Els treballs en l'A-38 trauen a la llum la "maqbara" islàmica de l'Alcudiola

Les obres de l’A-38 al terme de Tavernes han tret a la llum la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (de  l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb el sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació) actualment desaparegut i del que ens queda el seu nom en una partida del terme municipal ja limitant amb Favara. 

La gran quantitat d'enterraments, més d'un centenar, ens indicaria que estem davant la major troballa d'una “maqbara” en la Valldigna.  Segons els experts podrien tractar-se de tombes d'una elevada cronologia que aniria des d'abans de la conquesta de Jaume I fins al 1609, quan va tenir lloc la expulsió dels moriscos.

Tal com  hem pogut comprovar en la “maqbara”, tots els enterraments segueixen el model ritual de l'islam i les prescripcions de l'Alcorà: tombes individuals on el cadàver, amortallat i llavat, sense cap taüt i absència d'aixovar funerari, es col·locava en la posicion denominada “decúbit lateral dret” en orientació  sud-oest/nord-est perquè els rostres tingueren sempre la orientació sud/sud-est, mirant a la Meca. 

Aquestes fosses s'excavaren directament en la terra, com es pot apreciar, i una vegada dipositat el cadàver se solia cobrir la fossa o delimitar la tomba amb teules. 

Recordem també que era habitual que el cementeri o «maqbara» estiguera prop d'una ruta de comunicació amb les restants alqueries de la Valldigna i, en aquest cas, amb les zones de la Ribera. El costum islàmic és situar els cementeris al costat de les vies de comunicació en zones de terra verge, o siga, sense haver sigut abans usada per al cultiu. Potser aquesta via de comunicació, amb el pas del temps donaria lloc al traçat de l’actual carretera nacional.

L'Alcudiola tindria bastants pobladors

.
La “maqbara” correspondria amb total seguretat al poblat avui desaparegut de l’Alcudiola. El poblat hauria de comptar amb bastant població, almenys això podríem deduir del fet que en desembre  del 1534 va ser desmembrada de la parròquia del Ràfol, passant a ser parròquia pròpia, cosa que no se li va concedir al llogaret del Massalari, que passe a dependre de l’Alcudiola. 

Del Ràfol en el mateix acte es desmembrarà també Tavernes i Favara de l’església parroquial de Cullera, que va ser unida a la parròquia de l’Alcudiola, que tènia l’advocació de Sant Llorenç. La resolució ens indica que el vicari faria  misses els dies festius i dominicals dues vegades, una a Alcudiola on acudiran els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

No obstant, i com tots sabem, els veïns musulmans continuarien practicant la seua religió, usos i costums, en el que seria el lloc més allunyat del monestir de Simat de tota la Valldigna, i tindrien cementeri propi des de temps immemorials. Això ho demostraria la cronologia de la “maqbara”, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri cristià que es localitzà fa uns anys durant els treballs de recuperació de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.

La maqbara de Tavernes

No és el primer cas de troballa d'una maqbara en la Valldigna en els últims anys. El més recent a la fi del 2006 i durant les obres en una casa del Carrer Santíssim Crist (el carrer Gitanos) va ser exhumat una part de la “maqbara” de Tavernes, que segons la tradicio oral i altres troballes ocuparia la zona delimitada entre  l'actual Centre Cultural Rojas Almel.la i carrer Gabriel Hernández. Una anotació: hem de pensar en la delimitació urbana  de l'edat mitjana, no l'actual, i aquesta "maqbara" estaria fora del nucli urbà.

No seria l'única, car hi ha noticies de troballes de restes humanes en temps més passats en les proximitats del que van ser els poblats desapareguts (Xara, Alfurell, Ombria...). No hem d'oblidar que Valldigna, en feliç frase de l'historiador Ferran Garcia-Oliver és “la vall de les set mesquites” en referència a les set aldees àrabs existents en el territori, de les quals solament queden Simat, Benifairó i Tavernes.

Ara igual que va passar a Tavernes, els arqueòlegs recuperaran els esquelets per a traslladar-els a un centre d’investigació on s'estudiaran per a poder conèixer molts aspectes de la seua vida, alimentació, malalties i causa de la mort.

Elaboració pròpia. Fotos de la xarxa i pròpies