedents: un poc d'història
 
El mes de maig del 2019, dies abans de les eleccions municipals últimes, el ple municipal de Tavernes, a proposta de Compromís, per unanimitat rebutjava la cessió d'eixe tram del Camí Reial i per via judicial demanava la nul·litat del Catàleg del Sistema Viari valencià aprovat per Obres Públiques.

El catàleg transferia trams de carreteres als Ajuntaments amb l’obligació del manteniment i conservació. A Tavernes se li cedia el tram del Camí Reial entre la intersecció de la rotonda de la platja fins al terme de Xeraco, actualment via pecuària, i com a tal inscrit en el Catàleg de Vies Pecuàries valencianes. 
 
Compromís va basar la proposta en els informes jurídics municipals que afirmaven que l'assignació de la titularitat de la via no era possible en infringir un conjunt de lleis estatals i autonòmiques sobre vies pecuàries.

Imatge d'arxiu del Camí Reial en el nostre terme des del pont del Vaca


L'ordenament jurídic diu que les vies pecuàries són béns de domini públic autonòmics, inalienables, imprescriptibles i inembargables. La conservació i defensa, per llei, és de la Generalitat que té l’obligació de conservar el patrimoni natural conegut com a “Xarxa de Vies Pecuàries”, amb actuacions de restauració mediambiental i adequació al seu ús públic.

En base aquesta llei, i altres que parlen de l’administració i gestió de les vies pecuàries, o les tasques de vigilància i inspecció mediambientals, l’Ajuntament de Tavernes considerava que la cessió que li volia  atorgar Obres Públiques de la Generalitat era nul·la de ple dret i, per tant, va aprovar  acudir a la via contenciosa-administrativa.
 
Elaboració pròpia