I Rajoy va dir; "Rita, eres la millor, eres l'alcaldessa que mereix València" (21 de maig del 2015)

“Rita eres la millor, eres l’alcaldessa que es mereix València” és una de les frases de Mariano Rajoy que, segur segur, el president espanyol més es deu haver penedit d’haver dit. Era el 21 de maig del 2015 i aquell mateix dia la fiscalia de València obria investigació per les factures de l’equip de Rita Barberá per valor de 278.000 euros, denunciades per Compromís sota l’etiqueta de ‘RitaLeaks’. Tot tres dies abans d’unes eleccions municipals on optava a ser reelegida per enèsima vegada. 

 
El míting a la plaça de bous de València, amb Rajoy al capdavant, volia escampar la polèmica. Barberá veia passar moltes investigacions ben de prop, com la del cas Gürtel i la del cas Nóos, i pren com a millor plantar cara i fer com si no passés res. 

 
Una gran “ensabonada” de Rajoy que no evitava la pèrdua de les eleccions del 24 de maig, i allí acabaren vint-i-quatre anys al capdavant de l’Ajuntament de València. Ni tan solament va recollir l’acta de regidora. La impunitat era una possible eixida i el mes de juliol es convertia en certesa quan era nomenada pel PP senadora, i adquiria la condició d’aforada. La col·locació al senat espanyol era una tàctica judicial pel que li pogués deparar el futur.

“Eixirà merda a punta de pala” 

 
Ho va dir Marcos Benavent, presumpte comissionista d’Alfonso Rus en la trama de cobrament de comissions del cas Imelsa. Ho va dir abans d’entrar en un jutjat de València i començar a col·laborar amb la justícia. I la porqueria va acabar eixint i eixint i eixint... 

 
El gener del 2016 la fiscalia anticorrupció i la Guàrdia Civil van escometre el cas Taula, derivat del cas Imelsa, i van detenir uns quants alts càrrecs del PP valencià per a investigar-los delictes contra l’administració: prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, suborn, frau i falsedat. 

 
Entre els detinguts, polítics molt acostats a Barberá, com ara María José Alcón o la mà dreta, María del Carmen García Fuster. El cèrcol sobre Barberá es començava a estrènyer, sobretot quan el jutge Víctor Gómez, investigava nou regidors dels deu que té el PP a l’Ajuntament de València. 

 
Li arribava el torn a Rita Barberá i el ser aforada només feia retardar els esdeveniments. El juliol la fiscalia del Tribunal Suprem de Madrid, que la pot jutjar per aforada, designa un magistrat instructor i obri causa contra ella per un presumpte delicte d’emblanquiment al grup municipal del PP del consistori. 

 
Ahir el Tribunal Suprem va moure fitxa i li va obrir causa per a indagar el seu paper tenia en la trama, on ja és investigat el seu equip. La investigació ja és un fet. El PP li ha demanat que renuncie al senat, però ella no vol renunciar i ha trencat el carnet del PP, s’ha donat de baixa del partit. 

 
Però no renuncia de senadora: vol continuar com aforada per si la justícia vol investigar-la per uns altres casos. El temps i la justícia ho diran. Una cosa està ben clara: si no dimiteix o renuncia a ser senadora, difícil ho teu el seu ex partit perquè abandone. La doctrina del TC és molt clara i diàfana: l’acta pertany a la persona elegida i no al partit.