L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.519
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 35.055

dissabte, 11 de maig de 2019

Primera jornada del 30 aniversari del jaciment de Bolomor



 Ahir celebrarem la primera jornada dels actes que celebren els 30 anys d’excavacions amb un gran èxit de participació i d’organització. Les jornades, que es perllongaran fins el diumenge, les organitza l’Ajuntament de Tavernes, el Museu de Prehistòria de la Diputació de València, la Conselleria de Cultura i l’Associació Cultural Bolomor, i compten amb la col·laboració de la Universitat de València. 




Els actes s’iniciaven amb parlaments de l’alcalde. Jordi Joan, el Secretari Autonòmic de Cultura, Albert Girona, de Pilar Moncho, diputada de Turisme de la Diputació i de Maria Jesús de Pedro, Directora del Museu de Prehistòria de València, tots presentats pel director de les excavacions Josep Fernández. 



Tots vingueren a coincidir en un fet: els darrers 4 anys havien estat el de la posada de Bolomor en el mapa científic de les investigacions paleontològiques i en la importància que ha assolit el jaciment que és actualment un referent a Espanya i Europa.


L’alcalde Jordi Joan va remarcar la implicació de l’Ajuntament en aquests quatre anys i com la ciutadania ha arribat a conèixer i a estimar un jaciment que era un total desconegut per als valldignencs, va recordar les actuacions dutes a cap en el CAREX gracies a la implicació també dels organismes de la Diputació i va agrair a l’equip científic la tasca que afirmava, està feta també des de l’estima a Tavernes. 




María Jesús de Pedro va remarcar la importància de Bolomor dins del context científic general i, en la part museística que li corresponia, va recordar com té una ampla presència en les sales del Museu de Prehistòria, anunciant unes noves sales on les troballes de Bolomor tindran un lloc preferencial. 
 
La diputada de Turisme, Pilar Moncho, va assenyalar com des de la seua àrea s’havia procurat treballar en Bolomor de manera que la vessant cultual i històrica trascendira també en el camp turístic, com un producte més dels que potencia el seu departament i que podia ajudar i difondre el coneixement del jaciment entre els vallers i valencians. I bona prova són les més de 10.000 visites rebudes el darrer any .



Per la seu part el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va fer una reflexió sobre de quina manera l’home ha canviat el paisatge i l’estructura del territori, sobre tot les darrers dècades, per arribar a la necessitat que cal conservar aquests vestigis que ens parlen d’una història que ha format el nostre País Valencià i ens parlen també de la nostra realitat com a poble. El final de les seues paraules va ser per a reconèixer que des de la Generalitat que representava s’hauria pogut fer més recolzar Bolomor aquest primer govern del Botànic. Esperem que eixos bons desitjos siguen una realitat en la que serà segurament la segona edició del mateix govern fins l’any 2023.

Josep Fernández va obrir el cicle de xarrades on cal remarcar que, tot i pesar de la vessant científica, la seua intervenció i la posterior de Manuel Pimentel foren completament divulgatives, posant els termes científics del que es una excavació i/o un jaciment paleolític a l’abast del gran públic.

 Josep Fernández, després de fer un repàs ràpid al que han estat aquests 30 anys de treball, va dedicar una bona part del parlament a explicar la seua visió sobre el que han de ser els treballs en un futur. 




Va remarcar que un primer pilar del jaciment és el treball, i com sempre s’inicien amb un plantejament preconcebut i es busca més la noticia o una troballa impactant, segons els aspectes generalistes amb estudis de grans quantitats de restes arqueològiques, per a indicar que després de 30 anys el model ha de canviar amb l’inici d’investigacions especifiques, amb relacions de les restes amb els seus temps i sobre tot amb l’aplicació de noves tecnologies. Ací va recordar com els treballs s’iniciaren quan no hi havia ordinadors, ni mòbils ni estacions centrals de topografia.

Fernández va destacar com a un segon pilar la potenciació de les actituds conservacionista, i es va mostrar partidari de conservar part del jaciment sense tocar, preservar una part de la columna estratigràfica perquè puga ser estudiada amb l’aplicació de noves tècniques que estaran per vindre, tenint en compte que Bolomor és un element patrimonial de la història del nostre passat i del nostre territori. Ací va destacar igualment la necessitat de conservar el barranc de Bolomor, amb la seu rica vegetació mediterrània que el converteix en un dels pocs llocs privilegiats tan a prop de la mar.


Josep Fernández va esmentar de vegades el comodisme que presenten en alguns casos els investigadors en aplicar les disciplines apreses en la seua formació acadèmica mentre es deixa de costat la implicació social.


L’investigador opina, i d’això és bona mostra el que sempre s’ha practicat a Bolomor, que s’ha de mantindré una immensa relació amb la societat, perquè els jaciments i en aquest cas el valler, forme part d’un entramat viu que relacione els temps remots amb l’actualitat. I eixa és uns estratègia que intentarà sempre mantindré l’equip de Bolomor els pròxims anys.

Ruth Blasco va ser l’encarregada de presentar a Manuel Pimentel, conegut per un costat per la seua antiga faceta política com a ministre en el govern d’Aznar de "Treball i Assumptes Socials", càrrec que va deixa als poc mesos com a protesta per la guerra d’Iraq, per dedicar-se a la faceta empresarial entre elles la creació de editorials de llibres i a una intensa activitat literària havent publicat nombroses obres de narrativa i assaig i divulgadora de la ciència a través del programa Arqueomania de TVE. 




Pimentel va fer un recorregut històric pel que ha estat el món i el treball de l’arqueòleg i de l’arqueologia des del seus principis fins ara. Una ciència que va nàixer sense pretensions de ser-ho sino com una forma de col·leccionisme en el Renaixement primer a partir de les restes romanes i que arribaria a un gran de desenvolupament, sense perdre aquest aspecte de col·leccionisme d’objectes antics fins arribar a expedicions a Egipte com la que va protagonitzar Napoleó dins de les guerres en que es va vore mesclat.



Un dels aspectes que va destacar va ser l’anonimat dels primers arqueòlegs, cosa que considerava derivada de la falta de necessitat social d’aquesta ciència, i perquè molts es varen avançar en els seus descobriments al temps en que vivien. Així va nomenar el cas de Marcelino Sanz de Sautuola, descobridor d’Altamira, i que tingué el reconeixement posterior. 

 
Però la consideració de l’arqueòleg i dels treballs d’excavacions va dir canvien, amb una nova concepció social fomentada moltes vegades en el relat novel·lístic dels treballs, quan és descobert el Machu Picchu por Hiram Bingham en 1911, o pels Schliemann en Troi i Micenes o per la descoberta da lord Carnarvon i Howard Carter amb la tomba del faraó Tutankamon. 



Actualment, tot aquest treball ha canviat i cal parlar del concepte de la paleoantropologia, on els fòssils són considerats com elements singulars als que cal estudiar des del punt de vista d’un conjunt de ciències auxiliar i per tant els treballs són transversals i complementaris amb la unió de paleontologia, biologia, genètica, etc. tot en un intent d’interpretar el passat de l’home però amb l’objectiu de comprendre l’evolució, els canvis que ha gaudit en el temps, de manera que el treball investigador ara mateix és multidisciplinar.

Per últim va lloar la generositat de l’equip de Bolomor en decidir conservar intacta una part del jaciment, per poder ser objecte d’estudi en un futur, així com la cohesió, amistat i companyonia de l’equip, molt sòlid i conjuntat després de 30 anys de treball. 



Al final de l'acte tots els intervinents van rebre un detall de l'organització, el que volia ser una còpia de la talla lítica "Vilanova" exhumada al jaciment.  L'organització havia previst en el vestíbul de la Casa de la Cultura diversos panels explicatius de Bolomor i la talla exposada dins una vitrina.  

 

Com a cloenda de l’acte vam gaudir de l’actuació musical i de dansa de Silverius de Ura, titulada "Neandertal", on la música perfectament compassada amb la dansa de tres ballarins ens evoca la prehistòria, els rituals tribals, la vida al costat del foc amb composicions plàstiques on es podíem descobrir aquests aspectes.



Al llarg de l’espectacle i ajudat per les projeccions, la dansa explicava l’evolució humana fins arribar a la nova era tecnològica, amb l’apartat interpretatiu dels anells grans metàl·liques, mentre al llarg de l’espectacle les músiques antropològiques i la veu modificada per mitja electrònics que simulava el que podia ser el naixement comunicatiu, que donaria pas a la socialització. 



Una actuació novedosa, que no va deixar indiferent a cap espectador, i bona prova va ser el fort i llarg aplaudiment, amb tots en peu, que se’ls va retre al final.