L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.142
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 19.984

diumenge, 3 de juny de 2018

Tavernes ha celebrat la festivitat del Corpus Christi



 Tavernes ha celebrat el Corpus, festa religiosa de gran tradició a la ciutat, i que exalta la doctrina del cos de Crist.

Tavernes ha celebrat la festivat del Corpus Christi (en llatí «el cos de Crist»), una festa que celebra l'església catòlica de veneració a l’Eucaristia. És una celebració canviant en el temps, i cada any canvia de dia al calendari i encara que sempre se celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, les reformes laborals del calendari laboral han fet que es trasllade al diumenge següent. A la nostra ciutat ha tingut de sempre caràcter religiós, i compta amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera comunió.


La processó, com es tradicional, ha començat en l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un any més, ha comptat amb la presència de l’alcalde, Jordi Joan, i membres del govern municipal i consistori. La banda de música ha acompanyat el seguici interpretant diverses peces religioses.

La festa

La festa religiosa va ser instituïda pel Papa Urbà IV l'any 1264 amb l’objectiu que tota l'Església fera veneració pública del sagrament de l'Eucaristia i exaltarà la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts fidels. Això potser li haja donat una certa ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes.


La festa va arrelar en la societat medieval i començaren a celebrar-se les primeres processons. Les primeres que es tenen noticies van ser celebrades a Barcelona i Girona l'any 1320 i aquesta manifestació religiosa serien els antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats.

A València tenim en el cap i casal una de les celebracions més notables on, a més dels elements litúrgics, hi ha altres elements més populars introduïts al llarg del temps per les classes populars, com ara “la poalà”, les enramades o les “roques”, carrosses amb diversos motius religiosos.


Un element que destaca en el Corpus en moltes ciutats valencianes  (València, Gandia, Xativa... ) és la introducció de balls populars, on el més notable és el conegut com “la Moma”. A Tavernes fa uns anys també el Grup de Balls Populars havia recobrat la tradició amb la introducció de diversos balls adients a la festivitat, però enguany no hi han participat. 

La Moma

La Moma, és la dansa típica del Corpus, basada en moviment dels balls populars valencians i  amb música senzilla. Una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari. La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma) contra els Set Pecats Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (representats pel Momos),  amb un final amb el triomf de la virtut. 

Una imatge de "La Moma" d'anys anteriors
La Moma, personatge central de la dansa sempre és interpretada per un home, encara que representa una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complements els guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat. És potser la figura més emblemàtica de les danses del Corpus a tot arreu del País Valencià.

Els Momos  van abillats amb brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons. 

La Moma, dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme,  és el ball que més s’adiu a la religiositat catòlica de la Festivitat del Corpus Christi.

Cap comentari: