La “primavera valenciana” va suposar que milers d'estudiants es manifestaren pels carrers de València contra les retallades a l'educació pública del govern del PP. Ara, amb el canvi de govern, les escoles concertades agrupades en la plataforma Mesa per l'Educació en Llibertat, s'han tirat al carrer amb el suport del PP i de Ciudadanos
El dijous que ve han convocat una concentració per a criticar l'"atac" a l'educació concertada i per "la llibertat d'elecció". Però, de debò hi ha motius per a protestar?
Xifres: Existeixen 2.796 centres educatius en el País Valencià, i d'ells 1.700 són públics i 429 són concertats, segons dades del curs 2015-2016. Amb 781.228 alumnes en aquest curs escolar que acaba, només un 27,43% estudien en un col·legi o institut concertat.
La xarxa concertada va estar protegida durant els governs del PP, tant que fins i tot un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, òrgan oficial encarregat d'auditar els comptes, posava en solfa els col·legis concertats per cobrar als pares de forma indeguda diversos conceptes com el material escolar o els uniformes, així com que els exigira quotes obligatòries o que se'ls diguera que les compres del material escolar es realitzaren en determinats establiments.
L'informe revelava l'existència d'alliberats sindicals que haurien cobrat dels diners de la conselleria destinat a les nòmines dels professors sense realitzar labors docents. Haurien realitzat tasques com alliberats sindicals per a dues organitzacions de caràcter catòlic: la Federació de Religiosos de l'Ensenyament (FERE) i la Federació de Centres de l'Ensenyament Valencià (Feceval). Aquests pagaments valorats en prop de 2 milions d'euros estan ara sota la lupa dels tribunals.
El model d'elecció de col·legi del districte únic que va implantar el PP provocava que els centres escolliren a les famílies i no les famílies als centres. I açò comportava fractures socials: Un 40% de l'alumnat de l'educació pública correspon a famílies amb risc de pobresa, mentre que en la concertada el nivell baixa al 9,5%, tal com va denunciar el Conseller Marzà fa uns dies en el parlament valencià.
L'educació pública tremolava fa uns anys per la proliferació de centres en barracons i per les més de 400 unitats eliminades des del curs 2012-2013. El nou govern ha capgirat això, i ha imposat els mateixos criteris a tots els centres sostinguts amb fons públics, o siga amb els diners del contribuent. I s'ha prohibit a la concertada cobrar les quotes obligatòries i s'ha eliminat el districte únic. És a dir, els privilegis amb els quals comptaven aquests centres. Ha sigut "la fi de la barra lliure de la concertada", en paraules de Marzà.
Xifres: Existeixen 2.796 centres educatius en el País Valencià, i d'ells 1.700 són públics i 429 són concertats, segons dades del curs 2015-2016. Amb 781.228 alumnes en aquest curs escolar que acaba, només un 27,43% estudien en un col·legi o institut concertat.
La xarxa concertada va estar protegida durant els governs del PP, tant que fins i tot un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, òrgan oficial encarregat d'auditar els comptes, posava en solfa els col·legis concertats per cobrar als pares de forma indeguda diversos conceptes com el material escolar o els uniformes, així com que els exigira quotes obligatòries o que se'ls diguera que les compres del material escolar es realitzaren en determinats establiments.
L'informe revelava l'existència d'alliberats sindicals que haurien cobrat dels diners de la conselleria destinat a les nòmines dels professors sense realitzar labors docents. Haurien realitzat tasques com alliberats sindicals per a dues organitzacions de caràcter catòlic: la Federació de Religiosos de l'Ensenyament (FERE) i la Federació de Centres de l'Ensenyament Valencià (Feceval). Aquests pagaments valorats en prop de 2 milions d'euros estan ara sota la lupa dels tribunals.
El model d'elecció de col·legi del districte únic que va implantar el PP provocava que els centres escolliren a les famílies i no les famílies als centres. I açò comportava fractures socials: Un 40% de l'alumnat de l'educació pública correspon a famílies amb risc de pobresa, mentre que en la concertada el nivell baixa al 9,5%, tal com va denunciar el Conseller Marzà fa uns dies en el parlament valencià.
L'educació pública tremolava fa uns anys per la proliferació de centres en barracons i per les més de 400 unitats eliminades des del curs 2012-2013. El nou govern ha capgirat això, i ha imposat els mateixos criteris a tots els centres sostinguts amb fons públics, o siga amb els diners del contribuent. I s'ha prohibit a la concertada cobrar les quotes obligatòries i s'ha eliminat el districte únic. És a dir, els privilegis amb els quals comptaven aquests centres. Ha sigut "la fi de la barra lliure de la concertada", en paraules de Marzà.
Els nous criteris d'igualtat entre la pública i la concertada ha impulsat la creació de la plataforma en defensa de la concertada: la Taula per l'Educació en Llibertat, integrada pel PP i per sindicats i patronals d'escoles i col·legis concertats i privats. I de seguida s'han iniciat les critiques per l'eliminació del districte únic, qualificat com a atac a "la llibertat d'elecció"; s'ha dit que es vol "asfixiar" als centres concertats i a tot això s'ha sumat les queixes per la prohibició de les quotes.
I ells parlen d'“asfíxia” quan els mòduls (els diners que rep cada col·legi concertat) és dels més alts d'Espanya: el cost en el País Valencià de cada aula és de 60.683 euros, mentre que en les Illes Balears, per exemple, el preu és 38.000 euros, segons les dades que va expressar el Conseller Marzà en una compareixença en les Corts Valencianes.
L'arranjament escolar ha estat el que més ha encès els ànims de la concertada. La Conselleria ha suprimit 36 unitats de la concertada, però s'han creat 33 noves aules, o siga, el balanç net són 3 unitats perdudes. I no se suprimeixen perquè sí, sinó perquè eixes aules no arriben a la ràtio que marca la llei, i açò, com fa uns dies ha fallat el Tribunal Suprem, és complir amb la legalitat de la LOCME.
Però globalment el sistema educatiu guanya i molt, gràcies a que el nou govern ha recuperat centenars i centenars de les aules públiques tancades pel govern del PP.
El nou govern vol igualar els criteris per a tots els centres sostinguts amb fons públics perquè la premissa ha de ser que l'escola concertada està para on no pot arribar la pública, i no a l'inrevés com va ser la política del PP.
A nosaltres, vist el que va passar fa uns anys i el que ara passa, ens fa l'efecte i més encara en comprovar els nuls arguments de l'educació concertada per a protestar, que realment el que vol és no perdre els seus privilegis. Sense oblidar l'horitzó electoral del 26-J.
L'arranjament escolar ha estat el que més ha encès els ànims de la concertada. La Conselleria ha suprimit 36 unitats de la concertada, però s'han creat 33 noves aules, o siga, el balanç net són 3 unitats perdudes. I no se suprimeixen perquè sí, sinó perquè eixes aules no arriben a la ràtio que marca la llei, i açò, com fa uns dies ha fallat el Tribunal Suprem, és complir amb la legalitat de la LOCME.
Però globalment el sistema educatiu guanya i molt, gràcies a que el nou govern ha recuperat centenars i centenars de les aules públiques tancades pel govern del PP.
El nou govern vol igualar els criteris per a tots els centres sostinguts amb fons públics perquè la premissa ha de ser que l'escola concertada està para on no pot arribar la pública, i no a l'inrevés com va ser la política del PP.
A nosaltres, vist el que va passar fa uns anys i el que ara passa, ens fa l'efecte i més encara en comprovar els nuls arguments de l'educació concertada per a protestar, que realment el que vol és no perdre els seus privilegis. Sense oblidar l'horitzó electoral del 26-J.
1 comentari:
La diferència entre el PP i la resta del món, és que repetint una mentida 1000 vegades, volen fer-la veritat. Com diria ma mare: Açò és per a guapos i valents.
Publica un comentari a l'entrada