L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.158
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 10.560

divendres, 2 de febrer del 2018

El poeta Vicent Olaso presenta a la Biblioteca Municipal el poemari "Que tot plegat no semble mentida"




El poeta gandià Vicent Olaso va presentar anit a la Biblioteca Pública Municipal “Que tot plegat no semble mentida” el darrer llibre de poemes que ha escrit. 
 
L’autor, bibliotecari i arxiver d’Oliva, va estar acompanyat per l’editora i també reconeguda poeta saforenca, Maria Josep Escrivà Vidal i per la professora Rosa Magraner, que introduí l’acte.

El poemari, amb una edició senzilla però molt acurada d’Edicions 96 de La Pobla Llarga, té un to molt personal i, alhora, d’abast universal, perquè conté temàtiques diverses com: l’enyor seré del paradís perdut de la infantesa, la vida quotidiana, l’amor, el desencís vital i tot un conjunt d’experiències i vivències íntimes. També s’intercalen textos en prosa poètica molt evocadors. I tot amb un acurat treball en la tria del lèxic, amb paraules que recupera de l’oblit i dota d’una nova vida i riquesa de significat.


El llibre, que consta de quatre parts, està introduït per un bell pròleg de l’escriptora simatera Isabel Canet Ferrer i que es titula “L’enigma del que som”.

L’acte, que comptà amb la presència de la regidora de cultura, Encarna Mifsud, va trancórrer com una mena d’entrevista, amb preguntes de les presentadores al poeta Vicent Olaso i també s’intercalaren poemes escollits que tots tres recitaren. Si en voleu fer un tast, ací teniu un breu poema:

Els grans carreus dels nombrosos monuments
mostren la puixança de les capitals que regulen
un ordre, una llengua, una manera de ser.
Jo em declare hereu de derrotes contínues,
a qui trenquen el cor les botigues buides,
la fruita pel terra, el nét que no entén l’avi,
els mites caducats, l’estafa de l’educació.

Elaboració pròpia