L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.802
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:41.775

dilluns, 6 de desembre del 2021

Nadal en la nostra llengua: dubtes i mals usos freqüents

 Article 3 Constitució espanyola

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és
un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 

És ja temps de Nadal i arriben els dubtes lingüístics. Com hem d’escriure correctament les postals de Nadal? Uns quants consells per a evitar mots i expressions incorrectes i que podem corregit ben fàcilment.

Els Nadals o Nadal?

 En la nostra llengua, “Nadal” és sempre singular, excepte en casos molt puntuals del tipus. “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament hem de fer servir el singular: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i mai: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (tampoc “Bons Nadals”)…

 Hem de dir “el Nadal” o simplement “Nadal”?

Cada dia més sentim “al Nadal” o “pel Nadal” quan tota la vida s’havia dit “per Nadal”. O també, per exemple, “El Nadal és una època de celebració” quan sempre hem dit “Nadal és una època…”. Se’ns ha enganxat l’ús castellà amb article de “la Navidad” i canviem innecessàriament la manera tradicional i correcta de dir-ho.

 Es diu la “Nit bona”?

 A la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni menys de fer una gran celebració, tot el més un humil sopar o ressopó abans o després de la missa del Gall. I mai no deia “Nit bona” sinó, simplement, “la nit de Nadal”, com ens recorda alguna popular nadala: “La nit de Nadal és nit d’alegria, el fill de Maria és nat al portal....”. O siga eixa nit no té cap nom especial, cas de “nit bona” copiat del castellà “Nochebuena”, simplement “la nit de Nadal”.

 


 
“Pare Noel” o “Pare Nadal”?

“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite desubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.” Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge i ens assabenta que totes les llengües en tradueixen el nom.

 A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman….

 És a dir que, Noel només s’empra en francès i en castellà, que l’ha copiat.

 “Cap d’any” o “Any nou”?

La influència del castellà es deixa notar i, cada dia més, molta gent diu any nou, en lloc del correcte “cap d’any”, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

La nit de Sant Silvestre -31 desembre- hi ha qui en diu “la nit de fi d’any” o, simplement, “el fi d’any”, un calc lingüístic de l’espanyol “fin de año”. Tampoc no és estrany de sentir “nit vella”, una còpia del castellà “nochevieja”.

 Doncs ni l’una cosa ni l’altra: hem dit adés que la nit de Nadal no té cap nom particular, ni tampoc no en té la nit de la vigília de Cap d’Any: l’anomenem, simplement, nit de Cap d’Any. I res més.

“Feliç any nou” o “Bon any”?

 Tota la vida – pregunteu als major- la fórmula per a felicitar el canvi d’any és “Bon any!”, tot i que també sentireu “Bon any nou” i fins i tot “Feliç any nou”, tot amb la bona voluntat de posar feliç a tothom i felicitat a tot arreu.

 A les llengües del voltant, vorem que el francès opta per una fórmula curta, la mateixa que el català (“bonne année”), el portuguès es decanta per l’ús de “feliç” (“feliz Ano Novo”) i l’italià també (“felice anno nuovo”), tot i tenir la versió breu (“buon anno”).

 Tornant a casa nostra, és ben normal que en una felicitació nadalenca diguem “Bon Nadal” i “Bon any!” o, també simplement “Bones festes!”, per bé que els diccionaris i manuals també solen registrar “Bon Nadal i feliç any nou”. El que si hem d’evitar és aquell calc del “pròsper any nou”, tan en voga fa uns anys i que encara es diu.

 

 “Reis Mags” o “Reis d’Orient”?

La vesprada-nit del 5 de gener arriben els Reis. Així és com s’anomenen aquests tres personatges bíblics, tot i que el nom sencer és “Reis d’Orient” o “Reis de l’Orient”. En canvi, no haurem de dir ni “Reis Mags” ni “Reis Màgics”.

 La passejada dels Reis pels carrers dels pobles, se’n diu la cavalcada (no pas cavalgata), i per tant eixa vesprada podrem anar a vore la cavalcada dels Reis d’Orient.

Adaptació de l'article de Vilaweb: "Postals de Nadal en català: Solucions per als dubtes freqüents"