Actes del 30 aniversari de Bolomor ( II dissabte): Mesa rodona al voltant del jaciment

L’actual Secretari d’Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, va ser l’encarregat de moderar i dirigir una activitat que va defugir el debat entre els participants i va ser una explicació aclariments als punts-qüestions, sempre interessants que introduïa el director. 

Josep Fernández va comentar les característiques més importants de Bolomor, destacant la gran potència de la columna estratigràfica, amb una cronologia de més de 300.000 anys, i sobre tot el fet únic actualment en un jaciment peleolític de la presència de les llars de foc, tant en molt quantitat com en una ampla cronologia. També va posar l’èmfasi en el que denominava “la dieta neandertal” on a Bolomor s’ha demostrat que no solament eres peces menudes les que caçaven sinó que la dieta incloïa conills, tortugues i petites aus, la qual cosa havia obert un camp important d’investigació i la revisió de molts conceptes sobre l’home de neandertal. 

Juan Luis Arsuaga va aclarir alguns conceptes al voltant de la relació sexual entre les comunitats neandertal i cromagnon, sobre tot davant el fet de que actualment tots porten en el nostre ADN la càrrega genètica neandertal. Les anàlisis de l’ADN mitocondrial informen que no hi ha transmissió per línia materna, i per tant ha estat la transmissió mitjançant línia paterna, encara que deixava oberta una porta a possibles revisions segons avançaren investigacions i amb noves troballes.

Arsuaga va remarcar que els europeus tenim la mateixa càrrega de gens neandertals que poblacions molt allunyades i aïllades del Món on mai no visqueren i ho atribuïa al desplaçament dels grups humans després de l’intercanvi que s’hauria produït en el Pròxim Orient,  en la zona geogràfica de l’actual Israel, on hi hauria hagut sexe entre les dues especies. 

Sobre l’extinció neandertal considerava que quan els cromagnon arriben a Europa hi havia un despoblament general, producte de les glaciacions, que provocaren que totes les espècies càlides desaparegueren.

 

Emili Aurea, catedràtic de la Universitat de València, seguia en aquesta mateixa línia argumental, sobre l’extinció neandertal, i comentava com els darrers grups neandertal es refugien en les zones més càlides, més avall del paral·lel 40, i els trobem fa nomes uns 30.000 anys en el Camp de Gibraltar. Emili Aurea va felicitar els investigadors de Bolomor, dels qual va destaca l’estabilitat de 30 anys en l’equip multidisciplinari 

Ximo López Camps, Cap del servei Territorial de Cultura i Esports, va remarca el paper important que l’Administració ha de tindre en la gestió del patrimoni, sobre tot indicant la funció de divulgar i fer partícips a la ciutadania, i va remarcar que l’equip de Bolomor havia assumit des del primer moment la importància de traslladar el treball científic al didàctic i social, com es demostrava en les múltiples activitats fetes de difusió a Tavernes i la societat valenciana. També assenyalava que la falta de recursos condiciona moltes vegades el propi paper que hauria d’assumir l’Administració. 

María Jesús de Pedro,  directora del Museu de Prehistòria de la Dipuació,  va destacar el recolzament de la institució des del primer moment i va assenyalar el paper del Museu com a divulgador de les investigacions i també com a dipòsit de les múltiples col·leccions arqueològiques valencianes, entre elles les de Bolomor.

El paper divulgador del Museu va explicar que s’acomplia en les sales permanents a més de les múltiples activitats com visites guiades i taller per a menuts i familiars. Sobre Bolomor indicava que tot el material exhumat esta allí dipositat, i com des de l’any 1995 ocupa un lloc important que es vora ara incrementat amb l’ampliació que du a cap el Museu i que permetrà obrir més sales. 

Evarist Caselles, tècnic de Turisme de la Dipuació, recordava com fa uns anys es van plantejar nous reptes, entre els quals hi havia estudiar la possibilitat d’obrir Bolomor a la societat, cosa que es podria fer desenvolupant un model de producte turístic sense perdre les essències científics i sempre recolzant el paper investigador. 

Caselles remarcava com la unió dels interessos de l’Ajuntament, de l’equip investigador i de la pròpia Diputació es va plasmar en una visita a Atapuerca per conèixer les iniciatives del jaciment burgalés, i que seria eixa visita la que va determinar el conjunt d’accions que s’han dut des de l’àrea de Turisme, a més de ser les que han fet possibles les ajudes per desenvolupar el projecte. 

Caselles remarcava que la finalitat no es altra que potenciar el coneixement del patrimoni i explicar-lo al gran públic, atraure paquets turístics que, alhora que faciliten coneixer el jaciment, coneguen Tavernes, la seua gastronomia, els seus atractius de manera que, tal com desitjava l’Ajuntament, se’n beneficia la ciutat. 

Indicava que és un model que ha començat a funcionar molt bé i que l’experiència iniciada a Tavernes s’estava exportant a altres localitats, remarcant el cas de Bicorp

.

En acabar les intervencions, els ponents de la mesa feren un aplaudiment a Josep Fernandez, en representació de tot l'equip de Bolomor,  com a reconeixement de la gran tasca realitzada en aquests 30 anys en el jaciment. 

Al final de la mesa rodona, es va obrir un torn de preguntes al públic on va sorgir la possibilitat d’un museu Bolomor a Tavernes, on es va quedar clar que no hauria de ser un museu del segle XX, sinó del segle XXI amb un espai multidisciplinar on a més de la tasca divulgadora i expositiva, hauria d’estar obert a les noves tendències tecnològiques i de realitat virtual, amb tallers per als menuts i on haurien de primer els aspectes didàctics.