Els científics participants en el Congrés “Iberfault2018”, que
se celebra a la Universitat d’Alacant dedicat a l’estudi de les falles actives,
la Paleosismologia i altres disciplines afins,visiten demà Tavernes dins de les
activitats pràctiques que desenvolupa el congrés.
La visita a Tavernes està prevista dins del marc de l’estudi
“in situ” de dos terratrèmols significatius: el d’Estubeny (1748), a realitzar avui
dijous i que desfer Montesa, i el terratrèmol d’epicentre Tavernes (1396), el més ocorregut possiblement a terres
valencianes, visita anunciada per a demà divendres, on es comprovarà els
efectes geològics i quina és la seua relació amb el front de deformació del Sistema
Bètic.
La visita a Tavernes i la Valldigna està organitzada
conjuntament per “Iberfault2018” i els grups de treball de l’Associació
Espanyola per a l’Estudi del Quaternari. La programació de la jornada comprén
una visita al monestir de Simat (estudis dels efectes arqueosísmológics, no
oblidem que va ser un dels monuments que més va patir els efectes del terratrèmol)
i després de la Cova del Bolomor, per
estudiar l’evolució en el cuaternari, el registre fòssil i lític i la formació
de la cova en relació amb els sistemes de fracturació. La visita estarà dirigida
pel director de les excavacions, Josep Fernández i pel cièntific Policarp Garay.
L’activitat és demostrativa de la importància que la
comunitat científica li assigna al nostre jaciment paleolític, amb independència
també des del punt de vista geològic en estar la Valldigna a cavall entre els
sistemes Penibètic i Bètic, i com a zona de contacte i separació hi ha la gran
falla que des de la Valldigna s’obre pas cap a la Costera, i que ha estat motiu
de diversos terratrèmols amb greus efectes
al llarg dels segles.
Algunes dades sobre el terratrèmol del 1396, el més greu mai
ocorregut a terres valencianes
Com es conegut el Sistema Ibéric es desenvolupa fins els
límit amb el Sistema Bètic amb un límit geològic definit per una línia Almansa-Xátiva-Xeraco
(la denominada falla sudvalenciana), amb plecs i fractures en sentit NW-SE.
El sector que correspon a la Valldigna és la transició ibèrica-bètica,
ocupa la part sudoriental de la “província” de València amb les serres de
Corbera i les Agulles (les Creus en formen part), les valls d’Aigües Vives, la
Murta i Valldigna, el domo de Xeraco i Marxuquera, i on ja es veu com de forma
progressiva hi ha un canvi estructural cap a la tectònica bètic.
Això ha implicat la llarg de la historia terratrèmols en la
nostra zona essent el del 18 de desembre del 1398, segons les noticies
existents, el més greu mai ocorregut a terres i va tindre epicentre a Tavernes,
amb una intensitat entre VIII i IX, és a dir un terratrèmol "greument destrossador”
segons l’escala de Mercali EMS (La intensitat VIII implica dificultats a estar
de peu inclús fora dels edificis).
Les cròniques descriuen danys molt importants en les poblacions
de la Valldigna i en el monestir de Santa Maria de Valldigna, i els efectes se
deixaren sentir fins i tot en la catedral de València. A prop de Simat es van enfonsar
diverses torres i més de 200 cases dels veïns, però l’edifici que més en pati
va ser el mateix monestir de Santa Maria de Valldigna.
El més important edifici de la Valldigna va patir danys greus en les
dependències monacals, sobre tot l’església, campanar o claustre, i on les
excavacions actuals han demostrat que algunes estances foren reconstruïdes unes
desenes de metres més al nord usant els materials. De fet, l’església actual, seria
la tercera, va ser bastida de nou, encara que hi ha algunes restes de la gòtica
en els murs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada