INFORME: Estudi i diagnòstic de la situació de les nostres platges segons el informe encomanat per l'Ajuntament

El “Estudi i diagnostic de la situació de les platges de Tavernes” que l'Ajuntament va encarregar als catedràtics de ports i costes de la Universitat Politècnica de València, Vicent Esteban Chapapría i Josep C. Serra Peris, efectua una completa i exhaustiva descripció de la problemàtica de la costa litoral de Tavernes i n'apunta les possibles solucions.

L'estudi comprén apartats com la climatologia de la zona i la formació de DANAs, el transport de sediments marins, la cota d'inundació, així com molts altres aspectes referides a l'onatge, l'elevació de la mar i com els afecta el canvi climàtic, per a passar després a les aportacions realitzades fins al moment i les possibles solucions que cal donar al litoral. Recordem que aquest estudi va ser encomanat per l'Ajuntament amb la previsió d'actuar per la via judicial contra el Ministeri de Transició Ecològica, de qui depén Costes, per la seua falta de de actuació davant els problemes del litoral de Tavernes.

D'aquest extens informe, extraiem els punts referits a les causes del problema i les possibles solucions que s'indiquen.

El problema del litoral de Tavernes


El litoral de Tavernes, encara que està format per una única platja, es distribueix en tres trams que de nord a sud reben els noms de la Goleta, Tavernes i Mareny, essent el de major recessió la Goleta, però ja s'avisa que “que no per això cal perdre de vista que els trams de Tavernes i Mareny estan igualment en recessió”.

La platja de la Goleta ha precisat de contínues alimentacions artificials amb arenes procedents d'altres platges o d'arenes de pedrera. El volum total d'arenes abocades a la platja de la Goleta és, des del 1997 fins al 2020, de 488.245 m³, però que vista la situació actual d'erosió i el dèficit sedimentari de les platges valleres, aquestes mesures són insuficients.

L'informe explica que el transport sòlid litoral net a les platges de Tavernes és nord-sud però la falta de sediments des del continent unida a l'existència de barreres al transport en el sentit de les ones, fan que aquest front de sediments present importants dèficits d'alimentació, i tot això es tradueix en la recessió general del tram del litoral valler en aquests últims anys.

Aportacions d'arena per al "no-res"

Un altre factor que ajuda a la recessió és l'emergència climàtica, amb erosió de la línia de costa per elevació del nivell de la mar i risc d'inundació marina que afecta grans superfícies. Aquests fenòmens de sobreelevació del nivell de la mar s'han percebut en els últims mesos i anys amb motiu dels temporals registrats.
 
L'informe classifica les causes de la situació erosiva del nostre tram costaner-litoral de forma percentual en:

20% Barreres produïdes per infraestructures portuàries
20% Actuacions costaneres a barlomar
20% Emergència climàtica
10% Regulació hidràulica i fluvial
10% Urbanització i antropització
10% Insuficiència i inadequació d'actuacions costaneres

De tot això dedueix com a conclusió final que s'ha d'actuar immediatament per a la regeneració del front d'aportació sedimentària i adoptar mesures per a minimitzar l'emergència climàtica de manera que garantisca, en la mesura que siga possible, la sostenibilitat no solament de les platges, sinó de l'àrea costaner-litoral de Tavernes.

Construcció d'espigons amb martell per retindre l'arena

Actuacions proposades

Els catedràtics Chapapria i Sierra descriuen les actuacions que estimen necessàries:
 
● Pla de monitoratge i seguiment de les platges per a definir bé la dinàmica i processos litorals, conéixer l'oscil·lació natural de la platja, la cota d'inundació i concretar l'efecte de la emergència climàtica. Es considera aquest punt important per a adoptar mesures amb informació suficient i evitar decisions arbitràries o injustificades.

 ● Regeneració del cordó dunar amb continuïtat al LIC Dunes de la Safor, cota de coronació superior a la cota d'inundació prevista en el 2100 i revegetació amb flora autòctona i eliminació d'espècies invasives. A les platges de la Goleta i Tavernes es proposa avançar el cordó per davant de les edificacions, i a la platja de Tavernes crear un passeig per als vianants entre les façanes de les edificacions i el cordó dunar. La platja de Mareny adaptaria el cordó dunar a la cota d'inundació.

 

Com a segona fase, esculls artificials davant la costa

 ● Alimentació artificial de les tres platges amb arenes del banc enfront de les costes de Cullera, que proporcionarà arenes per a la regeneració dunar. Es recomana una amplària mínima de platja regenerada de 55 m., amplària que pot augmentar-se si es conclou la conveniència que siga major per necessitat davant l'emergència climàtica. El cordó dunar regenerat s'executaria després de l'alimentació.

 ● Es proposa l'execució de martells amb l'objectiu de garantir la permanència d'arenes a la platja de la Goleta i les platges de Tavernes i Mareny. Es pot completar amb martells situats en la prolongació dels espigons actualment ja existents. L'execució de la prolongació dels espigons i dels martells han de ser prèvies a l'alimentació i regeneració dunar.

Finalment la proposta contempla una segona fase a executar si es verifica una baixa funcionalitat de les propostes anteriors: la construcció d'un escull barrera artificial enfront de la platja de la Goleta, per a reduir l'energia de l'onatge que arribe la platja, i que es podria traslladar a les platges de Tavernes i Mareny si es considera necessari pels resultats del monitoratge i seguiment.