L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.895
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
78.469

divendres, 30 de setembre de 2016

Demà dissabte teatre infantil a la Casa de la Cultura


La regidoria de Cultura ofereix demà la representació de l'obra "Martina i el bosc de paper" del grup "L'Horta Teatre" dirigida a un públic infantil entre 3 i 6 anys. El preu de l'entrada serà 3'5 euros.

La proposta de "L’Horta Teatre" és molt visual amb manipulació d’objectes i titelles que endinsa els menuts en el món de la natura i els ensenya a estimar-la com un amic més.
L'argument és el següent: Martina és una xiqueta de paper que viu en una casa de cartó. Un dia troba una papallona preciosa i, contenta i pagada, la caça i la guarda en una gàbia. Buscant-ne més s’endinsa en el bosc, on toparà amb uns companys força especials: un elefant poreguita, una girafa presumida i molts més amics. Tots ells l’ajudaran a tornar a casa. Pel camí nevarà, plourà i el sol escalfarà la terra; naixeran plantes i flors, i volaran els pardals i les papallones… Així és com Martina descobrirà que la natura ha de ser lliure i s’ha de cuidar.

Quatre fragments de crani d'Homo neanderthalensis (125.000 anys) i un bifaç excepcional entre les troballes arqueològics de Bolomor 2016


Josep Fernández valora la campanya 2016
El director de les excavacions del jaciment de Bolomor, Josep Fernández, va efectuar ahir al Saló de Plenaris un resum valoratiu del que ha estat la campanya 2016 en la qual s’han recuperat un total de 156.249 elements arqueològics. Entre els assistents representants de les entitats i associacions valleres i membres del consistori de Compromís, PP i EU.

 D’aquest, 148.124 elements corresponen a restes faunístiques, és a dir, dels animals que van consumir els homínids durant les ocupacions temporals a la Cova de Bolomor. Es tracta de restes de diferents animals, entre els quals trobem de major a menor presència els cérvols, ur, tortugues, cavalls, conills, cabra, rinoceronts o hipopòtams i macacos.

 El segueixen en quantitat els elements lítics, és a dir, eines i restes de talla de matèries com el sílex, pedra calcària o quarsita, en un total de 8.125 i sempre associats a l’activitat de caça i animals consumits. 

El bifaç "Vilanova". Observeu la grandària en relació a la mà
 
 El bifaç “Vilanova” 

 Entre les peces lítiques trobades destaca una que, sens dubte, és un dels elements més singulars no només de la campanya d’enguany, sinó de les realitzades fins al moment.

 És un bifaç de 16 cm de llargada, una eina característica dels homínids del Paleolític antic, que són raríssimes de trobar – excepcional indicava Josep Fernández – en contextos d'hábitat en cova i més encara en el nostre territori.

Josep Fernández explicava que el bifaç, que va ser elaborat amb pedra calcària de la Valldigna, va ser trobat en el nivell Xlllé, aproximadament uns 240.000 anys, i segurament degué ser oblidat per un homínid en emprendre el viatge i abandonar la cova.

És l'única peca documentada a Bolomor, i eixe fet ha portat els investigadors fins i tot, a batejar-la i donar-li nom propi: “Vilanova” en honor al científic valencià Juan Vilanova Piera que el 1867 va descobrir Bolomor per a la ciència, i també en honor a l’esperit inquiet i d'incansable viatger d’aquest il·lustre valencià per tota Europa defensant l' arqueologia.

Altres estris lítics exposats exhumats enguany
Cal indicar que els bifaços estan molt relacionats amb els viatges i els escorxadors dels homínids. Són eines de grans dimensions, tallades per les dos cares i amb una gran silueta tallant. Aquesta morfologia dota a aquestes peces d'una gran versatilitat i serien molt útils en les freqüents migracions dels grups humans.

 L’home de Bolomor usava aquesta bifaç per a processar cam i també treballar altres matèries com la fusta (raspar, esberlar o perforar). Eren eines que podien ser reafilades i, fins i tot, emprar-se al final de la seua vida útil, com a nucli de matèria primera per a elaborar altres estris. És per això que no solen documentar-se en jaciments en cova en ser eines per a ser emprades fora d'aquests llocs d'habitació. 

Fragments ossis cranials exhumats enguany.
 Quatre fragments cranials humans 

 Si excepcional és la troballa del bifaç “Vilanova” no menys excepcional és la troballa de quatre fragments cranials humans d'individus de l'espècie Homo neanderthalensis en el nivel IV amb una antiguitat de 125.000 anys. En dos d’aquests fragments es pot observar la fractura coincident que ha permés situar la peça única que formen en la zona parietal.

 Aquesta troballa amplia el conjunt de restes humanes (un caní superior, un molar inferior, un altre fragment gran parietal, la part central d’un peroné) exhumades a Bolomor al llarg de 27 anys d’excavacions i que són les restes humanes més antigues del País Valencià.

Fernández confirmava que aquestes restes òssies han estat certificades per Juan Luis Arsuaga, del Centre UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humano, en col·laboració amb el Departament de Genètica Evolutiva de l’institut alemà Max Planck, s’estudiarà la genética d'aquestes restes valleres i quina és la relació filogenètica amb altres grups neandertals europeus.

 L’observació dels quatre fragments permet apreciar que un està cremat. I això obri el camp a diverses hipòtesis on no es pot descartar un canibalisme amb ús incluït del foc.

 Són les troballes més importants d’aquesta campanya d'excavació, però no podem oblidar que ara queda la dura tasca d'analitzar-les detalladament, per extreure les dades històriques que contenen. Una tasca que és fruit de l'esforç, no remunerat, d'un gran equip científic que comença a vore Bolomor no com aquella utopia llunyana sinó com a una realitat més pròxima i que són ells qui l’han anat aconseguint any rere any amb el treball i esforç constant. 

Restes d'ossos d'animals (d'esquerra a dreta cèrvol, cavall, ur, hipopòtam, cabra, macaco)
 
 Bolomor 2016 “L’ús del foc per l’home va nàixer a Bolomor” 

 Les excavacions ordinàries d’enguany a Bolomor han comptat amb un major suport financer i institucional, cosa que ha permés el treball durant els mesos d'agost i setembre de dos equips de 40 persones excavant de forma continuada, i també de millorar la infraestructura de la cova amb la qual cosa s’han optimitzat els treballs.

 Això ha convertit el jaciment en un lloc més accessible, més didàctic gràcies també a la ruta habilitada que incorpora una detallada informació del lloc i, més protegit front a possibles actes vandàlics i agents atmosfèrics.

No obstant les millores, i sempre agraint els esforços de tots, un projecte d'aquesta envergadura necessita molt més perquè la seua investigació continue essent un referent internacional i, sobretot, arribe a ser-ho en relació amb la divulgació científica i el turisme cultural, seguint l'estela, encara que amb la nostra pròpia identitat, de projectes com el d'Atapuerca” remarcava Josep Fernàndez. 

Un aspecte de la sala de plenaris
El director de les excavacions va recordar quan va iniciar els treballs, l’any 1989, en que era una utopia, un somni de joventut, i no podia imaginar mai que 27 anys després Bolomor seria objecte d'interés dels científics, però també de milers de persones que, sobretot en el darrer anys i amb les visites programades organitzades en col·laboració amb l’Ajuntament de Tavernes, han visitat el jaciment, amb visites guiades, nocturnes i tallers didàctics. Segons confirmava hi ha encara treball per a uns 50 anys al jaciment.

Actualment hi ha dos sectors d'excavació: El sector nord, on s'excava en extensió (actualment nivells del 240 ca) i el sector oest, que conserva un perfil estratigràfic representatiu de tota la seqüència i que s'ha mostrejat novament per obtenir la que serà, probablement, la seqüència millor datada del Plistocé Mitjà. Aquesta última zona presenta nivells de gran interés en relació a aspectes com l'ús del foc i l’ampliació de l'àrea d'excavació permetrà conéixer amb més precisió quin tipus d'ocupacions i activitats van realitzar els homínids a la cavitat.

Josep Fernàndez es va referir també a les llars de Bolomor de les quals va afirmar que són un referent mundial en l’ús del foc per l’home i sobre tot remarcava que eixe fet anava més lluny perquè permetrà aprofundir en els patrons de la socialització de l’home, i la socialització no podem oblidar que comporta relació i el llenguatge, a més de manifestacions religioses i artístiques. I acabava amb una frase que pot ser premonitòria: “L’ús del foc per l’home va nàixer a Bolomor”.

Els treballs d’excavació s’han combinat amb la presa de mostres per a estudis polínics, els quals s’estan realitzant per l’equip de José S. Carrión, catedràtic de la Universitat de Múrcia. Els mostrejos també van incloure la presa de mostres per a datació, combinant diversos mètodes com la Luminescència, la Ressonància Paramagnètica Electrònica i el Paleomagnetisme, encapçalats tant per la Universitat d’Adelaide (Austràlia) com pel Centre Nacional de Recerca sobre l’Evolució Humana (CENIEH) de Burgos.

Les excavacions es porten desenvolupant de forma sistemàtica des de 1989 sota la direcció de Josep Fernández Peris, i a partir d’aquest any codirigides també per Pablo Sañudo, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Ruth Blasco, investigadora del  CENIEH de Burgos.

L'objectiu fonamental és la divulgació del jaciment de Bolomor. Està permés l'ús del text i les fotografies, però agrairíem citaren la procedència. El text està basat en la transcripció fidedigna (però no en el mateix ordre) de les explicacions de Josep Fernández. Cal agrair totes les facilitades donades per l'equip de Bolomor a l'hora de fotografiar les peces.

Els regidors del PP no s'assabenten de les qüestions que es debaten a les comissions i plenaris

Una de les reunions informatives a l'Ajuntament

Llegim en “Las Provincias” que "el PP vallero, principal partido de la oposición, pide al gobierno nacionalista que suspenda este proyecto" en referència a l'inici de la fase prèvia de la Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable (HMSNU), on es marquen els possibles usos compatibles amb el sòl actualment qualificat com a forestal i rústic.

Les manifestacions publicades al diari vénen a demostrar que el PP no s’ha assabentat ni ha comprés res del projecte. I passem a parlar-ne, però abans cal tindre clares unes quantes coses, com a coneixements inicials:

 - L'inici de la fase prèvia de la HMSNU va ser debatuda i estudiada en la preceptiva comissió informativa d’Urbanisme, on va ser aprovada per unanimitat i sense cap objecció ni presentació d’alternatives o postures contràries de cap partit.

 - L'inici de la fase prèvia de HMSNU va ser aprovada en el plenari de juliol per unanimitat. Això vol dir que el PP va votar a favor. Tampoc cap partit va presentar objeccions.

 - La HMSNU no és un projecte de Compromís sinó del PP iniciat pel govern de Manolo Vidal en el 2008, quan governaven amb majoria absoluta. Ara no és moment de fer-se el “llonguis” o els despistats .

Com veieu, el PP va poder presentar les seues esmenes i observacions en els fòrums polítics on correspon: la comissió i el plenari, i no va obrir la boca. No va dir res, i ara ens ve amb notes de premsa... però bé! Molt en la línia obstruccionista d'eixe partit. Davall teniu les imatges de les actes de la comissió i plenari (cliqueu damunt per engrandir), amb el vot a favor per unanimitat per iniciar el procés de consultes i participació de la HMSNU. 




Dit això, cal indicar que el document previ de HMSNU s’ha redactat seguint les directrius marcades per la Generalitat en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, un document aprovat en l'època quan el PP governava a la Generalitat, i on el PP de Tavernes sembla ser que va presentar cap al·legació o objecció.

 Cal dir que en l'Estratègia Territorial de la C.V. venen determinats per a cada poble els estudis econòmics i de creixement poblacional en un termini llarg, o siga que eixa informació que el PP desconeix està ben clara en les bases mateixes del HMSNU. Ara, si no s’assabenten i desconeixen les lleis i normatives aprovades pel seu partit...

Una altra cosa importat és saber que el document és un estudi previ, i per tant no hi ha res definitiu. Està en cara en els inicis, en la fase d’informació i participació ciutadana com fa sempre aquest govern, on hi hagut quatre reunions informatives als diversos sectors socials (veïnat, associacions, agricultors, industrials i comercials), una d’elles en la platja, a més de publicació del document al web municipal, a un web específic i al BOP.

¡¡¡Tant de bo el PP hagués actuat d’eixa manera en tots els documents urbanístics!!! Només recordar que el PGOU, aprovat el 2004 només amb els seus vots i amb un govern de majoria absoluta, no va gaudir de cap reunió informativa als veïns.

 El PP una vegada més usa la tàctica d’enredar i manipular als veïns de Tavernes, perquè és també completament fals que Compromís estiga planificant que Tavernes siga la zona verda dels municipis del voltant. ¡¡¡Això és completament fals!!! També és completament fals que Compromís va a protegir tot el terme i no deixarà construir. Això també demostra el desconeixement que hi ha del HMSNU perquè eixe document nomes es refereix a zones no urbanitzables i no als terrenys ja programats com urbans o urbanitzables. 

De fet, tot el món sap dels esforços del govern de Compromís per obtindré terreny industrial, per posar en marxa polígons industrials en zones com el Golfo o Teularet, oblidades pel PP durant els 16 anys de govern de majoria absoluta i que ha fet que a la nostra ciutat no es puga instal·lar cap empresa. 

Reunió informativa a l'escoleta de la platja
Una cosa està ben clar en tot aquest projecte del qual estem en la fase prèvia: s’està duent a cap segons les lleis aprovades per la Generalitat (quasi totes aprovades pel PP governant la Generalitat) i per tal de solucionar un conjunt de problemes que té el PGOU com a conseqüència dels molts canvis legislatius des del 2004. 

L’ajuntament, a més de les informacions en reunions, webs i DOCV, es posa a disposició dels veïns per a resoldre qualsevol dubte i no hem d’oblidar que estem en l’inici, en el procés d’informació i al·legacions i qualsevol cosa cohorent es pot canviar si és possible tècnicament i jurídicament. 

Tota la informació la podeu trobar en la web especial de la HMSNU i descarregar els documents: 
 
Tema a banda és que hi haja gent que continue pensant a fer “pelotazos” urbanístics o macroprojectes que van ser desautoritzats en el seu moment per inviables, i que no tenen res a vore amb el tema que parlem.

Els dos PAIs de Tavernes, que alguns tenen en ment, van ser rebutjats en la legislatura 2007-2011 per una Generalitat governada pel PP i amb un govern del PP a Tavernes . Les previsions de dues urbanitzacions de 6,7 milions de metres quadrats, amb 9.200 habitatges per a 26.000 habitants va ser considerada per la Generalitat com a insostenibles des del punt de vista ambiental, a més que es contravenien diverses lleis i normes (la Llei de Costas; la protecció de les dunes litorals, ser zona inundable del riu Vaca i pel Xúquer; afecció a espais protegits) sense oblidar que s’excedia en molt qualsevol possible revisió del PGOU de Tavernes.

MOLT IMPORTANT: Avui divendres dia 30, entra en vigor la nova ordenança de trànsit i seguretat viària



La nova ordenança és un document adaptat a la realitat social i atorga més seguretat jurídica als ciutadans i als agents, a més de recollir aspectes fruit de l’experiència dels darrers anys per tal d’evitar una sensació d’arbitrarietat davant una actuació no prou regulada.

L’objectiu per tant és augmentar la seguretat a l’hora de transitar i millorar les relacions de convivència entre conductors i vianants, vehicles i animals, turismes i autocaravanes. L’ordenança fa una regulació completa de diverses situacions que fins ara no estaven especificades en matèria de trànsit a Tavernes amb la qual cosa el ciutadà tindrà un coneixement exacte de la regulació de les vies.

Estacionament
L’ordenança regula regula l'estacionament i la circulació en les vies urbanes i camins rurals o forestals del terme municipal, amb la qual cosa davant els estacionaments indeguts en camins rurals tenen una solució que habilita la Policia Local a actuar i retirar el vehicle, si escau. 
Dispositiu per arreplegar excrements i no embrutar carrers (Sevilla)
Cavalls i carruatges 

L’ordenança autoritza la circulació de cavalls i carruatges pel nucli urbà on cal recordar que el pas està regulat pel codi de circulació i pel reglament general de vehicles, però cal remarcar i recordar que estan sotmesos al compliment també de l’ordenança d’animals domèstics i eixa ordenança obliga els portadors a arreplegar les deposicions dels animals.
Per  tant, i per facilitar eixa obligació als propietaris, s’ofereix com alternativa a l’arreplegada d’excrements de dotar-los d’un bolquer, o altre mitjà amb eixa finalitat, i així compatibilitzar el trànsit urbà amb l’ordenança de netedat.

L’ordenança restringeix la circulació pel nucli urbà de la platja en període estival, per a evitar col·lapses de trànsit, si bé es poden autoritzar els accessos de forma excepcional per a actes autoritzats prèviament.
Velocitat de vehicles 

Una altra cosa important de l’ordenança és que atén les queixes que han presentat els veïns per la velocitat elevada dels vehicles pel nucli urbà. Es fixa la velocitat màxima en 50 quilòmetres per hora per la travessia (CV-50), mentre que en la resta del nucli urbà es redueix a 30 quilòmetres per hora. La Policia Local realitzarà controls de velocitat periòdics, amb el radar que cedeix la Prefectura Provincial de Trànsit. 
Estacionament Carrer Major

Parada i estacionament de vehicles 

A més, s’afavoreix l’estacionament rotatori en zones de la població que el requereixen, per a facilitar les tasques en centres oficials o privats. Així, es determinen zones d’estacionament limitat durant un període de temps ( com en els voltants de l’Ajuntament) per facilitar les tasques quotidianes del ciutadans a la plaça Major i voltants.

La parada i estacionament de vehicles de grans dimensions, que provoquen obstacles visuals, i molèsties per sorolls i vibracions, queda restringida dins del nucli urbà i s’habiliten zones específiques, per a conciliar la seguretat viària i el dret al descans dins dels habitatges. 
 
Talls de vies públiques 

L’ordenança regula els talls de via per actes autoritzats, com pot ser falles, processons de Setmana Santa, festes majors... i es tipifica com a infracció la retirada de tanques i altres senyals que delimiten les zones tancades. L’accés a zones tallades al trànsit de forma temporal pot comportar greus conseqüències, ja que els vianants no esperen la circulació de vehicles per la zona. Estes zones es senyalitzaran amb 48 hores d’antelació.

La nova ordenança també regula els estacionaments autoritzats de vehicles de persones amb mobilitat reduïda i s’habilita l’ús de les zones de càrrega i descarrega a aquests usuaris. 

També s’hi s’estableixen normes concretes per a autoritzar el tall de vies públiques que afecten el trànsit de vehicles. S’estableix que les peticions s’han de presentar pel registre general d’entrada de l’Ajuntament almenys amb 20 dies d’antelació, per a poder ser estudiades i aconseguir l’autorització, si escau. 

Vianants 

Es recorda als vianants les normes de trànsit que els afecten, ja que la confiança a l’hora de fer ús de les voreres o travessar la calçada posa en perill la seua integritat física i la dels conductors de vehicles. Així, es regula la circulació de les bicicletes per la via pública, vistes les queixes per circular a gran velocitat en zones de vianants. 
Nous locals de la Policia Local on es troba el dipòsit
Vehicles abandonats. Dipòsit municipal 

Els vehicles abandonats es consideren residus sòlids i poden ser retirats i donats de baixa definitivament, a més de sancionar el titular. Cal tindre en compte que la Policia Local facilita els tràmits als titulars per a donar de baixa els vehicles i retirar-los de la via pública, a fi d’evitar qualsevol tipus de sanció o que les vies públiques s’usen per a abandonar vehicles avariats o obsolets.

La gestió i custòdia del dipòsit municipal de vehicles s’assigna a la Policia Local. L’ordenança recull una relació més àmplia dels casos que autoritzen la immobilització i retirada dels vehicles, que dóna més seguretat jurídica a les actuacions policials i als usuaris de les vies, que poden conèixer prèviament els casos concrets.

En el cas de les sancions, s’elaborarà un annex com a quadre d’infraccions en què els imports es rebaixaran considerablement, vist que el sentit de l’ordenança és conscienciar en les bones pràctiques en l’ús de les vies públiques de tots els usuaris, per a afavorir la convivència, sent conscients que els temps actuals imposen esta rebaixa de l’import de les sancions. 

En conclusió: es tracta d’una ordenança que pretén afrontar totes les problemàtiques del trànsit que afecten el terme de Tavernes, per l’experiència pròpia i les reivindicacions dels veïns, i resulta innovadora en tots els aspectes. Fins ara, les ordenances de trànsit a Tavernes es referien a les sancions sense entrar a regular res més. 
Aquesta nova norma, pionera a Tavernes, recull les reivindicacions dels veïns, empleats municipals i de les distintes regidories en els usos i competències respectius, a més de complir la normativa de trànsit, que assigna les competències en aquesta matèria als ajuntaments. 

Avui divendres a les 20 hores a la Biblioteca presentació del llibre "Els valencians, des de quan som valencians?"




Vicent Baydal, que és professor d'Història del Dret i destacat divulgador de la història valenciana, després d'una investigació de cinc anys, data que som valencians des del segle XIV, concretament a partir de 1330, el "naixement a la identitat valenciana".

L'autor ha plasmat el seu treball investigador en el llibre “Els valencians, des de quan són valencians?” (Afers, 2016) i posa data a les primeres manifestacions de la consciència col·lectiva comú als habitants de l'antic Regne de València. “Ha estat a partir de 1330, un segle després de la conquista, quan, a més, van començar a considerar-se valencians, un nou subjecte col·lectiu que ha arribat fins al segle XXI", afirma l'investigador.

Seria en aquesta època del segle XIV quan  els valencians van començar a considerar-se com tals, diferenciant-se dels altres pobles de la Corona d'Aragó i de la resta d'Europa. Un procés que s'havia consolidat cap a la dècada de 1360, coincidint, a més, amb la creació de la Generalitat Valenciana d'època foral.

El professor Baydal no oblida que els habitants del territori valencià eren molt conscients de provenir d'Aragó i Catalunya, on tenien les seues arrels, però amb les noves institucions del Regne (Furs, les Corts i la Generalitat) van assolir una bona eina per a millorar dins del context de les societats polítiques medievals. “A partir de llavors van començar a considerar-se valencians".

El llibre “Els valencians, des de quan són valencians?” es presentarà divendres a les 20 hores en la Biblioteca Pública Municipal a càrrec de la cronista oficial de Tavernes, Encarna Sansaloni.