L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.767
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 76.678

dimarts, 5 de juny de 2018

PLENARI JUNY 2018: L'Ajuntament nomena Josep Fernández "Fill adoptiu" de Tavernes

 
El consistori de Tavernes ha nomenat fill adoptiu de Tavernes a Josep Fernández Peris, el director de les excavacions de Bolomor. 

Tots els partits votaren a favor de la proposta de l’alcalde Jordi Joan com agraïment i reconeixement de la tasca realitzada durant els darrers 29 anys pel doctor Josep Fernández en l’estudi, promoció i difusió del jaciment i de Tavernes.

Jordi Joan indicava que l’Ajuntament de Tavernes, en nom de la ciutat, reconeix a la persona que, gràcies als seua treballs sobre Bolomor, haja donat a conéixer més Tavernes que cap altre. "Si Tavernes i Bolomor tenen avui dia un lloc rellevant en el món científic de la prehistòria és gràcies als seus treballs investigadors, publicats en revistes internacionals de gran difusió i impacte en la comunitat científica internacional", com seria el cas de Journal of Human Evolution, PLOS ONE, Quaternary Science Reviews o Quaternary International, entre d'altres. L'alcalde feia extensiva l'agraïment a tot l'equip de Bolomor.  



Els portaveus dels diferents partits felicitaren a Fernández i remarcaren alguns fets significatius dels treballs duts a cap, alhora que feien un resum del que ha estat durant vora 30 anys el treball científic i profitós, per a Tavernes i el País Valencià, de Josep Fernández i reconeixent que l'Ajuntament amb tota justícia, el nomene fill adoptiu. 

El parlament de Josep Fernàndez 

Josep Fernandez va recordar com va iniciar la tasca investigadora a Bolomor fa vora 30 anys, i recordava que de fet la primera campanya científica que va dirigir va tindre lloc el 1989, dins de l’anomenat “Projecte arqueològic "Cova del Bolomor" que patrocinaven el Museu de Prehistòria de València i el Departament de Prehistòria de la Universitat de València.




Destacava que els treballs des d’aleshores ençà ha estat ingent i profitós. S’han efectuat datacions cronomètriques i estudis estratigràfics que han portat a una nova cronologia de la presència de l’home en les terres valencianes, fins als 500.000 anys d’antiguitat i això posa Bolomor al nivell d'altres jaciments ibèrics i europeus.

Fernández explicava que els estudis geomorfològics, estratigràfics, climàtics i ambientals realitzats per l’equip han reconstruït l'evolució geològica de la Valldigna i de la Mediterrània valenciana durant el Quaternari, amb explicació de canvis en la fauna, la botànica, el clima, el nivell de la mar i les conductes prehistòriques humanes. Bolomor s’ha convertit així en un referent en l’explicació del clima a Europa. 

L’home de Bolomor 

Una part del parlament el va dedicar a les troballes humanes.  Així el 1994 s’exhuma la primera troballa humana fòssil, un molar, que passa a ser la resta del valencià més antic amb 120.000 anys d’antiguitat, al qual seguiran altres restes humanes entre les quals cal destacar un gran fragment de parietal ( 2006). El parietal de Bolomor al costat d'una dotzena de restes més és estudiat en el 2012 per l'equip del professor Arsuaga (Atapuerca) configurant el futur del que potser "Home de Bolomor o de la Valldigna".




Cal també assenyalar que, entre els èxits més rellevants de la dècada hi ha la demostració, per primera vegada, de l'existència en el Plistocè mitjà del denominat "Petit menú neandertal", que es comprova ja sense dubtes a partir del 2007 amb els estudis de les restes de conills (2008), tortugues (2008) i ocells (2009).




Bolomor demostrava a la comunitat científica, en contra dels plantejaments vigents, que els homínids del Plistocè mitjà tenien una dieta més àmplia, rica i variada del que fins ara estava establert. Això va aprofundir en l'acostament del Neandertal a la Modernitat antropològica i cultural vigent avui. 

Les llars de foc 

Josep Fernàndez es va referir també a un dels èxits més important de les investigacions dutes a cap per l’equip d'investigadors: la troballa de les llars més antigues del sud d'Europa amb una edat de 250.000 anys.




Això permet que la Cova del Bolomor quede a l'avantguarda internacional en els estudis sobre l'origen de la tecnologia del foc en ser un dels jaciments més antics amb presència de foc controlat i l'únic que presenta evidències al llarg d'una seqüència estratigràfica de més de 300.000 anys.

Fernàndez va agrair la distinció, va recordar el seu arrelament a Tavernes gràcies als vora 30 anys que conviu entre nosaltres sobre tot a l'estiu, quan les excavacions, i va tindre un record per a Pere Guillem, el company codirector de les primeres excavacions, així com a tot l'equip entre el qual està ara els codirectors Pablo Sañudo i Ruth Blasco, la qual cosa assegura la continuïtat dels treballs durant anys.

La nostra enhorabona i agraïment per la tasca feta.