L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.990
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 30.689

diumenge, 3 de gener de 2021

És temps de Reis d'Orient, és temps de casca, el genuí dolç tradicional dels valencians i valencianes

 
Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.

La casca és una de les tradicions valencianes que està a punt de desaparéixer, i de fet a Tavernes gairebé  ha desaparegut, quan fa unes dècades era una tradició casolana del dia de Reis. Hi ha en molts pobles un moviment de recuperació d'aquest dolç tradicional valencià, en el qual hi ha famílies que n'elaboren i alguns mestres forners que en solen elaborar en els seus obradors. La casca de dalt l'elaborarem nosaltres els reis passats.


La casca, un dolç valencià tradicional, té molt a vore amb els Reis, la festa dels xiquets i xiquetes. Els seus ingredients, dels quals parlem després, constitueixen els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato, ous... 
 

La casca és un dolç genuïnament valencià i de sempre ha estat una tradició regalar-lo als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles. De tota manera, l'hem anat substituint pel “tortell”, un dolç d’origen francés i que suposadament va entrar a les nostres terres després de la batalla d’Almansa i l'arribada dels reis francesos de la casa de Borbó. L'arribada del denominat "Gâteau des Rois" (Pastis dels Reis)
o allò que és el mateix el "Roscón de Reyes", suposarà la fi de la casca com a dolç tradicional valencià.
 
Sobre tot a partir dels anys 1970, quan el "Roscón" s'elabora de forma massiva i industrial, i es va començar a imposar primer a les capitals, després als poble, tot començant la substitució de la casca, producte de la rebosteria tradicional. Tant ha estat el procés, que fins i tot ha desaparegut el nom "casca" com a dolç. Si pregunteu per la casca de Reis, segurament trobareu molts i moltes que no us sabran dir que és. 
 
 
 
De fa molts anys, quan arriben aquestes dades, fem sempre una referència a aquest dolç, amb la millor voluntat de sumar nous valencians i valencians que n'elaboren. Cal recuperar les nostres tradicions i tornar la casca al lloc que li correspon dins de la rebosteria tradicional, com a dolç genuí nostre, tan genuí com puga ser la paella, l'arnadí o l'arròs al forn, 
 
Elaborar-la a casa no és gens difícil ni complicat. Més davall us deixem receptes. A més els ingredients no són complicats i majorment els tenim a casa, com hem dit l'ametlla, sucre, moniato, ous, llima i canella... i es fàcil donar-li la forma redona o també de serp, acompanyada al voltant de llepolies com monedes de xocolate, peladilles, confits, caramels... 
 
 
La casca s'ha elaborat durant molts segles al nostre País i referències en trobem en el "Llibre de Coch", el primer receptari en valencià de l'any 1520, on hi ha una recepta de la casca que s'ha mantingut sense grans variacions fins avui. Inicialment era un dolç per a costum en qualsevol dia, celebració familiar o festa de l'any, però a partir del segle XVIII passaria a identificar-se amb la festa dels Reis d'Orient fins ara mateix.

També hi havia la tradició que després la cavalcada de Reis els xiquets i xiquetes deixaren sobre la taula de casa, dolços i mistela per als Reis d'Orient, i palla i garrofes per als rossins, una tradició que s'expressava amb els versos que hem publicat dalt com a introducció. L'endemà en despertar els menuts comprovaven com els reis i els cavalls havien menjat, i a canvi, havien deixat la casca. En alguns llocs hi ha els costum que són els padrins i padrines qui regalen la casca als fillols i filloles, i en altres són els iaios. 

 



La recepta
 
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur segur que receptes hi ha moltes, i totes compartiran els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber quantes i quantes varietats de casca hi havia a Tavernes de manera que segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit. Ací us n'hem presentat de diferents amb diverses decoracions. Podeu provar amb la vostra. Com se sol dir: la imaginació al poder, en aquest cas per elaborar i decorar la casca.


 
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou 
 
 Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canells i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!

Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
 

 
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn precalfat 180 graus uns vint minuts.

La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!



Una altra recepta 

Una altra recepta, aquesta de Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una serp. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si fórem a Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antiadherent o millor de neula.

Ingredients:
•    1 kg d’ametla en pols
•    500 g de sucre
•    200 g de farina fluixa
•    6 ous
•    Confitura de moniato
•    Neules
•    Glaça reial
 
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.

Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato. 

I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar la serp amb ou, posar-la al forn a uns 200 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.  

Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència.


Cap comentari: