L'ocupació directa ja està executada i les obres del col·lector no es paralitzaran ni corren cap perill.

  

El col·lector de la platja fa més d’un mes que s’ha iniciat, però un  jutjat contenciós administratiu ha estimat parcialment el recurs d’un grup de propietaris contra l’ocupació dels terrenys per un defecte de forma en tràmit administratiu. El jutge, en l’estimació parcial del recurs, considera que l’Ajuntament ha superat el termini de tres mesos per resoldre l’expedient.  La sentència no és ferma i Ajuntament ja ha confirmat que la recorrerà al TSJ (Tribunal Superior de Justícia).

L’Ajuntament ha informat que hi ha jurisprudència que avala la postura municipal d’allargar els terminis de l’expedient, en casos com aquest que la tramitació en tres mesos és impossible. Els juristes i tècnics municipals avalen la legalitat de la tramitació de l’expedient en base a aquesta jurisprudència i remarquen que s'ha tardat més perquè s'han respectat les garanties:  garantir que tots els propietaris tingueren coneixement l’expedient, pogueren presentar al·legacions i hi haguera tems d’estudiar-les i resoldre-les.

El problema del temps està en que són terrenys, de vegades en mans de bancs, amb comprador que es desconeix perquè no s’han fet documents de compres, falta de dades en el registre de la propietat. En resum, és un problema administratiu i tècnic, i no és un tema polític ni contra el govern municipal com hi ha partits que ja volen fer creure i carreguen contra el govern municipal. ¿Vol dir això que l'oposició no vol que es faça el col·lector? 

L’Ajuntament va ocupar els terrenys en base a la normativa establerta en  la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge) que dona la potestat a les administracions públiques per ocupar terreny per a executar obres d’interés públic i general, com es el col·lector de la platja.

No hi ha sentència ferma

La sentència no és ferma i admet recurs, cosa que l’Ajuntament ha dit que farà. Un altre punt important és que el jutge no diu en cap moment que l’Ajuntament haja fet malament les coses, sinó que ha tardat a resoldre l’expedient més de tres mesos. Les obres no es  paralitzaran una vegada l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament, ha ocupat els terrenys i menys quan el PGOU contempla des del 2004 la construcció del vial.

El regidor d’Urbanisme, Josep Llacer, ha tranquil·litzat  Tavernes i ja ha dit que les obres no van a paralitzar-se, de fet el jutge no va atendre la demanda dels propietaris  que demanaven paralitzar les obres. Tal com ací vam informar, el jutge va rebutjar la paralització perquè el vial a construir està previst i contemplat dins del PGOU de Tavernes.

Ara realment hi ha com es torna la propietat, o en altres paraules com indemnitza l’Ajuntament als propietaris per eixa ocupació. Això es pot fer amb diners, però  el terrenys és rústic i com a tal s’ha de pagar,  o bé reservant-los un aprofitament urbanístic, que es la formula que ha elegit l’Ajuntament.

Quina indemnització? Diners o terreny per edificar en el futur?

Cal tindre en compte d’eixida:  a) El terrenys és rústic i no té  cap programa urbanitzador ni agent urbanitzador b) La llei considera els terrenys rústics perquè  no s’ha executat ni està programada cap actuació urbanística c )  Si són rústics, el valor d’expropiació és com a terreny rústic i paguen l’IBI com a terra rústica.

L’Ajuntament va pensar que l’expropiació  pagada com a rústica perjudicava als veïns perquè perdien la possibilitat, a més o menys llarg termini, d’edificar un habitatge en la platja quan d'aci un anys hi ja pla urbanitzador. Ara el preu d’expropiació era molt baixet, de misèria,  per ser rústics.

L’Ajuntament mira pel bé general de tots els veïns, com és el cas de la construcció del col·lector que evite inundacions, però tampoc va voler perjudicar les expectatives futures dels propietaris i va decidir reconèixer-los l’aprofitament urbanístic en la futura urbanització: tindrien els metros de solars corresponent, i perquè hi haguera constància ho va escripturar a favor dels propietaris en el registre de la propietat.

L’Ajuntament considerava que aixi es  beneficiava Tavernes i l’interes general, però també els de propietaris que tenien una reserva de terra en la futura urbanització,  en lloc de cobrar ara uns milers d’euros dels terrenys a rústics.

Acceptar o no la proposta de l Ajuntament era una decisió dels propietaris. Alguns no l’han acceptada i l’han recorregut. Ara són ells  qui han de valorar si prefereixen uns quants milers d’euros per una terra campa o esperar a la futura urbanització.

De tota manera el PGOU de Tavernes, i ja ho hem dit,  contempla la construcció del vial (per davall va el col·lector) i és per això que el jutge no va autoritzar paralitzar les obres que es van iniciar i ara continuen. Vorem després que diu el TSJ sobre la caducitat o no de l’expedient en base a la gran complexitat que fa impossible complir-se en tres mesos.