"Crònica d'un oblit" per conéixer què va passar a milers d'espanyols als camps nazis

Horror, por, fam, alineació, destrucció, mort.... És el que va passar als camps d'extermini nazis, com Buchenwald, Dachau, Neuengamme, Sachsenhausen, Auschwitz o Treblinka i més que res a Mauthausen-Gusen (Àustria). La condició humana en els seu pitjor grau, persones torturades física i psicològicament, sense cap respecte a la condició humana. 

Gusen era prop de Mauthausen i com a destinació final dels presoners era la mort. Mort per a milers d'espanyols fugit d'Espanya després de la Guerra Civil i arribats allí deportats des de França, després de la conquista nazi del territori francés. La pràctica totalitat d'espanyols deportats el primer eren tropes auxiliars de l'exèrcit francés. Coneixem molt de la història dels jueues, però la dictadura de Franco ens ha amagat els espanyols, que han esdevingut durant 40 anys en els no existents.

I això és el que va fer Benito Bermejo, potser el millor historiador sobre l'holocaust: recobrar la seua existència en la xarrada organitzada per la regidoria de Memòria Històrica de l'Ajuntament de Tavernes, que dirigeix la regidora Noe Alberola, que va tindre lloc ahir i que presentada per la mateixa regidoria portava com a títol "Crònica d'un oblit".

I ho va fer a través de la història del fotograf Francesc Boix narrada en el seu llibre "Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen", que va recobrar junt als joves del camp els negatius de les fotografies dels espanyols del camp.

 Un llibre que ens demostra el que va passar a Matahuesen, escrit al 2002, i que ha vist una ampliació i millora en una recent reedició, del 2015 "El fotógrafo del horror. La historia de Francisco Boix y las fotos robadas a los SS de Mauthausen". Són més de 10.000 fitxes que han posat nom i cara als "no existents" i que ha servit perquè moltes famílies coneguen què va passar als seus familiars molts anys després.

Recobrar la història, fer la "crònica d'un oblit" per recuperar la dignitat de tantes persones que fins ara no la tenien, entre elles molts valencians, ha estat el paper i el valor del llibre escrit per Benito Bermejo i Sandra Checa a través de la figura de Francesc Boix, un fotògraf comunista que va treballar al servei d'identificació nazi al campa de Mauthausen-Gusen i que va aconseguir, no sense perill i podent perdre la vida, salvar sobre les 20.000 instantànies que las autoritats nazis havien ordenat destruir.

Una història que, ens contava Bermejo, havia començat quan va rebre una beca per donar classes d'espanyol a Francia i que s'ha plasmat en un llibre, un document on apareixen prop de 9.000 espanyols, d'ells morts més de 5.000, espanyols sense sort perquè aquells que es salvaren hagueren de continuar en l'exili, i si algú va tornar a Espanya sempre ho feia sota una condició: perdedor, haver estat derrotat en una guerra incivil.

Al llibre hi ha 8.700 registres: nom, naixement, número de presoner, data de deportació, camp, trasllat i tres lletres aclaridores en la fitxa F (Fallecido) L (Liberado) i E (Evadido). Un treball que confessava ha representat anys amb la satisfacció de saber que molts familiara ara coneixen la història dels seus parents. Un llibre que, no cal ni dir, no ha estat cap "best seller" però posa al dia els arxius oberts a Alemanya, Àustria i països on hi havia camps de concentració, sempre també comptant amb la col·laboració dels familiars.

El periodista Enrique Pastor ens va aportar el relat humà, el que toca els sentiments, en parlar del seu avi, deportat i assassinat al camp de concentració de Gusen, (Àustria), i que podem ara conéixer gràcies a les cartes que rebia la seua àvia. Histories tristes, d'horror, de degradació de la condició humana, moltes de les quals fins ara no podien contar-se amb llibertat. 

Informació pròpia