La primera gran decisió de Diana Morant al front del PSOE valencià: no exigir el fons d'anivellament que demanava el govern del Botànic

 

Fa uns dies les Corts Valencianes van aprovar una Proposició No de Llei (PNL) que exigia al govern de Pedro Sánchez la implantació d'un fons d'anivellament de 1.782 milions anuals per al País Valencià fins que s'aprove la reforma del sistema de finançament autonòmic. El sistema actual de finançament autonòmic va caducar en el 2014, i resulta de gran perjudici a valencians i valencianes (vore quadre de dalt)

La PNL la va impulsar el PP per aconseguir més diners per als valencians i valencianes i només la va recolzar Compromís, que havia presentat esmenes acceptades. Vox va votar en contra seguint el que és costum: sempre en contra dels temes autonòmics i també va votar en contra el PSOE que fins ara s'havia mostrat a favor de la reforma del sistema i també, de la creació d'un fons d'anivellament.

Va ser una decisió personal de la nova líder del PSOE valencià i ministra del Govern d'Espanya, Diana Morant, qui va donar la instrucció de votar en contra, malgrat que és una reivindicació que els socialistes valencians, amb Ximo Puig al capdavant, han recolzat en els últims anys.

 

La responsabilitat d'impulsar la reforma del sistema de finançament o d'habilitar un fons d'anivellament correspon al Govern d'Espanya. Una de les raons del grup socialista per a oposar-se a la PNL és que hi ha un pacte de passades legislatures en Les Corts Valencianes per a reformar el sistema de finançament i, com que no ha canviat res, consideren que és una mera maniobra del PP per a "ficar el dit en l'ull a Pedro Sánchez".

L'entorn de Morant assegura que la nova líder no vol entrar en debats parany, però així i tot els socialistes valencians s'han posicionat en contra d'una mesura que havien defensat fins ara mentre eren govern del Botànic i el seu vot en contra és oposar-se a la petició d'uns fons que són importants per a finançar la sanitat, l'educació i els serveis socials. 

 

Diana Morant públicament recalca sovint que els governs de Pedro Sánchez s'han preocupat d'esmenar i compensar l'infrafinançament valencià en els últims anys. Una qüestió discutible perquè una solució que naix de la generositat puntual d'un govern és un pegat al no figurar en cap llei com a obligatori. I a tindre en compte que l'arribada de més diners en els últims anys al País Valencià no ha millorat la seua situació dins de la mitjana espanyola: seguim en la cua.

 

 Evidentment el desig de no alinear-se amb el PP -ni amb Compromís- i d'ací la seua votació es veu com a una decisió política, en la línia d'oposició dura, i en una confrontació similar a la que es dóna en l'àmbit estatal, amb acords impossibles entre els dos partits. Una línia que, convé recordar, va ser la seguida pels populars valencians quan governava el Botànic.

I com es diu a Tavernes, a pagar-la "poca roba", o siga el poble valencià.

Segons l'article de Valencia-Plaza "La primera gran decisión de Morant: desmarcarse del PP y no exigir el fondo de nivelación"