Ahir a migdia, el registre d’entrada de l’Ajuntament de Tavernes,
rebia un escrit molt especial. José Antonio Calatayud Ribera, operari de la
brigada municipal de serveis que està destinat al poliesportiu valler,
acompanyat de la seua muller, presentava per registre d’entrada una carta
dirigida als agents de la Policia Local, als sanitaris del Centre de Salut i als
treballadors del SAMU que el passat 20 de desembre l’atengueren de forma que va
poder salvar la vida en una crisi cardíaca.
Aquells dia 20, divendres, José Antonio Calatayud havia agafat material per a dur-lo en el vehicle de treball del poliesportiu valler al Camp del Vergeret. Son uns 200 metres de circulació pel Passeig Colom, però conduint va patir un infart, el vehicle va xocar i ell va quedar inconscient, pràcticament sense vida a l’interior.
El que semblava un accident de trànsit, i així es va avisar a la Policia Local, en realitat era una greu crisi cardíaca. Els agents de la policia local li van practicar les primeres maniobres de reanimació cardio-pulmonar, actuaren ràpid i amb eficàcia, i això va permetre que mantinguera la vida mentre arribaven els facultatius. José Antonio Calatayud afirma que va estar clínicament mort i va ser la forma de treballar coordinada del agents el que va permetre que arribara amb vida al Centre de Salut i posteriorment a l’Hospital de la Ribera on va quedar ingressat en la UCI, fins que poc a poc es va restablir.
José Antonio Calatayud té 61 anys, i quan fa un mes d’aquest esdeveniment, ja pot fer una vida quasi amb total normalitat, i de fet personalment va ser ell acompanyat de la seua esposa, qui va lliurar la carta a l’Ajuntament, una carta que vol ser l’agraïment de tota una família a les persones que el van atendre, professionals que com diu “moltes vegades nomes escolten retrets quan passen desgràcies”.
La carta, de tota la família, en dos fulls escrits a mà assenyala la poca valoració que de vegades els ciutadans tenim envers als treballadors que l’atengueren i recorda que els critiquen perquè treballen per a l’administració, a pesar que fan una tasca encomiable i per això creu que es just que ara ell i la família els agraesca tot el que van fer per ell, perquè aconseguiren que no perdera ni un segon la seua vida. I això, ho indiquen en la carta, és una cosa que els van informar els metges, que eixa ràpida actuació havia estat decisiva.
La família dóna “mil gràcies” a tots aquells que intervingueren aquell 20 de desembre perquè aconseguiren salvar-li la vida, als sanitaris i a tota la cadena humana que va intervindre des del primer moment i que va fer que tota la família gaudesca encara del seu somriure.
Aquells dia 20, divendres, José Antonio Calatayud havia agafat material per a dur-lo en el vehicle de treball del poliesportiu valler al Camp del Vergeret. Son uns 200 metres de circulació pel Passeig Colom, però conduint va patir un infart, el vehicle va xocar i ell va quedar inconscient, pràcticament sense vida a l’interior.
El que semblava un accident de trànsit, i així es va avisar a la Policia Local, en realitat era una greu crisi cardíaca. Els agents de la policia local li van practicar les primeres maniobres de reanimació cardio-pulmonar, actuaren ràpid i amb eficàcia, i això va permetre que mantinguera la vida mentre arribaven els facultatius. José Antonio Calatayud afirma que va estar clínicament mort i va ser la forma de treballar coordinada del agents el que va permetre que arribara amb vida al Centre de Salut i posteriorment a l’Hospital de la Ribera on va quedar ingressat en la UCI, fins que poc a poc es va restablir.
José Antonio Calatayud té 61 anys, i quan fa un mes d’aquest esdeveniment, ja pot fer una vida quasi amb total normalitat, i de fet personalment va ser ell acompanyat de la seua esposa, qui va lliurar la carta a l’Ajuntament, una carta que vol ser l’agraïment de tota una família a les persones que el van atendre, professionals que com diu “moltes vegades nomes escolten retrets quan passen desgràcies”.
La carta, de tota la família, en dos fulls escrits a mà assenyala la poca valoració que de vegades els ciutadans tenim envers als treballadors que l’atengueren i recorda que els critiquen perquè treballen per a l’administració, a pesar que fan una tasca encomiable i per això creu que es just que ara ell i la família els agraesca tot el que van fer per ell, perquè aconseguiren que no perdera ni un segon la seua vida. I això, ho indiquen en la carta, és una cosa que els van informar els metges, que eixa ràpida actuació havia estat decisiva.
La família dóna “mil gràcies” a tots aquells que intervingueren aquell 20 de desembre perquè aconseguiren salvar-li la vida, als sanitaris i a tota la cadena humana que va intervindre des del primer moment i que va fer que tota la família gaudesca encara del seu somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada