A manera de felicitació de Nadal: Salvar els mots, retornar el nom a cada cosa

Un any més, una altra vegada? Si sereu pesats...  Potser algú ens ho diga, perquè des de fa ja anys que ho repetim: cal bandejar el conjunt de barbarismes usats aquestes festes, fruit d'una traducció del castellà. Enguany no usarem explicacions nostres, adaptem les publicades per Santi Zorio en el seu perfil de facebook... Tot amb la il·lusió que, aquestes festes, fem més nostres els mots i expressions heretats dels nostres iaios...

1. Nadals*. 

Cada vegada que sentim que “arriben els Nadals”, o em pregunten “si aniré de viatge aquests Nadals”, un calfred em recorre l’espinada. La gent fa el calc lingüístic del castellà ‘las navidades’, i diu "nadals". 

En valencià/català, Nadal és singular. Fins i tot quan ens referim a nadals successius, direm per exemple que “el Nadal sempre el passem (cada any) a casa els pares".

2. Nit bona/nit vella*. 

 

És un dels barbarismes (paraula copiada d'una altra llengua, quan en tenim una pròpia) més delirants que sentireu aquests dies és el de Nit bona, per referir-se a la Nit de Nadal. Aquestes festes totes les nits seran bones si estem ben acompanyats. 

 

Passa el mateix amb la nit vella*, que correctament cal dir Nit de Cap d’Any.

 

3. Feliç any*. 

 

 Aquesta expressió s’ha estès de tal manera que gairebé a algú li senta malament quan el corregeixes i li dius que és incorrecta. La nostra expressió genuïna, ben valenciana, és ‘Bon any nou’ o senzillament ‘Bon any’. Feliç Any o Feliç Any Nou és un calc del castellà. No hem de dir ni ‘feliç Nadal’ i  tampoc no direm mai ‘feliç any’. 

 

4. Raïms* 

 

Per Cap d'Any (no mai direm fi d'any, un altre barbarisme) sonen les dotze campanades  i els castellanoparlants mengen ‘uvas’ però els valencianoparlants/catalanoparlants  mengem ‘raïm’ (i no mengem *raïms).

 

5. Reis Mags*. 

 

A Tavernes tota la vida s'ha dit els Reis d’Orient. Tampoc, ni els que són monàrquics, arriben a dir que els reis són mags. Si que podríem dir que els reis són màgics, però dir-ne Reis Mags és juxtaposar dos substantius. Així que tornem als orígens: Reis d'Orient.

 

Per celebrar i donar la benvinguda als Reis d'Orient solem organitzar una gran cavalcada. Estem de sort perquè cada dia més s'escolta dir "cavalcada" i no "cabalgata" en castellà. 

 

I també s'ha generalitzat prou i ja és bastant habitual escoltar que "anirem a dipositar la carta als Reis d'Orient a la bústia de l'Ajuntament", on es bandeja el "buzón" castellà. 

 

Sembla ser que la batalla no està perduda del tot, i si li posem un poc de voluntat, la degeneració lèxica no està perduda i podem recuperar els mots nostres, els genuïns. I sense por: feu de correctors davant d'amics i familiars, i atribuïu-vos els versos del nostre estimat Salvador Espriu a "Inici de càntic en el temple"

 

            Però hem viscut per salvar-vos els mots,
            per retornar-vos el nom de cada cosa..

 

 

Què passeu un bon Nadal i tinguem tots i totes un bon Any!!!