El Gremi de Forners i Pastissers de València engega novament, i ja és el cinqué any consecutiu, la campanya de les tradicionals coques de Sant Joan. La idea de promocionar aquesta menja tan tradicional va nàixer durant la pandèmia amb l’objectiu de valorar aquest producte mediterrani. La campanya ha tingut bastant ressò i acceptació els últims anys.
Tot i que a la Valldigna elaborar una coca per Sant Joan no té tradició, si que hem d'esmentar que el nostre territori la coca és una menja tradicional en el Dia de la Sang (recordeu, el segon dimecres de juliol), com també ho era assajar el primer meló d'Alger de la temporada, cosa que avui gràcies a que es cultiven en hivernacles, ja en tenim molt abans, de melons.
I tornant a la nostra coca, la de Tavernes, una perfecta mostra de la gastronomia popular i tradicional: s'elabora per al berenar o sopar, i majorment és la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra (avui saladura quasi desconeguda) i
després ja per a les postres la coca morena. Així que... aneu pensant en seguir la tradició el Dia de la Sang o del Clot.
Quan a les coques és una tradició escampada per tot el territori que compartim la mateixa llengua, però també és tradició en altres territoris de la Mediterrània, i només cal pensar en Itàlia. ¿O es que la pizza no és realment una coca? Però com que sempre apreciem més "lo de fora", no se'ns passa massa pel cap fer una coca per sopar en qualsevol moment de l'any i ocasió.
I coques n'hi ha, i moltes, de totes classes, de verdures, de carn, de peix, de tomaca i pebre amb anxoves,
d’espinacs, de ceba, de sobrassada, de recapte…
Algunes les elaborem obertes, altres són tapades; usem la farina de blat però també la de dacsa o una mescla (la nostra coca de mestall, amb una sardina de bota i cansalada, o una botifarra i una llonganissa, o...); fem coques amb pasta de pa o de panoli.... tenim quasi una varietat infinita però.... sempre ens anem cara la pizza! Forasters vindran que de casa ens trauran!
Ara que s'acosta Sant Joan haurem d'esmentar la tradicional "coca d'Alacant de tonyina", amb la ventresca de la tonyina, tan especial en aquesta jornada i que ens recorda les saladures antigues, econòmiques antigament i que ara quasi no es poden tocar pel preu. Si aneu a Alacant, en voreu a molts aparadors de forns i pastisseries. I com a postre un cistell de bacores.. ja se sap allò de la dita: "Per sant Joan bacores, verdes o madures, però segures".
Hem parlat de les coques a ca nostra, i si es fixeu són salades. Tanmateix n'hi ha de dolces, més tradicionals a Catalunya, on son molt populars per a celebrar la nit de Sant Joan: de massapà, amb llardons i pinyons, amb fruita confitada, o fins i tot amb fruita natural de la temporada (cireres, albercocs...).
Siga com siga, dolç o salat, salat o dolç, allò que importa és celebrar el Sant Joan per ser la porta que ens obri l'estiu, a les vacances, a la calor... i fer costat a la iniciativa del Gremi de Forners i Pastissers de València. I per a beure? Un cava, mistela i acabar amb un Fondilló. Us animeu a confeccionar la vostra? Bon profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada