L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.479
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:34.923

dijous, 7 de setembre del 2023

La polèmica del protocol de col·locació en la Baixà: ¿processó cívica o religiosa en els origens? Ho expliquem


La processó del dissabte de la "Baixà" del Santíssim Crist de la Sang, patró de Tavernes, marca l'inici oficial de les Festes Majors, i s'espera siga la primera vegada que s'aplique la resolució de l’alcaldia sobre el protocol de col·locació dels membres de la corporació municipal en les processons, especialment les de la "Baixà" i la "Pujà" sense oblidar les del "Sant Soterrar" i "Corpus", a les quals solen assistir les autoritats locals.
 
Una normativa que ha suscitat polèmica, que ha estat criticada pel PP i sobre la qual la seua portaveu, Eva Palomares, ha demanat la retirada del protocol, perquè "es tracta d'un acte religiós, en el qual l'Ajuntament no hauria de dir res perquè no l'organitza. Hauria de permetre's una distribució dels partits i regidors per consens", segons publica avui Valencia-Plaza.
 
El protocol aprovat indica que en les processons l’ordenació dels regidors es farà des de darrere cap avant, és a dir, s’iniciarà per darrere i en el lloc de major preeminència anirà l'alcalde/essa, única persona que ocuparà la part central, mentre la resta de regidors s’ordenaran en columna a dreta i esquerre, per major preeminència i arribar fins als regidors sense responsabilitat de govern. Si el nombre de participants és imparell, la persona que se situa davant de tots, anirà sense parella.

Eva Palomares ha criticat aquesta mesura i ha recordat que el PSOE va presentar una moció l'estiu del 2015 on va proposar que els regidors no acudiren com a representants públics a actes religiosos, i si ho feien fora a títol particular, cosa aprovada en el ple. "Han passat (el PSOE) de no voler que els regidors vagen a actes religiosos a, ara quan tenen l'alcaldia, imposar un ordre i controlar qui assisteix i qui no ho fa" ha dit Palomares en declaracions a Valencia-Plaza.

 
 
 
La polèmica processó cívica versus religiosa: La "baixà", una iniciativa de l'Ajuntament del 1885

Ací pot sorgir, en base al mateix origen, la pregunta de si la Baixà i la Pujà són estrictament religioses, o com la processó de la Senyera de València és un acte cívic, que amb el pas del temps ha adquirit també un valor religiós, en estar dedicada al Crist de la Sang. 

Una pregunta per a resoldre definitivament pels historiadors, espigolant les actes del 1885 o posteriors, i esbrinant exactament les dades històriques. El que si està clar es que la "Baixà" s'entronca i és l'origen de les Festes del Poble, i que ara per ara, amb les dades que coneixem, cal remuntar-se en la història a finals del segle XIX, a l'any 1885, fa 138 anys, on es parla que va ser una iniciativa municipal, de l'Ajuntament de l'època, baixar el Crist del Calvari, tot i que va sumar el caràcter religiós pel objectiu buscat en la primera "Baixà": l'ajuda del Crist de la Sang. 
 
El colera morbo va presentar a Espanya diversos episodis al llarg del segle XIX (1834, 1853, 1865 i la quarta en 1885). Aquest darrer any,  1885,  Tavernes, com tantes altres poblacions valencianes, patia els efectes de la que era l'epidèmia més greu de còlera morbo, i les cròniques de l'època ens parlen de centenars de veïns i veïnes afectats,  en un cens estimat sobre les 6.000 persones de Tavernes. 
 
 
 
 
Va ser el propi Ajuntament qui va organitzar una comitiva cívica per baixar el Crist des de l'ermita del Calvari a la parròquia de Sant Pere, única que aleshores tenia la població, amb la petició de clemència i ajuda al patró.  Conten les cròniques, que el Crist va baixar enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per eradicar l'epidèmia.
 
 Passats els efectes del còlera morbo, i com a agraïment, el 26 de juliol del 1885 l'Ajuntament va aprovar organitzar de manera solemne la pujada a l'ermita. El 9 d'agost una comitiva cívica presidida per l'Ajuntament i que tancava els sons de la Banda Primitiva de Xàtiva va pujar al Calvari, amb predicació del canonge de la seu de València, José Cirugeda. La nit d'aquell 9 d'agost, un gran riu humà precedit de traques i  els sons del tabalet i la dolçaina va efectuar la primera pujada coneguda, 
 
L'Ajuntament a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festes en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes per la seua intervenció en l'eradicació del còlera morbo, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre com calia aquestes festes. I així els anys successius, fins passar a ser festes anuals dedicades al patró amb canvis i modificacions amb el pas del temps, sobre tot durant el franquisme, quan augmentarà i acreixerà més que res el component religiós. Són l’origen de les actuals Festes del Poble o Festes Majors de Tavernes.