Tavernes ha celebrat el Corpus, festa religiosa de gran tradició a la ciutat, i que exalta la doctrina del cos de Crist.
Tavernes ha celebrat la festivat del Corpus Christi (en
llatí «el cos de Crist»), una festa que celebra l'església catòlica de
veneració a l’Eucaristia. És una celebració canviant en el temps, i cada any
canvia de dia al calendari i encara que sempre se celebrava el dijous següent a
l'octava de Pentecosta, les reformes laborals del calendari laboral han fet que
es trasllade al diumenge següent. A la nostra ciutat ha tingut de sempre
caràcter religiós, i compta amb la presència dels xiquets i xiquetes de la
primera comunió.
La processó, com es tradicional, ha començat en l’església
Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major,
Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un
any més, ha comptat amb la presència de l’alcalde, Jordi Joan, i membres del
govern municipal i consistori. La banda de música ha acompanyat el seguici interpretant diverses peces religioses.
La festa
La festa religiosa va ser instituïda pel Papa Urbà IV l'any
1264 amb l’objectiu que tota l'Església fera veneració pública del sagrament de
l'Eucaristia i exaltarà la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per
molts fidels. Això potser li haja donat una certa ostentació i uns
acompanyaments més propi de festes paganes.
La festa va arrelar en la societat medieval i començaren a
celebrar-se les primeres processons. Les primeres que es tenen noticies van ser
celebrades a Barcelona i Girona l'any 1320 i aquesta manifestació religiosa
serien els antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i
ciutats.
A València tenim en el cap i casal una de les celebracions
més notables on, a més dels elements litúrgics, hi ha altres elements més
populars introduïts al llarg del temps per les classes populars, com ara “la
poalà”, les enramades o les “roques”, carrosses amb diversos motius religiosos.
Un element que destaca en el Corpus en moltes ciutats
valencianes (València, Gandia, Xativa...
) és la introducció de balls populars, on el més notable és el conegut com “la
Moma”. A Tavernes fa uns anys també el Grup de Balls Populars havia recobrat la
tradició amb la introducció de diversos balls adients a la festivitat, però enguany no hi han participat.
La Moma
La Moma, és la dansa típica del Corpus, basada en moviment
dels balls populars valencians i amb
música senzilla. Una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un
ritme ternari. La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma) contra els Set
Pecats Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (representats
pel Momos), amb un final amb el triomf
de la virtut.
 |
| Una imatge de "La Moma" d'anys anteriors |
La Moma, personatge
central de la dansa sempre és interpretada per un home, encara que representa una
dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una
corona daurada amb flors blanques. Com a complements els guants blancs i un
ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat. És potser la figura més emblemàtica
de les danses del Corpus a tot arreu del País Valencià.
Els Momos van abillats amb brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges
blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar
a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons.
La Moma, dansa amb
caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, és el ball que més s’adiu a la religiositat catòlica
de la Festivitat del Corpus Christi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada