Comença "Jove Oportunitat" un programa que ofereix una oportunitat als joves sense titulació

L'Ajuntament de Tavernes ha engegat el programa Jove Oportunitat en col·laboració amb l’IVAJ, un programa que pretén reincorporar al sistema educatiu jóvens entre 16 i 21 anys que no han aconseguit ni el títol de Batxillerat ni el de FP.

La primera edició del programa beneficia a 11 jóvens entre 17 i 19 anys (6 xiques i 5 xics) que passaran per les aules del programa, on rebran orientació durant 4 mesos a càrrec d’una psicòloga.

Jove Oportunitat és un programa que lluita contra el fracàs escolar i l’abandó educatiu prematur a través de l’orientació i la motivació, amb l’objectiu que els jóvens siguen capaços de projectar un futur professional realista i motivador, i abordar amb més possibilitats d’èxit una millora en la formació. 

També, amb l’ajuda de professors de diferents àmbits acadèmics, se’ls prepara per a la prova lliure d’accés a la FP, convocat per la Conselleria d’Educació a mitjan juny.

A més de les sessions grupals i individuals de preparació, el programa preveu una sèrie d’activitats esportives i culturals que pretenen donar a conèixer què s’està fent en el nostre municipi i altres indrets de la Comunitat Valenciana.

El director de l’IVAJ, Jesús Damián Martí, i l’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, han visitat els alumnes per a conèixer la implantació del programa en la ciutat.

Jesús Marí ha assenyalat que "una de les senyes d’identitat de JOOP és la col·laboració a tres bandes entre l’IVAJ, els ajuntaments i els centres de secundària del municipi. I ací a Tavernes de la Valldigna la col·laboració ha sigut total”.

 

Per altra banda l'alcalde Jordi Joan ha destacat que “estem contents d’acollir a Tavernes el programa. Volem que les generacions futures disposen de les ferramentes necessàries per a tindre un futur digne, i per a aconseguir-ho és tan important la formació com les actituds, dues qüestions que aborda el programa”.

Jordi Joan, alcalde de Tavernes: "El govern de Compromís aposta per les entitats i associacions locals".

"Tavernes és una ciutat que compta amb un teixit associatiu d’una qualitat i una varietat envejables. I això només és que un reflex d’una ciutat viva, activa, i moderna, que viu amb passió i amb inquietuds” va manifestar l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, amb motiu de la fima dels convenis 2018.

Jordi Joan remarca el convenciment del govern de Compromís de que les institucions, i en aquest cas l'Ajuntament  “han de donar suport i col·laborar en la iniciativa dels veïns, una iniciativa que és motor de la nostra cultura, comerç local, i esport. I es per això que enguany invertim més de 265.000 euros , amb un increment de la partida del 10%". També cal assenyalar que s'han inclòs 2 noves associacions al catàleg de signants de ls convenis,  la Junta Major de Setmana Santa i l’Associació de Boixeteres local.

L'alcalde es va mostrar satisfet per la firma de 38 convenis amb associacions socials, esportives i culturals local i ONG locals i assenyalava que és un reconeixement a l'important paper dinamitzador que duen a cap.

"265.500 euros  és una xifra considerable, però és una xifra que pensem va en consonància amb la gran quantitat d’iniciatives i activitats que les diferents associacions i entitats, en col·laboració amb l’Ajuntament, duen a terme en benefici de la ciutat i dels vallers" concloïa Jordi Joan.

L'acte de la firma dels convenis va tindre lloc en el saló de plenaris de l'Ajuntament i l'alcalde va estar acompanyat per regidors del govern municipal entre ells els implicats en el conveni, cas dels  regidors d'Esports, Josep Llàcer;  de Cultura, Encar Mifsud;  de Serveis Socials, Noèlia Alberola  i de Serveis Públics, Llum Sansaloni, mentre que per banda de les associacions hi assistiren els presidents, que firmaren els convenis.

Pluja i neu a tot el País Valencià en el dia potser més fred de l'hivern

La Delegació del Govern Espanyol ha declarat la preemergència en la Xarxa de Carreteres de l'Estat a la demarcació de València avui dimarts per les possibles nevades i ha restringit el trànsit per a vehicles pesats en trams de  l'A-3 per la pluja a causa de la precipitació que està acumulant-se a la zona.

El cel estarà cobert amb precipitacions generalitzades i localment persistents. Quan a la neu, a Castelló la cota estarà entre 200 i 400 metres i pujarà al final del dia fins als 500-600 metres; a la de València, entre 400-600 metres i pujarà fins a 800-1000 metres i a la d'Alacant, entre els 1.000-1.200 metres i pujarà a la vesprada.

En general, el País Valencià està en avís per nevades a l'interior i a Villagordo del Cabriel i a Fuenterrobles (Plana d'Utiel-Requena) neva amb força des de primeres hores del matí. Hi ha pluges en el litoral, com ja està passant a Tavernes des de la matinada on s’han arreplegat fins ara entre 6 litres (platja) i 12 litres en el poble. A Barx també ha plogut, sobre els 11 litres, però desconeixem si ha caigut neu.

Quan a temperatures les  màximes en el territori valencià no superaran els 14 graus centígrads i les mínimes podrien caure fins als -5 graus, segons la predicció de l'Aemet. A Tavernes es preveuen temperatures entre 7º i 11º C.

En aquestes condicions, a les comarques de l’interior de València i Castelló estan en avís taronja per neu, amb possibles capes acumulades de sis centímetres, el litoral de Castelló i l'interior d'Alacant estan en avís groc, amb possibles 2 centímetres.

Les temperatures mínimes es mantindran amb pocs canvis i les màximes aniran en notable descens. A més, hi haurà gelades febles en zones altes de la meitat nord. En el litoral, vent del nord-est moderat amb intervals de fort i fluix a l'interior.

Com ja vam explicar, una  llengua de fred polar afecta el continent des de Rússia fins al sud de França, amb afecció a la península, i durà fred intens i  borrasques de l'Atlàntic. 

Aquest canvi es deu a l'escalfament de l'estratosfera a altes latituds, i quan més es calfa el pol nord, més fred t'envia pel moviment de masses d'aire. Aquest fenomen és conegut com a Escalfament Sobtat Estratosfèric, i fa que el vòrtex polar, una espècie de massa d'aire polar gegant que gira al contrari de les agulles del rellotge en el pol nord, es desestabilitze i s'expandisca cap al sud.

Aquest desplaçament, conegut  com la bèstia de l'est, provoca  l'entrada de fred amb  efectes espectaculars: la llengua glacial arriba a tots els racons d'Europa, fins i tot a la península. El desplaçament del vòrtex cap a l'Atlàntic canvia la direcció de les borrasques cap al sud. I la península està al mig i això provoca les pluges i nevades que hi ha a tota la península.

 

 

 

Els joves del programa "T'Avalem" ajuden els escolars a conéixer millor la natura i el nostre entorn.

Els joves que participen en el projecte "T’Avalem" de l'Ajuntament de Tavernes han visitat els escolars de diversos col·legis de la ciutat per tal de compartir amb els més menuts els coneixements sobre natura, l’entorn, i com cuidar els espais verds i el medi ambient. 

Una bona iniciativa i unes activitats que incideixen especialment en els alumnes de 4t de primària i que pretenen acostar els més menuts el coneixement de l’entorn i conscienciejar-los de la importància de la conservació dels espais naturals i les zones verdes.

Tavernes és el seté municipi més transparent del País Valencià de més de 15.000 habitants

L’Ajuntament de Tavernes és el seté municipi més transparent del País Valencià de població major de 15.000 habitants.

No ho afirmen nosaltres, ni el govern municipal: Ho afirma Dyntra, una plataforma-ferramenta basada en les dades públiques, que té com a objectiu mesurar la informació als ciutadans i comprovar el grau de transparència en la gestió municipal. La plataforma, que és independent, es defineix com a no partidista i objectiva i des de fa uns anys elabora els llistats de transparència en base a uns "items" establerts per la mateixa plataforma.

L’alcalde Jordi Joan en el passat plenari afirmava que “Tavernes està entre les ciutats valencianes més transparents” i va recordar el compromís del govern municipal amb la transparència i com l’Ajuntament ha rebut distincions en aquest apartat. També  remarcava que, amb  Compromís, els ciutadans valler tenen un Ajuntament amb parets de cristall.

L’alcalde recordava que, des que governa Compromís, Tavernes ha estat ocupant sempre els primers llocs en el llistat que facilitat Dyntra. Fins i tot assenyalava que l’actual seté lloc podria considerar-se com a provisional perquè  molts paràmetres que s'acompleixen no han estat considerats, cosa que s’ha posat en coneixement de la plataforma.

Així Jordi Joan confirmava que han enviat una carta perquè rectifiquen alguns conceptes, donat que hi ha “items” no valorats a pesar que l’Ajuntament sí que els compleix, amb la qual cosa Tavernes podia assolir un lloc superior, que ha ja ocupat en altres ocasions.

Tavernes acompleix 86 dels 152 indicadors en que treballa Dyntra, però una simple visita al web de Dyntra i al municipal permet afirmar que, com afirmava l'alcalde,  en són molts més. Així l’empresa no ha considerat “items” com la retransmissió dels plenaris en directe, la publicació de les preguntes de control de l’oposició,  l’existència d’una ordenança municipal de transparència, les despeses per dietes i viatges, les retribucions per assistència a plenaris i comissions, l’inventari de bens, el pla d’igualtat de gènere, diguem aquests per citar-ne només alguns,  que s'acompleixen i farien que Tavernes ascendirà en el llistat.

Tal com hem dit en moltes ocasions, una de les preocupacions majors del govern de Compromís ha estat sempre informar de tota la gestió municipal, cosa que es fa amb un web molt complet, que no té res a vore amb les existents amb altres governs o la publicació dels BIMs o fins i tot la posada en marxa de la mateixa ràdio municipal per trencar l'opacitat d'anteriors governs.

Elaboració pròpia

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: igual interessa liquidar, per a refundar i renovar: Parlem de la Mancomunitat

S'ha parlat molt aquests dies de la Mancomunitat de la Valldigna. Una cosa sembla que sí que ha quedat clara: hauria d’haver complert els objectius que se li suposen a aquestes entitats: prestació de serveis mancomunats. Tot amb l'objectiu de que siguen de més qualitat i els més barats als pobles. No cal ni dir que des de la creació, l’any 2002, no ha complit res de res d'eixe fonamental objectiu. Ha quedat ben pales amb les manifestacions que hem pogut llegir aquests dies de tots. De tots.

Tavernes, obligada per una greu situació econòmica derivada d'una nefasta gestió dels governs anteriors, va aprovar en plenari que se n’eixia de l’entitat. El cost li era insuportable. I ho van dir: No és que el govern de Tavernes no crega en la Valldigna, no era una qüestió de sentiments sinó econòmica. La mateixa raó per la qual Barx es va separar  fa uns anys. I ningú va armar ni pols ni rebombori. Ara, Barx no aporta vora el 75% dels diners, com aporta Tavernes.

Tavernes durant 16 anys ha aportat vora el 75 % del pressupost total, les tres quartes parts. El total desemborsat  tots aquests anys està al voltant dels 4’1 milions d’euros per no aconseguir l'objectiu bàsic que ha de tindre una Mancomunitat. 

Una aportació que va arribar alguns anys fins els 450.000 euros amb altres governs. Eren altres èpoques i altres governs quan es disparava amb pólvora de rei. El govern de Compromís, en plena crisi i amb un Ajuntament endeutat fins a les orelles, va haver d'imposar control estricte i rebaixar quotes.  Si mirem números del 2011 al 2017 inclós, i respecte a quotes anteriors governs, si fa no fa, ens hem estalviat  més de 2 milió d'euros.

Mireu números. Així han anat les aportacions fetes per Tavernes:

Legislatura 2002- 2006 amb govern del PP : 1.300.000 euros aproximadament

Legislatura 2007-2010 amb govern PP: 1.612.468 euros

Legislatura 2011-2014 amb govern Compromís:  928.600 euros

Legislatura actual: 313.073 euros

Total 4’1 milions,  si fa no fa. Uns diners que haurien pogut solucionar moltes coses a Tavernes d'haver-los destinats al poble. És complicat lar -ne del cost i no haver tingut cap servei mancomunat.

Què mancomunem?

A Tavernes li ha suposat 4’1 milions per a no complir l'objectiu de mancomunar cap servei, ni tan sols l’aigua potable, malgrat la visita a les “aigües” de Barcelona, on després cadascú va tirar pel seu costat. S'hagueren pogut mancomunar serveis de les policies locals, un servei de vigilància forestal i manteniment de senders, vigilància rural, una oficina de turisme mancomunada quan hi ha potencial de sobra per treballar en eixe camp; un servei de servei d’arreplegada de fems, un servei de manteniment  de parcs ni jardins,  serveis especials com un Gabinet Psicopedagògic de la Valldigna, o un SEAFI comarcal, un arxiver comarcal... podríem dir-ne molts i molts de serveis a mancomunar. El llistat interminable.

Ho hem dit i ho hem repetim: Per a nosaltres sí a la Valldigna, sí a un projecte de serveis comuns per a millorar els serveis als valldignencs, però no a una Mancomunitat com l'actual: per organitzar el Dia de la Valldigna no cal una mancomunitat, com va un polític amb molts anys de vol.  

Tal com s'ha desenvolupat la Mancomunitat ha estat un fracàs. Ja va nàixer morta, potser perquè va ser primer l'interés de cada poble que el comarcal. Si es vol encara una Mancomunitat, potser siga l’hora de liquidar l'actual, refundar-la de nou, amb uns objectius clars i, sobre tot, amb l'obligació d'acomplir-los. Faena i camí hi ha de valent si es vol fer.

Les opinions expressades són dels responsables del blog, de ningú més.

Corredors del Centre Excursionista a la Transgrancanaria Trail

El Centre Excursionista de Tavernes, i per tant la nostra ciutat, va estar representada a la  Transgrancanaria, una de les curses de trail més reconegudes a nivell internacional. 

Ximo Escrihuela Bosch va completar la Transgrancanaria amb més de 125 km i 7.500 metres de desnivell positiu i Adrian Pérez Sánchez la Transgrancanaria Advanced amb 64 km i 3.200 metres de desnivell positiu.

Us incloem una captura del perfil del trajecte de la cursa perquè veieu la duresa i dificultat: tota l'illa de nord a sud.

Tot un èxit per als esportistes valleres. Enhorabona!

La notícia d'inici de la setmana: fred i fred a tota Europa (segons les previsions)

El fred serà notícia en pràcticament tota Europa aquesta pròxima setmana, especialment a partir del dilluns. Una llengua de fred polar travessarà el continent des de Rússia fins al sud de França, i desplomarà els termòmetres a valors fins a 15ºC per sota del normal. També afectarà a la península i  portarà fred intens i  borrasques de l'Atlàntic. 

El  canvi té el seu origen  en l'escalfament de l'estratosfera a altes latituds en les últimes setmanes. I com més es calfa el pol nord, més fred t'envia pel moviment de masses d'aire. Aquest fenomen és conegut com a Escalfament Sobtat Estratosfèric, i fa que el vòrtex polar, una espècie de massa d'aire polar gegant que gira al contrari de les agulles del rellotge en el pol nord, es desestabilitze i s'expandisca cap al sud.

El sobtat desplaçament del vòrtex provoca  l'entrada de fred amb  efectes espectaculars: la llengua glacial arriba a tots els racons d'Europa, fins i tot a la península. El dubte que tenen els meteoròlegs encara és la intensitat que tindrà ací i si ho  notarem com  la resta.

Baixada de temperatures: sí, però no com a Europa

No tindrem el fred intens dels països veïns, però la previsió pot canviar els pròxims dies per l'alta inestabilitat. Les regions més afectades seran les del nord i nord-oest peninsular, amb temperatures entre 4ºC i 6ºC per sota del normal i en  la resta del país baixades de  3ºC per sota de l'habitual.

El desplaçament del vòrtex cap a l'Atlàntic canviarà la direcció de les borrasques cap al sud. I la península està al mig. Si tot segueix igual, i l'anticicló segueix en la seua posició, a partir de la setmana que ve podrem  tenir intens fred pel nord peninsular i abundants pluges en l'oest i sud del país. 

I al País Valencià què?

La massa d'aire de procedència siberiana i una borrasca atlàntica que llançarà vents humits sobre la Vall del Guadalquivir, podrà deixar a partir del pròxim dimarts un episodi  de nevades a l'interior valencià. Segons els experts, tot queda en la formació de xicotetes borrasques mediterrànies capaces de llançar vent humit de l'est que en contacte amb la massa d'aire gèlid pot afavorir les nevades.

Les precipitacions,  pluja o neu, serien en la capçalera i conca alta de rius com el Tajo, el Xúquer, Cabriel o Túria, cosa que millorarà embassaments i aqüífers si es produeixen les nevades, que a l'interior nord de València poden acumular 30 centímetres i en les serres alacantines.
 

Aemet ja parla de nevades

Aemet ha fet públic el seu pronòstic per a aquests dies en el nostre territori. El cel estarà poc nuvolós o buidat aquests dies amb temperatures que pujaran algun grau, sobretot en les hores centrals del dia.  A la vesprada hi haurà un augment de la nuvolositat amb alguna pluja en la meitat nord.

La cota de neu es mantindrà alta, entre 900 i 1.000 metres, amb temperatures mínimes en ascens i les màximes en descens. Vent variable fluix tendint a est i nord-est fluix, amb intervals de moderat en el litoral que aportarà la humitat necessària per a les precipitacions.

El  dimarts predomini de cel cobert amb pluges, cota de neu entorn de 200-400 metres a Castelló, 400-800 a València i 800-1000 metres a Alacant. Les temperatures en descens, més les màximes que baixaran entre 6 i 10 graus.

Nerea Prieto Romero, campiona autonòmica juvenil en kumite

La karateka Nerea Prieto Romero, del Club de Karate la Valldigna, ha estat la guanyadora del campionat autonòmic juvenil en la modalitat de kumite (combat), celebrat avui dissabte a la localitat de Benidorm. Amb aquest triomf la karateka es guanya tot el dret de participar en el campionat d'Espanya per al qual ha estat seleccionada.

La nostra enhorabona.