L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.182
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:11.868

dissabte, 13 de gener del 2024

Tavernes inicia avui la celebració de Sant Antoni Abat. ¿Com era la celebració les primeres dècades del segle passat?

 

Tavernes celebra aquest cap de setmana (avui dissabte dia 13 i demà diumenge14) la festivitat de Sant Antoni Abat amb un conjunt d'actes i activitats organitzats per la comissió de festers de Sant Antonio Abat  amb l'associació d'Amics del Cavall i l'Ajuntament.
 
L'organització convida tothom a gaudir dels actes un any més i participar-hi en totes les activitats que, amb molta estima i esforç, han preparat per als vallers i valleres.
 
 PROGRAMA D’ACTES: 
 

 
 
 
La festivitat de Sant Antoni, potser siga la festa més destacada del cicle hivernal, i ja ens avisa del lleu despertar de la natura després del solstici d’hivern. La festa arranca en temps dels romans, amb les Saturnals, les divinitats protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Amb la cristianització, molts costums pagans foren "reconvertits", cas de la dedicació de la jornada a Sant Antoni Abat o del Porquet, amb un gran protagonisme del foc, en forma de fogueres, que purifica i ajuden  
 
 
Una imatge recent de la crema de la foguera de Sant Antoni
 
 
 
La festivitat de Sant Antoni a Tavernes fins a meitat segle passat 

La celebració de Sant Antoni està molt arrelada dins dels territoris que parlem la mateixa llengua, amb actes en desenes i desenes de poblacions. La tradició de festejar el sant a Tavernes ve de lluny, i antigament era una gran festa local, tot i que ara haja perdut el caràcter que tenia i se celebra un cap de setmana setmana pròxim al dia 17, dia del sant.

Fins a la dècada dels 50 del segle passat, Tavernes es bolcava en una festa que tenia com a major protagonistes les dues confraries, la dels rossiners i la dels bovers, que col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses.

El dia 17, festiu local, començava amb la missa major, a la qual acudia mig poble atret per la devoció al sant i per la bona fama dels predicadors que des de la trona escampaven les virtuts del sant. La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa: una gran gentada hi acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.
 
Una imatge de la benedicció actual
 
 
La benedicció era davant de l’església de Sant Pere (encara no hi havia la parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tant el veïnat que hi acudia, que en algunes ocasions es va haver de celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.

En aquell temps, a Tavernes els rossins i les haques eren nombrosos per l'ajut que oferien a les tasques del camp, i desfilaven davant el sant amb les millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com a "les corredories" i continuava a la vesprada en forma de corregudes, de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc, Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església. El genet i el cavall formaven un únic cos tot en les veloces corregudes, no exemptes de perill de caure, demanant la protecció i la benedicció del sant.
 
També en múltiples ocasions, els carros dels llauradors, preparats i arranjats com a perfectes carrosses, eren qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls després de la benedicció del sant. Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població amb gran participació del veïnat.
 
 

 
 
No s'ha d'oblidar que Sant Antoni forma part del nostre patrimoni cultural donada la seua condició de ser el sant patró dels animals domèstics. I tant els animals que ajudaven en la feina del camp, com els dels corrals de les cases, assolien una gran importància en una societat com la vallera que era totalment agrícola. De la importància que se li donava al sant ens parlen els antics taulells que solien fixar-se en el corral de les cases, amb una representació del sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet i envoltant per la resta d'animals domèstics.