L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dijous, 8 d’abril del 2010

Del nom de les falles


Hi ha gent que ens ha preguntat a la Cotorra d'on venen els nom que tenen les falles de Tavernes. La gent dubta i no sap el perquè els han posat nom s com Cambro, la Via o la Dula. Fem un senzill repàs explicatiu de totes elles.

La primera falla de Tavernes va rebre el nom de PORTAL DE LA VALLDIGNA, un portaló per entrar a Valencia, ciutat emmurallada, construït cap el 1400 per donar pas a la moreria de la ciutat. Tingué una relació amb el monestir de Valldigna, car allí el costat estava la casa principal els monjos i abat al Cap i Casal. Cal dir també que la primera imprenta instal·lada a València en 1479 es trabava aci, al mateix Portal, i es on es va editar el primer llibre imprés a l'estat español: “Obres e trobes en llaor de la Verge Maria”. Està al Carrer Cavallers número 22. A la fotografia la crema de la falla enguany.

La segona fou la falla del CAMBRO, un dels pocs noms no àrabs que té la nostra Valldigna, així com Marinyén, que tots coneguem, ve de Marinus, un nom de persona llatí, Cambro ve de Camarus, un nom també llatí, que ens deixa un cognom molt conegut a Tavernes i noms de ciutats, com es el de Camarena. No obstant, ens diuen que la paraula Cambro derivaria d'una àrab que vol dir taverna o fonda. No ho hem pogut aclarir aquesta acepció.

La tercera fóu la falla de la VIA. Els més joves pot ser no saben que per allí passava la via del tren de via estreta Carcaixent-Denia, que continuava per l’actual Passeig de Colon, i que on ara es planta la falla es trobava una caseta de guardabarrera. Tota la zona, en concret la Casa de la Cultura i, el jardinet al costat, estant molt relacionats amb l’antiga estació i les vies del tren. Aquest tren va deixar de funcionar el dia 10 de Juliol de 1969. Després es faria la nova línea Valencia-Gandia i l’estació, que ocupava l’actual Casa de la Cultura, es va traslladar al mig de La Partida. Un monument, simbolic de les dues vies de ferro, recorda aquesta història.

La quarta falla va ser la de la DULA. Tot i que coneguem el nom de “Dulero” o la frase feta “anar a la Dula”, molta gent desconeix que el duler era un ofici consistent en fer de pastor de les ovelles o cabres d’altres persones. Aquests li portaven el bestiar a una lloc concret que es coneixia com la Dula. Habitualment les duien de bon matí i s’arreplegaven en caure el dia. El lloc de la “Dula” estava més o menys on ara es trouba el supermercat de “Mercadona” i tota aquesta historia a donat nom a aquest carrer-camí “de la Dula”.

La cinquena falla va ser la del PASSEIG. No cal dir, per massa evident, que arreplega el nom de la plaça on es munta. Un lloc urbà que, tot i tindre diversos noms al llarg de la historia, és coneguda per tots els vallers amb eixi nom generic de “plaça del passeig”. Notables són els dos refugis construïts en la passada guerra civil, i que es trobaven al bell mig de la plaça. Foren tapats en una primera remodelació als anys setanta i desaparegueren del tot en construir-se l’aparcament.

La sisena falla, la del PRADO, ha heredat el nom popular amb que era conegut el "MERCADO COMARCAL DE FRUTAS Y HORTALIZAS DEL CAMPO”, nom oficial per designar el conjunt de sis edificis, cinc naus obertes i un pavelló de serveis. El número dos, tres i sis s'acabaren a l'any 1953, i la resta, l'ú, quatre i cinc, l'any següent. Per a la seua construcción, cal recordar que tots els llauradors aportaven obligatoriament el seu treball per alçar i construir la zona del Prado, en concret dos cárregues de carro al dia. Els bracers que no tenien carros estaven obligants a treballar per torns de carrer. Eixa obra mancomunal va rebre també com a nom popular el PRADO DE LES TOMAQUES, que es manté gràcies a la falla. Es meritoria la fotografia que hi ha a l'edifici de Bajoca sobre el conjunt.

1 comentari:

Tu Ja Ho Saps ha dit...

Hola Cotorra. Com bé dius, el duler era un ofici consistent en fer de pastor de les ovelles o cabres d’altres persones. Aquests li portaven el bestiar a una lloc concret que es coneixia com la Dula.
El que caldria especificar, és que eixe lloc concret que es coneixia com a Dula, era comunal, és a dir, propietat de tot el poble, i qualsevol persona podia dur els seus animals a pasturar allí