Avui dimecres, dia 1 de maig, se celebra en gairebé tot el Món el Dia del Treball, una jornada reivindicativa del moviment obrer nascuda durant la Revolució Industrial i que va ser declarada festiva el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional el 1889.
La idea naix de l'homenatge a un grup de sindicalistes nord-americans condemnats per participar en la vaga de l’1 de maig de 1886 a Chicago, en reivindicació de les 8 hores laborals. Les organitzacions laborals i sindicals estaven al carrer, com hem dit, per reclamar i exigir una jornada laboral de vuit hores que la patronal no complia, tot i que la Llei Ingersoll la reconeixia.
La vaga va durar tres dies, fins al 4 de maig, dia en que va tindre lloc la denominada Revolta de Haymarket, durant la qual un desconegut va llançar una bomba a la policia que dissolia una manifestació de forma violenta. Van ser detinguts vuit obrers i cinc foren condemnats a morts. La vaga va acabar amb milers de treballadors ferits i molts despatxats del treball, una majoria eren immigrants europeus.
Els fets marcaren l'inici d'una jornada que se celebra a quasi tots els països, tot i que Estats Units i el Canadà la celebren el primer dilluns de setembre amb el nom de Labor Day. La reivindicació de les vuit hores de feina no arribarà a Espanya fins al 1919, amb la vaga de La Canadenca, quan la plantilla de l'empresa elèctrica entre febrer i març es va declarar en vaga i, de rebot, Barcelona es va quedar sense sense llum, sense pa i sense serveis mínims.
La festa de l’1 de maig adquireix gran importància en finalitzar la segona guerra mundial sobre tot per l'augment de països de règims socialistes, cas de l’antiga Unió Soviètica, i gràcies també a la propaganda i importància que se li donava al dia en els països de la seua influència.
L’Església, durant el papat de Pius XII, va declarar el dia com a la festivitat de Sant Josep Obrer, un intent de fer més suau la reivindicació i la lluita laboral que representava la jornada.
 |
| Revolta de Haymarket |
L'1 de Maig a l'estat espanyol
A l'Espanya l'1 de Maig no va començar bé. En l'època de la Restauració, amb socialistes i anarquistes dividits, es va aconseguir el 1890 que 30.000 persones es manifestaren a Madrid.
En els anys següents, les autoritats van respondre les mobilitzacions amb repressió, de manera que fins a 1902 no es va celebrar amb actes públics, després del qual arribava un temps de tolerància, i les manifestacions eren l'acte central de les celebracions que s'amenitzaven per bandes de música que interpretaven himnes obrers.
Les protestes van tornar en 1921 amb un 1 de Maig que exigia responsabilitats per la guerra de Marroc on els obrers posaven la sang, perquè els privilegiats es deslliuraven del servei militar a canvi d'una aportació econòmica. El desastre de la guerra impulsava el dictador Miguel Primo de Rivera a ocupar el poder. Durant el seu mandat les úniques celebracions permeses del Dia del Treball havien de fer-se a porta tancada.
En la Segona República, les organitzacions obreres van gaudir de més llibertat, però no de més unió. El primer 1 de Maig, en 1931, es va celebrar amb enfrontament polític: Els socialistes volien una jornada lúdica mentre els anarquistes apostaven per un dia de lluita. Cinc anys després, 1 de maig de 1936, la festivitat reflectia l'ambient de tensió en una nació polaritzada entre l'esquerra i la dreta. A Madrid van eixir al carrer mig milió de persones, entre ensenyes republicanes i banderes roges.
En la Guerra Civil, l'1 de Maig només es commemorava en la zona republicana. En el territori sublevat franquista va estar prohibit per ser una jornada símbol de l'esquerra i de la lluita de classes.
Festa d'Exaltació del Treball Nacional.
En 1939, amb la victòria franquista es van il·legalitzar els sindicats i els partits d'esquerra. Només es permetien les aclamacions al nou Estat, però l'1 de Maig tradicional, Franco el va convertir en el 18 de juliol, aniversari del “alçament nacional”, amb una festa d'Exaltació del Treball Nacional.
Després de la Segona Guerra Mundial, amb el planeta dividit en un bàndol capitalista i un altre socialista, l'Església catòlica va voler assignar un sentit cristià a l'1 de Maig i, com hem dit, va establir la festivitat de Sant Josep Artesà, o Sant Josep Obrer.
La dictadura de Franco celebrava el dia de Sant Josep Artesà amb actes del sindicat vertical, destinats a cantar les glòries del règim. La lluita de l'esquerra es limitava a concentracions urbanes, no arribaven a ser manifestacions, que eren dissoltes per la policia amb facilitat,
El dictador va morir el novembre de 1975 i les organitzacions sindicals van ser legalitzades a l'abril de 1977, però la primera celebració autoritzada va ser en el 1978, celebrada conjuntament pels dos grans sindicats UGT i CCOO, però en 1983 es va trencar la unió fins a la vaga general del 14 de desembre del 1988, que recuperaren la concòrdia. Des de llavors, al costat de les reivindicacions laborals, s'ha protestat per altres assumptes: en 2003 per la invasió de l'Iraq, secundada pel govern del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada