L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.771
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 54.398

dissabte, 9 de setembre del 2023

La processó de la "Baixà" del Crist de la Sang, patró de Tavernes, dóna inici oficial a les Festes del Poble 2023

El Crist travessa les portes del Calvari

 

 La tradició és la tradició, i Tavernes avui amb la "Baixà" del Santíssim Crist de la Sang des de l'ermita del Calvari a les 21 hores dóna inici oficial  a les Festes Patronals 2023, tot i que com passa des de fa unes dècades ahir divendres i avui hi ha programats actes festius.

Són 138 anys de celebració de la "Baixà", com ja hem publicat  iniciada a l'any 1885 quan l'Ajuntament de la ciutat va decidir baixar el Patró de Tavernes des del Calvari fins a l'església de Sant Pere, única existent a la ciutat, amb la finalitat que els vallers i valleres pogueren demanar-li ajuda per lliurar-se l'epidèmia del còlera morbo que assotava la ciutat, com a tantes localitats del País Valencià i estat espanyol.

La comitiva organitzada per l'Ajuntament va baixar el Crist, segons conten les cròniques, enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per eradicar l'epidèmia. Quan va passar el còlera morbo en senyal d'agraïment  el 26 de juliol d'aquell any 1885 l'Ajuntament va organitzar de manera solemne la "Pujà" a  l'ermita. 

Va ser el 9 d'agost quan una nova comitiva cívica presidida per l'Ajuntament i que tancava els sons de la Banda Primitiva de Xàtiva va pujar al Calvari, amb predicació del canonge de la seu de València, José Cirugeda. La nit d'aquell 9 d'agost, un gran riu humà precedit de traques i  els sons del tabalet i la dolçaina va efectuar la primera pujada coneguda.

 

Baixada del Crist pel carreró de la pujada al Calvari

 

L'Ajuntament a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festes en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes per la seua intervenció en l'eradicació del còlera, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre com calia aquestes festes. Seria el primer regidor de festes de Tavernes. 

La celebració els anys successius va determinar que, a poc a poc, foren festes anuals dedicades al patró i l’origen de les actuals Festes del Poble o Festes Majors de Tavernes, que han tingut canvis i modificacions pel pas del temps i va ser durant el franquisme quan augmentarà i acreixerà més que res el component religiós. 

Les Festes del Poble han tingut canvis en les dates de la celebració. Habitualment i fins la dècada dels anys 1970 les festes s'iniciaven la darrera setmana de setembre, condicionades per les tasques derivades de la sega de l'arròs, un producte de gran importància a la nostra ciutat fins la desaparició del conreu per la dessecació de les terres d'aiguamoll de la Partida. Eixa data feia que alguns anys se solaparen les festes valleres amb les de Gandia. Va haver també en els anys 1970-1980 la celebració en el més d'agost, cosa que va resultar un fracàs, i finalment es van fixar el segon dissabte del mes.

Com hem dit, avui hi ha programats altres actes festius, com el concurs de xarangues, la mascletà, el festival de balls populars a la Plaça Major...  us oferim el quadre amb la programació oficial d'avui.