Hi ha coses que no suporten una mínima anàlisi seriosa a partir de les dades i és el que passa amb l’ensenyament concertat i els concerts educatius al País València.
Fa unes setmanes, alimentades per la dreta del PP i Ciudadanos, hem viscut manifestacions, concentracions i protestes contra la Generalitat per part d'un sector de la patronal de la concertada. Els motius: no estan conformes que la Conselleria d’Educació recobre, a poc a poc les inversions que el PP va deixar de fer en l’ensenyament públic, no estan d'acord que, a poc a poc, es minve l’efecte desastrós de les retalladles del govern del PP.
Això no ho volen, ni el PP, ni Ciudadanos ni un gran sector de la patronal de la concertada, que no cal ni dir a quina ideologia serveixen.
Dades de concerts educatius
La partida destinada a concerts educatius i subvencions de la privada es va reduir un 2,9% en el País València en els anys de la crisi, quan la mitjana estatal va ser del 4’1% (el territori MEC està en el 14%), la qual cosa suposa en el territori valencià i per a la privada una de les dades menys agressives del conjunt Espanya.
Exemples numèrics: Ací, entre el 2009 i el 2013 es passa de 674 milions a 655 milions, una diferència de 19 milions. Una dada més beneficiosa i molt allunyada, per exemple dels 141 milions de Catalunya (-12'6%), els 51 milions del País Basc (-7'8%) o els 57 milions d'Andalusia (-7'1%).
Reducció del 19’9% en el presupost d’Educació
L'informe de CC.OO. 'Crisi econòmica i finançament educatiu: evolució de la inversió (2009-2013)', presentat a Madrid, revela que en els anys de la crisi el País Valencià va reduir el pressupost autonòmic destinat a Educació un 19,9%, la qual cosa en termes absoluts suposa una retallada de més de 912 milions d'euros, un 14% superior a la mitjana nacional.
O siga, si globalment es va reduir un 19’9% el pressupost en educació i la part de concerts de la privada, com hem dit, es va reduir només un 2’9%. ¿Qui va patir realment les retallades pressupostàries? Blanc i en botella, llet. L’ensenyament públic ha patit amb les dades en la mà una reducció pressupostària del 17% durant aqueixos últims anys.
Però hi ha més: si es descompta del total la partida per a concerts educatius i subvencions, la inversió per a la resta de necessitats educatives públiques va ser de 2.326 milions d'euros en 2013 per 3.048 milions en 2009, o siga una retallada de 722 milions d'euros, una baixada del 23,7%, superior a l'esmentada del 19,9%.
¿Amb dades com aqueixos en la mà, què pot argumentar la dreta del PP i Ciutadans? Que pot argumentar aqueixa part de la patronal de l'ensenyament privat que s'ha queixat i manifestat al costat del PP i Ciutadans? Pensem que res.
Però hi ha una altra dada interessant en l'estudi: hi ha hagut increment de la escolarització, i la reculada de la inversió pública per alumne/a és molt superior a la caiguda de la despesa pública global. O siga es van multiplicar els efectes de la retallada en la pública, que segons aqueix estudi han sigut brutals i superiors al 25% en tan sol 4 anys a Cantàbria, Catalunya, La Manxa i, sí... també en el País Valencià.
En tota Espanya, la despesa pública en educació ha caigut durant la crisi el 9,66%, segons es desprèn de les dades del mateix informe, una caiguda que ens porta al 1990 (9,63%), i fins i tot estan per sota dels de 1988 (9,79%) quan es va aprovar la Logse.
En números, les polítiques aplicades entre el 2009 i el 2013 han suposat una retallada total en inversió educativa de quasi 9.000 milions d'euros, en passar dels 53.895 milions de 2009 als 44.974 de 2013. La xifra sona, com menys, preocupant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada