El Corredor Mediterrani ha facilitat la tornada a la normalitat institucional de les Generalitats del País Valencià i Catalunya gràcies a la reivindicació del Corredor Mediterrani.
Avui s’han reunit els dos presidents, una reunió que ha estat qualificada d’extraordinària quan hauria de ser normal entre països veïns, amb llengua i història compartida, a més dels llaços culturals, i que han format part de la mateixa realitat política que era l’antiga Corona d’Aragó.
I si la relació no ha estat normal les darreres dècades ha estat gràcies als despropòsits del PP en voler separar allò que la història va unir durant tants segles i ara uneixen els interessos econòmics i de pervivència com a poble.
I més quan, com ja hem dit, les relacions comercials entre amdós pobles són tan fructíferes que Catalunya és el primer client comercial valencià i el País Valencià el segon dels catalans. I el PP sempre girat d’esquena a una realitat econòmica i comercial, posant traves a una relació que, a la fi, només era anar en contra dels interessos dels mateixos valencians.
Doncs bé, avui a València hem tingut lloc una cimera dels dos presidents que ha servit per establir quatre acords marcs:
- estabilitzar un nou marc de relacions i portar al pla institucional el que és normal entre els ciutadans.
- plantejar reunions bilaterals semestrals amb assumptes d'interès per a ambdues administracions
- l'engegada d'una comissió tècnica de seguiment de les obres del Corredor Mediterrani.
- la reciprocitat del senyal de la futura televisió valenciana i Tv3 perquè ambdues es puguen veure en els dos territoris.
La reivindicació del Corredor Mediterrani no es considera com una mera declaració d'intencions i tots dos dirigents assenyalen que el temps de les fantasies en el pressupost i de deixar passar els trens ha acabat i ara solament valen realitats.
La reivindicació del Corredor Mediterrani no es considera com una mera declaració d'intencions i tots dos dirigents assenyalen que el temps de les fantasies en el pressupost i de deixar passar els trens ha acabat i ara solament valen realitats.
I és que encara que el govern de Rajoy ho oblide i el PP valencià tampoc ho airege, el Corredor Mediterrani afecta a Andalusia, Múrcia, el País València i Catalunya, però sobre tot afecta al 50% de la població espanyola, al 60% del PIB i , a més, entre Catalunya i el País Valencià concentren quasi el 40 % de les exportacions espanyoles.
El president Puig ha ficat el dit en la nafra d'una realitat que ens perjudica, econòmicament i socialment: "Ningú comprén que no hi haja AVE entre València i Barcelona i que quasi totes les carreteres siguen de peatge".
Els dos presidents ho tenen molt clar, i nosaltres coincidim: es necessita un govern sense el PP per a desbloquejar les inversions i impulsar-les, un govern que no es gire d'esquena al Mediterrani i al 50% dels espanyols. Un govern sense el PP que impulse l’economia dels dos territoris i que no tinga la visió territorial de l'Estat que va imposar en el segle divuit el rei Borbon Felipe V “por justo derecho de conquista”.
Un model de finançament molt caducat
Els dos presidents respecte al finançament autonòmic han coincidit a assenyalar que el model actual porta tres anys caducat, i el PP no ha fet res per impulsar-ne un de nou i ha preferit continuar amb la seua política de falta de recursos a ambdues comunitats, més greu en el cas del País Valencià que a Catalunya, perquè els valencians som l'única comunitat espanyola amb 12 punts per sota de la mitjana però aportem a l'estat més que recursos i inversions rebem del mateix Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada