L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.319
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 55.982

dijous, 21 de juny de 2018

Adéu, Mestre, i gràcies per tants anys dedicats a la música i al teu poble!!!



Centenars de vallers i valleres, de valencians i valencianes arribats de tots els punts de la nostra geografia,  han desfilat en silenci, emocionats davant el fèretre d’Eduardo Arnau Moreno, disposat en la sala auditori de l’Escola de Musica que porta el seu nom.

Hem estat centenars de veïns i veïnes els que hem donat el condol a la seua esposa Lolita i als seus fills, i hem sabut que es trobava relativament bé, però un empitjorament sobtat ha desencadenat el desenllaç final.

Tots sense excepció hem coincidit a destacar la seua "figura indiscutible" en el panorama musical de Tavernes i valencià.  Aquest matí,  en la capella ardent, i en la comitiva que ha acompanyat les seues restes mortals fins a l'Església, s'han vist mostres d’estima del poble de Tavernes,  que va tenir en el seu moment l'honor de declarar-lo fill predilecte en agraïment al seu treball per la ciutat.

Avui centenars i centenars d'afeccionats i de professors, “mestres” com ell, l’han recordat amb afecte, amb estima. Centenars d'alumnes d'Eduardo Arnau al llarg de tota una vida dedicada a la música i formació musical en Tavernes,  han tingut paraules d'elogi i han recordat avui alguna anècdota vívida amb el “Mestre”, perquè amb aquest nom era anomenat i ha estat recordat i respectat.


Centenars de vallers  (amics, aficionats, músics...) han expressat un sentiment unànime: el de haver perdut un gran músic i una gran persona. I des dels ulls han relliscat avui llàgrimes de dolor, resignació i reconeixement a la seua persona.

Tavernes és agraït amb les persones que l'estimen, i Eduardo Arnau estimava Tavernes, el portava dins allí on anara i estiguera. I Tavernes li ha correspost. Tots li hem demostrat la nostra estima i consideració.


La mort d’Eduardo Arnau suposa un canvi en el panorama musical de Tavernes. També en cert aspecte, i que ningú ens mal interprete, representa la fi d'una època heroica i perquè no dir-ho, romàntica, de la musica vallera, iniciada en les albors dels anys 1970 i que va tenir en el Mestre un protagonista destacat.

Cal fer una mirada a la història passada i recordar com Eduardo Arnau, primer en la Coral Polifònica i després al capdavant de la banda,  va ser  més que un director, un pare musical per a moltes generacions de músics. Va ser els primers anys una etapa de sacrificis la que va haver de dirigir per a aconseguir instruments, habilitar un local d'assaig en l'antic ”moll” de la estació, amb llargues hores d'assaig en les nits d'estiu i en les pistes del Camp de Futbol  amb l'objectiu d'ascendir en el graó musical de les bandes, fins a arribar victoriosos al cim, a la Secció d'Honor en la Plaça de Bous i aconseguir guardó rere guardó en els certàmens.


I cal recordar també el treball i l'obstinació conjunta del Mestre junt a tota la família musical vallera per aconseguir el local actual, la formació a Tavernes de la primera Escola de Corda, pionera en la formació valenciana de músics valencians, i ja mirant fites més altes,  el desig que Tavernes tinguera un centre reconegut d'ensenyaments musicals. Pas a pas,  amb fèrria i decidida voluntat i salvant les dificultats, es va crear l'Escola de Musica actual, que merescudament porta el seu nom.


Com hem indicat, la mort del “Mestre” suposa el canvi d'una època, però no la pèrdua d'un llegat construït en anys, i que ara tots els que estimem la musica som responsables de guardar i de fer créixer. Per Tavernes i per la seua memòria. És la responsabilitat que ens correspon, és el darrer homenatge que hem de fer-li al Mestre: ser continuadors de la seua tasca musical en la Ciutat.