La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha procedit fa uns dies a la retirada de la capa geotèxtil de polietilè que, durant el procés de solarització, ha entapissat de negre el ribàs i part del llit del riu Vaca entre el terme de Benifairó i prop de la subestació. Els treballs signifiquen l'acabament de la segona fase del projecte per a eliminar les canyes en aquesta zona del riu.
A partir d'ara s'entra en la tercera fase, la de plantació de flora autòctona i vegetals de ribera propis dels barrancs i rius valencians. Així es plantaran en els marges arbres com els àlbers, oms, lledoners o salzes, junt a altres espècies com el llentiscle, les salicàries (sarga), l'aladern o l'arç blanc, entre altres, i fins i tot amb la introducció d'algunes especies aquàtiques que si veiem té en el riu en la part final de recorregut, cas del joc, boga o lliri groc.
Situació actual
 |
| Abans, durant el procés de solarització |
Una vegada efectuat tot aquest treball correspondrà a l'Ajuntament de Tavernes les tasques de manteniment, és a dir, eliminar els possibles rebrots de canyes i mantindre i cuidar les espècies plantades per formar eixe corredor de ribera en el riu amb espècies pròpies del nostre territori.
 |
| Situació actual |
 |
| Abans, durant el procés de solarització |
La canya vera (Arundo donax) és originària d'Àsia i figura en el llista de les plantes més invasores del planeta. La seua exterminació és complicada per la gran facilitat que té aquesta gramínia de rebrotar a partir dels rizomes subterranis, amb la qual cosa en poc de mesos es torna a apoderar dels marges. Les canyes són tan resistents, que ni els incendis les eliminen, i de fet és cosa conegut que si ha hagut algun incendi en el riu, cremen molt ràpidament i escampen el foc, però després al cap d'uns setmanes rebroten amb força dels rizomes.
 |
| Els marges del Vaca apareixen sense canyes ni rebrots |
La Confederació ha posat en pràctica a la Valldigna un plan experimental per exterminar-la, usant el sistema de solarització: s'entapissaren els marges amb teles gruixudes - 6 mm d'espessor- de polietilè negre, fixades al terra, fins a formar una gegantina catifa de material sintètic durant vora dos anys que no deixa passar la llum. Els raigs del raigs calenta la lona i fa que davall s'assolesquen temperatures de 70º centígrads i les arrels i els rizomes queden abrasits i no rebroten noves canyes.
 |
| Sara Jiménez amb els responsables municipals a l'assut |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada