Hom té la impressió que la importància dels actes i
celebracions es mesuren segons l’atenció mediàtica que generen, o siga la repercussió en els mitjans de
comunicació. Si fos així, podríem dir
que la celebració del 30 aniversari no ha tingut massa èxit: els mitjans de
comunicació, i ací incloem premsa, ràdio i televisió, no s’han fet ressò, no hi han estat presents.
Només ahir en la visita al jaciment veiérem
les càmeres de “A punt”, i sembla que després d’alguna insinuació del que es
coïa en les jornades des de dalt. Altres no en feren ni cas.
Pensem, però igual estem equivocats, que la importància de
l’esdeveniment és sempre “per se”, amb independència de l’atenció mediàtica que
se li done. I el “per se” en aquest cas, a més de gaudir de les explicacions i
coneixements de l’equip de Bolomor, encapçalat per Josep Fernández, estava en
la presència de Juan Luis Arseaga, o del Secretari d’Estat de Comunicació,
Miguel Ángel Oliver, o de Ximo López
Camps, Cap del servei Territorial de Cultura, a més de Manuel Pimentel, o Maria
Jesús de Prado o Emili Aura, entre altres. Encara que per alguns no era de suficient
atractiu per desplaçar micròfons, càmares o redactors a Tavernes.
La falta de responsabilitat informativa envers la ciutadania,
i no per la de Tavernes que ho teníem tot a tocar, sinó de la societat en
general, la podem mesurar dient que ha estat proporcional a la dimensió del propi
jaciment, un referent de la paleontologia espanyola i europea. Va ser un comentari
general en acabar la mesa rodona entre els ponents. I una coincidència: no havien
complert la tasca divulgadora que la societat té encomanada als mitjans de
difusió.
A l’extrem oposat cal
aplaudir la resposta del poble de Tavernes amb l’alcalde i el govern municipal al
capdavant – pocs, ben ben pocs de la resta de partits- per omplir el saló de la Casa de la Cultura, donar
suport i seguir amb atenció i interès tot el que s’ha dit en les jornades.
Tavernes ara coneix, estima, té consciència i valora el
patrimoni de Bolomor. I això ha estat
possible, s’ha reconegut moltes vegades en aquests dies, per l’aposta ferma i
decidida de l’equip de Bolomor, per
haver implicat la societat vallera. També hi ha, en la part que li correspon, l’Ajuntament
que procura fer seues, en el possible que se li permet a una administració local,
les reivindicacions dels investigadores. I la Diputació, sempre còmplice fidel,
en eixa tasca comuna de posar en valor el jaciment.
Sí que hi ha hagut un 30 aniversari de Bolomor! I tant que
sí! Malgrat l’oblit dels mitjans. El record de les jornades, la saviesa de les
paraules d’Arsuaga, la modèstia fins al límit de Fernández com si 30 anys i tot
el que s’ha aconseguit no foren res, la paraula justa acordada d’eixe
comunicador que és Miguel Angel Oliver, o les paraules assenyades de Maria Jesús
de Prado, Emili Aura o Ximo Lopez, així com l’esforç de Caselles en engegar un
nou producte turístic, o la gran dissertació de Manuel Pimental, totes quedaran en la nostra memòria i les conservarem sempre, com
conservem clar i diàfan el record dels actes del 25 aniversari.
Almenys a Tavernes i per a Tavernes sí que hi ha hagut un 30
aniversari de Bolomor. Llàstima que tot allò que poguérem escoltar, viure i
gaudir haja estat silenciat, no haja estat posat a l’abast, almenys com a mínim, de tota la societat valenciana.
Les opinions expressades són les nostres, les de l'equip del blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada