L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.439
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 42.566

dijous, 14 de juny de 2018

Els científics del Congrés Iberfault2018 visiten demà Valldigna i Bolomor




Els científics participants en el Congrés “Iberfault2018”, que se celebra a la Universitat d’Alacant dedicat a l’estudi de les falles actives, la Paleosismologia i altres disciplines afins,visiten demà Tavernes dins de les activitats pràctiques que desenvolupa el congrés.

La visita a Tavernes està prevista dins del marc de l’estudi “in situ” de dos terratrèmols significatius: el d’Estubeny (1748), a realitzar avui dijous i que desfer Montesa, i el terratrèmol d’epicentre Tavernes (1396),  el més ocorregut possiblement a terres valencianes, visita anunciada per a demà divendres, on es comprovarà els efectes geològics i quina és la seua relació amb el front de deformació del Sistema Bètic.

La visita a Tavernes i la Valldigna està organitzada conjuntament per “Iberfault2018” i els grups de treball de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Quaternari. La programació de la jornada comprén una visita al monestir de Simat (estudis dels efectes arqueosísmológics, no oblidem que va ser un dels monuments que més va patir els efectes del terratrèmol) i després de la Cova del Bolomor,  per estudiar l’evolució en el cuaternari, el registre fòssil i lític i la formació de la cova en relació amb els sistemes de fracturació. La visita estarà dirigida pel director de les excavacions, Josep Fernández i pel cièntific Policarp Garay.


L’activitat és demostrativa de la importància que la comunitat científica li assigna al nostre jaciment paleolític, amb independència també des del punt de vista geològic en estar la Valldigna a cavall entre els sistemes Penibètic i Bètic, i com a zona de contacte i separació hi ha la gran falla que des de la Valldigna s’obre pas cap a la Costera, i que ha estat motiu de diversos terratrèmols amb  greus efectes al llarg dels segles.

Algunes dades sobre el terratrèmol del 1396, el més greu mai ocorregut a terres valencianes

Com es conegut el Sistema Ibéric es desenvolupa fins els límit amb el Sistema Bètic amb un límit geològic definit per una línia Almansa-Xátiva-Xeraco (la denominada falla sudvalenciana), amb plecs i fractures en sentit NW-SE.
 
El sector que correspon a la Valldigna és la transició ibèrica-bètica, ocupa la part sudoriental de la “província” de València amb les serres de Corbera i les Agulles (les Creus en formen part), les valls d’Aigües Vives, la Murta i Valldigna, el domo de Xeraco i Marxuquera, i on ja es veu com de forma progressiva hi ha un canvi estructural cap a la tectònica bètic.

Això ha implicat la llarg de la historia terratrèmols en la nostra zona essent el del 18 de desembre del 1398, segons les noticies existents, el més greu mai ocorregut a terres i va tindre epicentre a Tavernes, amb una intensitat entre VIII i IX, és a dir un terratrèmol "greument destrossador” segons l’escala de Mercali EMS (La intensitat VIII implica dificultats a estar de peu inclús fora dels edificis).


Les cròniques descriuen danys molt importants en les poblacions de la Valldigna i en el monestir de Santa Maria de Valldigna, i els efectes se deixaren sentir fins i tot en la catedral de València. A prop de Simat es van enfonsar diverses torres i més de 200 cases dels veïns, però l’edifici que més en pati va ser el mateix monestir de Santa Maria de Valldigna.

El més important edifici de la Valldigna va patir danys greus en les dependències monacals, sobre tot l’església, campanar o claustre, i on les excavacions actuals han demostrat que algunes estances foren reconstruïdes unes desenes de metres més al nord usant els materials. De fet, l’església actual, seria la tercera, va ser bastida de nou, encara que hi ha algunes restes de la gòtica en els murs.