L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.992
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:40.187

dissabte, 11 de gener del 2020

Tavernes celebra avui dissabte, dia 11, la festivitat de Sant Antoni del Porquet


El pi que es cremarà aquesta nit sobre les 21 hores dins dels actes dedicats a Sant Antoni del Porquet ja està completament enllestit des d'ahir al nou emplaçament triat enguany per celebrar la festa: carrer del metge Paco Valiente i enfront del pavelló, com podeu observar a la fotografia.


Actes d'avui, 11 de desembre, dedicats a Sant Antoni

- 16'30 hores. Exhibició i doma al descampat de Marjaletes 
- 17'45 hores. Balls populars previ a la benedicció dels animals i mascotes domèstiques
- 18 hores. Tradicional benedicció al Passeig de Colom
- 18 hores. Inauguració de la Fira de Sant Antoni a la plaça del Pavelló d'Esports
- 19 hores. Cercavila en honor al sant pels carrers de Tavernes
- 20 hores. Missa de Sant Antoni en l'església de Sant Pere.
- 21 hores. Cremada del Pi. Es canvia el Passeig del País Valencià per la zona del carrer Metge Paco Valiente. 
-22 hores. Sopar popular al magatzem del carrer la Dula 



Tavernes celebra avui dissabte, i durant només un dia, la festivitat de Sant Antoni, potser la festa més destacada del cicle hivernal per avisar del lleu despertar de la natura després del solstici d’hivern. La festa arranca en temps dels romans, amb les Saturnals, i la dedicació a Sant Antoni naix com a resultat de la cristianització d’antigues cerimònies paganes dedicades a les divinitats protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.

El foc n’és un dels protagonistes més destacats: des dels temps ancestrals les fogueres purifiquen i, en ple mes de gener, encendre’n una fa que fred i la foscor siguin més lleus.

Sant Antoni (també de les Barbes Blanques en alguns llocs) forma part del patrimoni cultural dels valencians,on ha esdevingut el sant patró dels animals domèstics, d’ací el costum antiquíssim també a Tavernes de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. Ens dóna fe també de la importància que els animals tenien en una societat agrícola com era la vallera fa uns anys. Aquest taulell encara hi ha en algunes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet.


Arxiu: Cremà de la foguera a Tavernes

Com era la diada de Sant Antoni a Tavernes a meitat segle passat 

Antigament Sant Antoni era una gran festa local, encara que ara haja perdut el caràcter festiu que tenia i no hi ha altre remei que festejar-la els caps de setmana pròxims al dia del sant.

La celebració de Sant Antonio a Tavernes era molt diferent, i fins la dècada dels 50 del segle passat, la ciutat es bolcava en la festa, amb dues confraries, la dels rossiners i la dels bovers, que col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses.

El dia començava amb la missa major, a la qual acudia mig poble atret per la devoció al sant i per la bona fama que tenien els predicadors que des de la trona escampaven les virtuts del sant. La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.

La benedicció era davant de l’església de Sant Pere (encara no hi havia la parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tal la gentada que hi acudia, que en algunes ocasions es va haver de celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.


Arxiu: Benedicció actual dels animals i mascotes

Els rossins i les haques desfilaven davant el sant amb les millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com les corredories i continuava a la vesprada en forma de corregudes, de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc, Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església. Genet i cavall formaven un tot en les veloces corregudes, no exemptes de perill de caure, demanant la protecció i la benedicció del sant. D’altres vegades foren els carros dels llauradors, preparats i arranjats en perfectes carrosses, qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls.

Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població. 

Informació pròpia